Resultats de la cerca

Es prepara com a intermedi en el procés d’obtenció del metall i és emprat com a catalitzador de processos d’oxidació, especialment en la preparació del triòxid de sofre pel mètode de contacte, i per a la combustió completa de combustibles hidrocarbonats És emprat també en ceràmica

És emprat a l’exterior com a antisèptic no tòxic, i a l’interior com a desinfectant intestinal

Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia lactucae ,…

Els anys d’estudiant a l’Institut d’Études Politiques de París milità al Parti Socialiste Diplomat per l’ENA École Nationale d’Administration el 1997, aquest any ingressà al Consell d’Estat, on l’any 2000 fou ascendit a cap de peticions Havent abandonat el PS, s’aproximà a la dreta Regidor de Le Havre per l’ UMP  partit que contribuí a crear i del qual fou director general en 2002-04, el 2001 fou designat adjunt a l’alcaldia de Le Havre, que guanyà el 2010 després de dues legislatures com a conseller regional de l’antiga Alta Normandia 2004, i conseller general del Sena Marítim 2008 Molt…

Zigofillàcies 1 Fagonia cretica a aspecte de la planta en flor i fruit x 0,5 b detall del fruit x 2 2 Zygophyllum fabago a fragment d’una branca amb els fruits oberts x 0,5 b fruit seccionat transversalment x 2 3 Peganum harmala detall del fruit i del calze persistent x 2 4 Tribulus terrestris a detall d’un fruit x 2 b fragment d’una branca amb dues fulles paripinnades i un fruit x 1 Eugeni Sierra Grup pobrament representat al nostre país, comprèn, a tot el món, uns 25 gèneres i més de 200 espècies esteses per les regions tropicals, subtropicals i temperades Hi ha herbes, petits arbusts i…

Les varietats de flor plena són conreades sovint en jardineria

Brassicàcies o crucíferes 1 Coletxó Moricandia arvensis a brot florit i fruitat x 0,5 b flor seccionada longitudinalment, que mostra els dos estams curts i els quatre llargs que caracteritzen les flors de les crucíferes x 1,5 c fruit en síliqua a mig obrir, amb dues rengleres de llavors a cada banda de l’envà central x 1,5 2 Brot de ravenissa blanca Diplotaxis erucoides, x 0,5 3 Draba hispanica a planta en flor, de fulletes menudes i aglomerades en roseta basal x 0,5 b peu fruitat, amb nombroses silícules ellíptiques x 0,5 4 Aspecte general d’Erophila verna, menut teròfit molt primerenc x…

Més petits que els llops, més aviat solitaris, que cacen individualment o en parelles i que es nodreixen de mamífers mitjans i petits, d’ocells i d’altres animals petits i de fruita, carronya i deixalles abandonades pels grans carnívors són representats per quatre espècies eurasiàtiques i africanes el xacal comú, el xacal de llom negre, el xacal gris i el xacal ratllat El xacal comú C aureus té una longitud d’un metre o una mica més, una alçada a la creu d’uns 50 cm, amb una cua de 20-24 cm, pesa uns 20 kg i el seu pelatge oscilla, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris…

La capella gòtica de Santa Magdalena és la capella baixa del castell reial de Perpinyà La seva construcció s’inicià vers l’any 1279 sota el govern de Jaume II de Mallorca Tot i que es desconeix la data exacta de l’acabament de la seva construcció, és gairebé segur que les obres finiren abans del 1295, any en què la documentació esmenta la capella de la Santa Creu, que en ser bastida sobre la de Santa Magdalena, indica que aquesta ja devia estar finida L’any 1309 consta que es féu la dotació oficial de lesdues capelles del castell Aquesta església, dita també capella de la Reina, comunicava,…

Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una…