Resultats de la cerca

Durant el seu regnat estigué sotmès als seus consellers —entre els quals destaca Ay, successor seu—, que el feren tornar a l’ortodòxia amoniana i renunciar al culte d’Aton, instaurat per Akhenaton del qual, segons uns, era fill, mentre que, segons uns altres, el seu pare fou Amenhotep III Abandonà Tall Al-Amārna per Tebes, canvià el seu nom Tutankhaton, i el de la seva muller Ankhesenpaaton, que el canvià per Ankhesenamon El canvi ideològic i polític és testimoniat per l’estela de la Restauració, on es descriu la ruïna dels cultes egipcis fora de l’atonià i llur redreçament Fou enterrat a la…

Fill d’Enric Estruch Giner, promotor de la vela al Club Nàutic d’Arenys de Mar CNAM, entitat que des del 1993 organitza una competició d’optimist que porta el seu nom Membre del CNAM, disputà dos Campionats del Món de la classe optimist 1971, 1972, en el darrer dels quals assolí la medalla d’or amb Tomàs Estela, Jorge Martí i els germans Eduard i Jordi Fornells En la classe 470 fou campió de Catalunya 1976 amb Emili Gras I en creuer fou tripulant del Catalunya en la primera volta a Espanya 1983 i campió de Catalunya de la classe VI-VII amb el Tauró 1988 Fou declarat millor…

Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de…

Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina Almanac de les Lletres , Sóller , Majòrica i catalana La Revista , El Día Gràfico , El…

A l’entrada dels israelites a Palestina, els moabites intentaren de deturar-ne l’avanç i, a l’època dels jutges ~1200-1020 aC, Eglon, rei de Moab, imposà tribut al territori de Benjamí, David el sotmeté i, després de la separació d’Israel i Judà 932 aC, féu el mateix Omri, rei d’Israel 886-875 aC En el regnat d’Ocozies 853-852 aC, però, Meša s’alliberà dels israelites, i la campanya de Joram 852-842 aC contra la capital moabita acabà en un fracàs Jeroboam II 784-744 aC tornà a sotmetre els moabites, els quals ho foren també pels assiris i, més tard, per Nabucodonosor II 582 aC Ciutats…

Correspon a un sinclinori devonià bolcat damunt el Carbonífer i tallat per décrochements posteriors als plecs, els quals han desplaçat la línia de crestes cap al nord, pel coll de Pal, en relació amb la serra del puig d’Estela, amb la qual enllaça a ponent, i l’han desviada cap al NE, vers Camprodon, on acaba damunt el Ter Es destaca el relleu per l’erosió diferencial, atenuant les escarpes amb lloms suaus coberts de prades i planes residuals Malgrat l’abundor calcària, presenta un carst poc desenvolupat Al vessant meridional, vers el Ter, hi ha el poble de Cavallera Des del 1993, és inclosa…

Actuà amb les cobles la Moderna d’Amer 1946-51, on començà, Els Montgrins 1955-60, la Principal Amerense 1961-63 i la Selvatana 1964-84, de la qual esdevingué director 1984 Autor d’un centenar de sardanes entre les quals destaquen Carme 1949, Somni d’una nina 1951, Ben meva , Lliurança 1954, La planxadora de casa 1956, Els amics d’Horta 1956, De Lloret a Santa Cristina 1957, Anaigada 1975, Cant íntim 1979, Montsevalls 1975, Sardana de l’Any, El parc de la Guineu 1977, Sardana de l’Any, Ariadna 1979, Petit aplec a la Cellera 1980, Castell d’Estela 1980, premi Joaquim Serra, Ofrena…

No es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla nom antic de Vallverd per tal que hi bastís un castell L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna MMFG Al cementiri de Vallverd s’han localitzat dues esteles funeràries medievals La…

Publicada en format de llibre, amb una periodicitat de cinc vegades l’any i una tirada d’uns dos mil exemplars, fou dirigida per Evangelista Vilanova des del seu inici fins l’any 1997, en què fou substituït per Joan Vinyeta, també monjo de Montserrat, i actualment n'és el director Andreu Marqués Inicialment de caràcter miscellani, aviat es convertí en monogràfica per exigències de la censura Durant una època fou editada per l’editorial Estela 1960-69 i actualment és editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat N'apareixen 4 números l’any, i els seus collaboradors sempre han…

Situació Església parroquial del poble de Vallespinosa, un edifici rectangular del final del segle XII, transformat a causa de l’obertura de noves capelles i de la refacció d’una part de la volta ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Jaume és al bell mig del poble de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF623897 Per a arribar a Vallespinosa cal seguir la carretera comarcal C-241, que de Santa Coloma de Queralt es dirigeix vers Sarral i Montblanc Un cop passat el trencall de mà esquerra que porta a Biure, surt en aquesta mateixa direcció la carretera local TV-2015, que porta al…