Resultats de la cerca

El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…

Aquest castell era situat on ara hi ha el poble del mateix nom Estigué vinculat primer als Cardona i més tard passà al monestir de Vallbona L’esment més antic d’aquest castell és de l’any 1060, en què el vescomte Ramon Folc I de Cardona féu donació a Gombau Joan i a altres de la roca que anomenen de Sant sic Llorenç amb la seva quadra L’any 1076 el vescomte Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda feren de nou donació de la roca de Sant sic Llorenç a Gombau Joan i a la seva muller Són força nombroses les notícies sobre aquest castell El 1124 Alexandra, filla de Pere de …

El poble de Pira és situat a la riba dreta del riu d’Anguera, al límit oriental del terme Aquest indret, senyorejat des del segle XI fins a la darreria del XII pels Puigverd, passà posteriorment als templers, els quals el 1248 compraren el domini total sobre Pira a Guillem de Montclús Amb l’extinció de l’orde del Temple, la dominicatura de Pira entrà a formar part del domini dels hospitalers, els quals mantingueren la senyoria fins a la desamortització del segle XIX La primitiva església parroquial dedicada a sant Salvador —de la qual resten alguns vestigis a la part més alta de…

Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1978 Cel de nit , d’Eudald Puig 1979 Memòria del cos , d’Àlex Susanna 1980 Terres perdudes , de Salvador Oliva 1981 Cants d’Hekatònim de Tifundis , de Joan Margarit 1982 Carrer d’hivern , de Víctor Obiols 1983 1983 , de Jordi Jové 1984 Llibre de les inauguracions , de Màrius Sampere 1985 Tres quaderns , de Joan Casas 1986 Memòria de la carn , de Josep Navarro 1987 desert 1988 Les ombres, Laocoont, les ombres , de Jacint Sala i Codony 1989 Vista cansada , d’Antoni Puigverd 1990 Enfora , de Lluís…

Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La importància de…

D’aquest castell situat a la part més alta del poble, al cim del tossal de Montellà, només en resten molt escassos vestigis de muralles Una torre moderna, edificada vers l’any 1930, és a l’emplaçament de l’antic castell Bé que des de mitjan segle XII es comencen a documentar els Montellà, castlans del castell, la més antiga menció de la fortificació data de l’any 1171 El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, estant a Tarragona, concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, i als seus successors, la roca i el castell de Castelló, a la vila de Montellà, i es reservava el dret d’acceptació dels…

Aquest castell per la banda de ponent es trobava a la mateixa vila de Solsona, a l’antiga plaça del Camp, avui de Pius XII per això Antoni Llorens l’anomena així Per la banda de migjorn tenia el carrer del Castell actualment el lloc on es trobava el castell és ocupat pel convent de les Monges de l’Ensenyança Les primeres referències documentals d’un castell de Solsona que corresponguin a aquest castell són de l’any 965, quan Fruila i la seva muller donaren unes terres a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere, les quals es trobaven construïdes prop del castell de Solsona Altres documents…

Vida i obra Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels designats del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…

Situació i presentació El municipi d’Oliola, d’una extensió de 86,28 km 2 , forma part de la subcomarca anomenada del Segre Mitjà És a migdia de la comarca, al límit amb les comarques de l’Urgell i la Segarra Confronta, al N, amb els municipis de Ponts i Tiurana, a l’E amb Vilanova de l’Aguda i Cabanabona, al S amb Torrefeta i Florejacs Segarra, Ossó de Sió i Puigverd d’Agramunt ambdós termes de l’Urgell, i vers l’W amb Agramunt també de l’Urgell i amb Artesa de Segre Al sector de tramuntana, concretament al NE, per on circula el Llobregós, afluent per l’esquerra del Segre, s’estén una llenca…

El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels atacs del…