Resultats de la cerca

Nasqué a Luxemburg en el si d’una família francesa que es traslladà a París quan era ben petit Cursà estudis a l’Escola Normal Superior de París i quan els acabà viatjà a Alemanya on estigué tres anys ampliant la seva formació L’any 1875 retornà a París per defensar la seva tesi doctoral El 1878 fou nomenat professor de la facultat de Ciències de París i el 1886 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Centrà els seus estudis en la física molecular i la fotografia en color L’any 1908 rebé el premi Nobel de física pel desenvolupament de mètodes de reproducció fotogràfics en color mitjançant la…

Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda explica l’aparent…

Estudià a Amsterdam i es dedicà a la comercialització d’instruments de precisió Mantingué contactes amb els principals científics del seu temps El 1709 ideà el termòmetre d’alcohol, i el 1714 un de mercuri, en el qual establí l’anomenada escala Fahrenheit El 1724 fou nomenat membre de la Royal Society de Londres Feu importants descobriments sobre la temperatura d’ebullició dels líquids, la solidificació de l’aigua en el buit, el pes específic dels cossos, etc

Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art

Educat musicalment amb els mestres J Hincapié i E Murillo, el 1912 ingressà a la Banda Militar de Barranquilla, formació on aprengué a tocar el clarinet El 1918 entrà a l’Escola de Belles Arts de Medellín, on fou deixeble del compositor Gonzalo Vidal A partir del 1935 actuà com a cantant en diferents emissores de ràdio de Bogotà, entre les quals hi ha La Voz de Colombia o Radio Nacional El 1939 es traslladà a Nova York, on romangué fins el 1951 i on enregistrà diversos discos per a Columbia i RCA Victor Les seves obres formen part del repertori popular de ball Cal esmentar-ne les cançons Me…

Començà a estudiar violí a París, i més tard ho feu a Itàlia amb GB Somis El 1737 esdevingué musicien ordinaire de Lluís XV, i un dels músics més populars i més ben pagats de la cort francesa Triomfà, definitivament, el 1748 amb el ballet pantomima L’opérateur chinois , i moltes peces seves s’interpretaren als Concerts Spirituels durant la dècada del 1750 Les seves obres instrumentals aparegueren en divuit publicacions música per a violí sense acompa nyament 12 Caprices , 1762, violí amb baix continu Premier livre de 12 sonates , opus 1, trio sonates, quartets, concerts en l’estil galant, i…

Fill del tresorer del príncep de Liechtenstein, el seu talent excepcional per la música es manifestà quan era molt petit A set anys ja feia d’organista a la seva ciutat natal, i escriví les seves primeres composicions L’any 1851 els seus pares l’enviaren a estudiar al Conservatori de Munic, on rebé classes d’orgue, piano i teoria També estudià de forma privada amb Franz Lachner Malgrat que havia escrit moltíssimes peces per a orgue, en les quals desplegava un admirable domini del contrapunt, no fou fins l’any 1859 que es decidí a publicar una collecció de peces per a piano amb el títol d'…

No es tenen dades sobre la seva formació musical però se sap que obtingué el títol de mestre en arts a la Universitat de París el 1661 Al principi de la dècada del 1650 era organista a Saint-Sulpice, lloc que ocupà fins a la seva mort A partir del 1678 fou un dels quatre organistes de la capella reial i més tard obtingué els càrrecs de mestre de música de la reina 1681 i de director de música a la Maison Royale de Saint Louis 1686 Els seus tres Livres d’orgue 1665-75 són les primeres obres publicades on es fa patent l’evolució d’estils i formes de l’escola francesa d’orgue del final del segle…

Tot i que treballava en l’administració pública, es dedicà amb gran enginy a l’experimentació acústica Cercà la manera d’obtenir variacions d’intensitat en el so que emetien els tubs de l’orgue mitjançant la introducció de modificacions en l’entrada de l’aire, per tal que l’intèrpret pogués accentuar l’expressivitat a voluntat El 1810 donà a conèixer l’instrument que anomenà orgue expressiu Rebé l’aprovació de diverses institucions franceses, com el Conservatori de Música de París, per al qual construí, més tard, alguns instruments També fou molt elogiat pel compositor EN Méhul Així mateix,…

Fou mestre de capella de la collegiata de Lerma Burgos 1616, de la catedral de Granada 1621, de l’església de La Encarnación de Madrid, de la catedral de Còrdova 1624-31 i, finalment, del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Amic de Lope de Vega, aquest autor li dedicà la comèdia Carlos V en Francia Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals hi ha més de 500 villancets, més de 100 motets, el Rèquiem per la mort de Margarida d’Àustria perdut, diverses misses, 60 salms, antífones, himnes i un tractat teòric amb el títol de Compendio de Música Després del terratrèmol de Lisboa…