Resultats de la cerca

Filla d’Ivan V i muller 1710-11 del duc de Curlàndia, Frederic Guillem Pujà al tron en morir Pere II Deixà el poder a les mans d’un aventurer curlandès, Ernst JR de Biron, i del partit germanòfil, els quals fomentaren la germanització de l’aparell estatal i el 1731 hom creà un consell de ministres La política exterior, dirigida per Andrej I Osterman, tingué dos objectius d’una banda, la intervenció a Suècia i, especialment, a Polònia 1733-35 —fet que provocà una ruptura amb Franca— i, de l’altra, la guerra contra Turquia 1736-39 per tal d’obtenir una sortida a la Mediterrània tractat de…

Dirigí el Banc de Belgrad 1978-83 El 1984 presidí la Lliga Sèrbia dels Comunistes que rebatejà com a Partit Socialista i el 1988 fou elegit president de Sèrbia reelegit el 1990 i el 1992, càrrec des del qual maldà per imposar l’hegemonia sèrbia a la Federació, tot servint-se del projecte expansionista de la Gran Sèrbia, que el portà, entre altres mesures, a suprimir l’autonomia a Kosovo i la Vojvodina 1990 i a bloquejar l’accés a la presidència de Iugoslàvia del croat Stipe Mesić 1991 Davant del desmembrament de Iugoslàvia, donà suport a les milícies sèrbies fora de la República…

Advocat i professor, treballà com a ministre d’instrucció en l’organització de l’escola Escriví narracions i poesies, però el millor de la seva obra es troba en els drames historicopatriòtics d’inspiració romàntica, dels quals cal esmentar Nevinost ‘La innocència’, 1827, Miloš Obilić 1828, Smrt Stjepona Dečanskoga ‘La mort d’Esteve Detxanski’, 1841, Ajudici ‘Els soldats’, 1842 i San Kraljevića Marka ‘El somni de Marko Kraljević’, 1847 Sobretot es destacà en les comèdies i en les farses Turdica ‘L’avar’, 1837 i Beograd nekad i sad ‘Belgrad, d’un temps i d’avui’, 1853, entre d’…

Graduat en medicina a Belgrad, durant un temps exercí aquesta professió, que abandonà al principi de la dècada de 1950 per la literatura, com a autor i editor De la seva poesia cal destacar el primer recull, 87 pesama ‘87 poesies’, 1952, que el situà com un dels capdavanters de la lírica de la seva generació  Oktave 1957 i Velika Skitija ‘La gran Escítia’, 1969, obra que exemplifica la seva preocupació per establir una continuïtat entre les antigues cultures dels Balcans i els seus pobles actuals, són també títols destacables Conreà també la narrativa i l’assaig Membre de l’…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra…

Port fluvial al Danubi, al NW de Belgrad, el sistema de canals de Bačka connecta amb el riu a la ciutat És el focus cultural i econòmic de la Vojvodina i de la seva minoria hongaresa, que comprèn el 20% de la població Novi Sad és centre i mercat de la productiva regió agrícola de la Vojvodina i l’activitat industrial comprèn indústria alimentària, tèxtil, porcellana, olis i greixos, aparells elèctrics i equipaments d’odontologia Com a centre cultural disposa d’universitat i acadèmia d’art, i és seu del teatre nacional serbi Annexada a Hongria des del 1941 fins al 1944, els turons…

Originària de Begur Baix Empordà, s’inicià en la pràctica esportiva al Club Tennis d’Aro, de Platja d’Aro, que continuà al TenisVal València Debutà com a tennista professional amb quinze anys 2012, i el 2015 guanyà el seu primer Grand Slam, el torneig de Roland Garros en la categoria individual júnior, que la situà per primer cop al rànquing WTA L’any 2017 es proclamà campiona d’Espanya El 2021 guanyà l’Obert de Belgrad i el torneig d’Indian Wells, resultats que la situaren en la 8a posició del rànquing WTA També ha guanyat una sèrie de títols de la International Tennis…

Oficial de la guàrdia imperial russa i comandant d’una divisió de cosacs durant la Primera Guerra Mundial, s’uní a les forces antibolxevics d' Anton Ivanovič Denikin , del qual fou braç dret i successor 1920 Amb l’ajut de França reorganitzà l’exèrcit “blanc” a Crimea, aconseguí nombroses victòries a la Rússia meridional maig-juny del 1920 i formà un govern, que fou reconegut per França Acabada la guerra russopolonesa setembre del 1920, fou vençut pels bolxevics a l’istme de Perekop i a Sebastopol les seves forces 126 vaixells i 130 000 refugiats foren dispersades per Turquia, Grècia,…

Era fill de Domènec de Borja, senyor de Canals Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià que havia augmentat la seva preponderància fent costat al rei Pere III durant la Guerra de la Unió Es doctorà en dret civil i canònic a Lleida, on fou catedràtic de teologia i canonge de la catedral Fou conseller del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, president del Consell de Santa Clara, de Nàpols, i ambaixador reial al concili de Constança El 1429 obtingué la renúncia a la tiara de Climent VIII Gil Sanxis Munyós, a Peníscola En recompensa fou nomenat bisbe de València pel papa Martí…

Format a la facultat d’arts escèniques de Belgrad, dirigí fins a l’esclat de la guerra a Bòsnia-Hercegovina el Centre Dramàtic Nacional de Sarajevo, on muntà obres de Mrozek, Kokovkin, Nušić, Kohout o Stankovitć, entre d’altres El 1990 rebé el premi Vaso Cosich pel muntatge de La bella i la bèstia , de Hrubin El 1992 s’installà a Vila-real País Valencià i, juntament amb la seva mare Mima i la seva esposa Ana, ambdues actrius, fundà el Teatre de la Resistència És autor de Bajka o De Sadu ‘Conte del marquès de Sade’, 1987, Opus Primum , estrenada a Vila-real el 1993,…