Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
Biar

Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de contacte de l’altiplà de Villena i els contraforts occidentals de la serra de Mariola (serra de Biar, 1.119 m).
Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i…
Bartomeu Pons
Bartomeu Pons era un ciutadà francès El nom suggereix una procedència rossellonesa o del Llenguadoc Aquesta darrera és probable, tenint en compte l’especialitat química de la universitat de Montpeller Si fos així, es tractaria d’un industrial amb el mateix origen que Cros La indústria de Pons es creà el 1845 i es desenvolupà durant els anys següents La seva especialitat serà el crémor tàrtar, en les seves varietats de roig i blanc Fabricà, però, aquest producte únic en gran escala, ja que es parla d’un miler de quintars el 1860, de 12 quintars diaris el 1867 i de 13 quintars diaris el 1873 La…
El que cal saber de la malaltia d’Addison
Patologia humana
La malaltia d’Addison és una alteració crònica que es produeix per la destrucció de l’escorça suprarenal, la qual cosa determina una producció insuficient de les diverses hormones suprarenals —especialment el cortisol— i es manifesta amb trastorns molt diversos, com ara sensació de cansament, enfosquiment de la pell, pèrdua de pes, trastorns digestius i hipotensió arterial La manifestació inicial de la malaltia és una sensació de cansament que, en un primer moment, es manifesta de manera esporàdica, però que a poc a poc esdevé permanent, es troba present quan hom es desperta i s’incrementa al…
senyor Esteve
Literatura catalana
Protagonista central de L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.
Anteriorment a la publicació de la novella, el senyor Esteve ja era una imatge popular que illustrava el prototipus de la petita burgesia com a nova classe social en ascens, la qual sovint ha estat ridiculitzada en sainets, comèdies i revistes humorístiques Partint d’aquesta tradició, Rusiñol denomina senyor Esteve el personatge central de la seva novella, i, a través d’ell, inventaria amb ironia totes aquelles actituds i normes morals que ja estaven associades al petit burgès més paradigmàtic el seny, l’estalvi, l’ordre i la voluntat de portar una vida grisa, rutinària i absolutament…
,
La Glòria del doctor Larén
Literatura catalana
Novel·la de Pere Calders publicada el 1936.
Desenvolupament enciclopèdic Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novellístic, quan encara no era conegut com a contista Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novella psicològica El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca» De cop i volta arriben…
Illa Flaubert
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1990.
Desenvolupament enciclopèdic Colpit per la mort de la seva mare, el protagonista de la novella inicia un procés de catarsii de reconversió interior que el duu a refugiar-se en la solitud d’un illot, on prova d’administrar aquesta riquesa immensa que és el temps de cadascú i assaja, alhora, la forma de viure una voluptuosa recerca de la solitud S’installa en un far en desús, bateja l’indret com a Illa Flaubert, posa noms flaubertians als dos llaüts que té Emma i Salambó i escriu sobre la campana de l’escalfapanxes una dita emblemàtica del novellista francès que dona nom a la novella «més m’…
renda bàsica
Economia
Ingrés regular que tot ciutadà percep individualment de l’Estat independentment dels ingressos que obté d’altres fonts (laborals, herències, negocis de compravenda, etc.) i de l’edat, la situació laboral, etc.
Projecte sorgit sobretot en medis universitaris els anys cinquanta i encara no portat a la pràctica, alguns mecanismes comptables o fiscals s’hi apropen de manera parcial o condicionada, com ara l’impost negatiu sobre la renda i els complements salarials Els defensors de la renda bàsica justifiquen la mesura, en primer lloc, com una manera d’eliminar la pobresa i també els cercles viciosos que en molts casos impedeixen sortir-ne Igualment consideren que amb la seva aplicació molts dels serveis bàsics de l’ estat del benestar resultarien superflus, amb la consegüent simplificació i estalvi de…
Eliseu Meifrèn i Roig
Marina, pintura d’Eliseu Meifrèn i Roig
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Llotja Feu una estada a París, on gairebé coincidí amb l’inici públic de l’impressionisme De retorn guanyà medalla d’or a l’Exposició Regional de València 1879 Concorregué a moltes exposicions a les Nacionales de Madrid, des del 1881 hi obtingué la primera medalla el 1906, a les de Belles Arts de Barcelona, des del 1891 primera medalla el 1896, i a nombroses d’internacionals, a Chicago 1893, París 1899, Brusselles 1910, Santiago de Xile 1910, Buenos Aires 1910, Amsterdam 1912, San Francisco 1915, San Diego 1916, Venècia, etc Obtingué nombrosíssims premis, entre els…
Sandro Botticelli
El naixement de Venus (1486), de Sandro Botticelli (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Corel Professional Photos
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Sobrenom amb què és conegut Alessandro di Mariano Filipepi, pintor, dibuixant i gravador italià.
Fou deixeble de fra Filippo Lippi , el fill del qual, Filippino Lippi, esdevingué més tard deixeble del mateix Botticelli Cap al 1470 fou molt influït Judit i Holofernes , Galleria degli Uffizi, Florència pels germans Piero i Antonio Pollaiolo , especialment en el retorn als temes mitològics, rebutjats durant l’edat mitjana en benefici dels religiosos La força , Uffizi, que completà la sèrie de les Virtuts de Piero Pollaiolo Fou important també la influència d’ Andrea del Verrocchio , amb qui collaborà en el disseny de la decoració d’un torneig organitzat per Giuliano de Mèdici el 1475…
literatura quítxua
Literatura
Literatura conreada en quítxua.
El seu coneixement resta dificultat pel fet que l’època daurada de la cultura homònima no coincideix amb l’època en què han estat fixats els testimoniatges escrits mentre que la primera és la de la sobirania incaica, la segona correspon al de la dominació estrangera castellana això fa que tot el que sabem resti sotmès a la violència deformadora que envoltà l’enderrocament de l’estat incaic Amb tot, una part ha pogut sobreviure a l’ensulsiada política i religiosa de la cultura incaica les composicions que ens han arribat per mitjà dels cronistes primerencs són de caire religiós, històric i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina