Resultats de la cerca

Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver  i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres,  Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…

Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els…

Vida Fill de cantants d’òpera, el 1907 s’installà a Barcelona Estudià piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell Director de l’Orquestra de Pau Casals, collaborà, des del 1922, a l’Oficina Musical del Cançoner Popular de Catalunya, al costat de Francesc Pujols, recollint cançons de Mallorca i Menorca També feu de crític musical i assagista a "La Publicitat", "Mirador" i "Revista de Catalunya" a partir del 1923, i formà part de l’equip directiu de Ràdio Associació de Catalunya El 1927 posà música a un documental sobre l’illa de Mallorca dirigit per Josep M Verguer, que es convertí…

Vescomte d’Évol i senyor de Millars Rosselló Fill del segon vescomte Joan de So En les lluites entre Pere III de Catalunya-Aragó i Jaume III de Mallorca servà fidelitat al primer, i intervingué en el setge de l’Alguer 1354 i lluità a Aragó en la guerra contra Pere de Castella 1363, dit el Cruel Fou senescal de Catalunya i majordom del Cerimoniós, i el 1373 fou tramès a Carcassona per tal de tractar amb el duc d’Anjou sobre el problema mallorquí expedició contra Jaume III de Mallorca Fruí d’un cert prestigi literari, puix que Joan de Castellnou l’esmenta elogiosament en un sirventès compost…

Vida i obra Fou uixer d’armes d’Alfons el Magnànim, al qual portà una ambaixada a Nàpols el 1448 La seva obra conservada consta de setze o disset poesies breus i dos poemes extensos, un elogi d’Alfons de Cardona i, la més significativa i rellevant, La nau Les cançons amoroses cauen dins la línia dels nombrosos imitadors d’Ausiàs Marc, sobretot pel que fa a les comparacions i a un cert to reflexiu, amb alguns moments d’imitació de la balada francesa És possible que algunes d’aquestes composicions siguin dedicades a una monja de Pedralbes És notable i intrigant una poesia seva en la qual…

Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado  Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad  Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li…

Fou creada el 1973 en unir-se diversos partits sionistes i de dreta enfront del Partit Laborista d’Israel En formaren el nucli el partit Herut i el partit liberal, que el 1988 es fusionaren amb el nom de Likud-Moviment Nacional Liberal La majoria dels partits que solen integrar la coalició, però, conserven llur independència atesa llur orientació religiosa N’han estat els líders Menahem Begin 1973-83, Yitzhak Shamir 1983-93, Benjamin Netanyahu 1993-99 i Ariel Sharon 1999-2005 Des del 2005 Netanyahu n’és novament el líder El Likud governà Israel els anys 1977-84 Posteriorment,…

Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen  Nonell i altres…