Resultats de la cerca

Al final de juny, l’emir Hammad ibn Khalifa Al Thani va abdicar en benefici del seu fill, el príncep hereu Tamim ibn Hammad al-Khalifa Tamim, nascut l’any 1980, es va formar a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, i va ser cap adjunt de les forces armades, directiu de l’Autoritat d’Inversions de Qatar, organisme que supervisa les inversions de l’emirat a l’estranger, i vicepresident de l’Alt Consell per als Afers Econòmics i les Inversions El nou emir va formar un Govern de 20 membres dirigit per un nou primer ministre, Abd Allà ibn Nàssir ibn Khalifa Al Thani, per a…

Passà deu anys al Collegi Diocesà de Rondebosch 1934-44 i dos anys més al South African College of Music El 1946 es traslladà a Anglaterra i estudià al Royal College of Music fins el 1950 Un cop acabats els estudis, fou professor adjunt a la Universitat de Hull 1950-62 i després a la de Birmingham Treballà extensament en el camp docent i fou un compositor prolífic, sobretot pel que fa a la música coral i l’òpera Començà a compondre durant els anys cinquanta És autor del Concert per a violí , estrenat el 1954, i diverses òperes, entre les quals Antigone 1954, In the Drought 1956 o…

Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari-tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director-adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana Cal remarcar-ne, a més d’abundoses ressenyes crítiques, aparegudes sobretot a Romania , els…

Empresari del ram de l’alimentació, cofundador amb els seus germans Xavier i Antoni de la cadena de supermercats Condis 1992 Accedí a la directiva del RCE Espanyol  els anys vuitanta Formà part del consell d’administració entre el 1993 i el 1994, i de nou des del 1997, primer com a vicepresident de l’àrea social i posteriorment com a vicepresident adjunt a la presidència El 2009 es convertí en el segon màxim accionista del club i el 12 de juliol de 2011 fou escollit president del RCE Espanyol en substitució de Daniel Sánchez Llibre L’octubre del 2012 dimití el càrrec, en el qual…

Graduat per l’Escuela de Arquitectura de la Universitat de l’Havana, del 1954 al 1960 fou director del pla urbanístic de la ciutat turística de Varadero i de la ciutat històrica de Trinidad, en el qual collaborà amb Josep Lluís Sert  El 1956 guanyà dos premis a l’Excellència Arquitectònica en edificis públics i residències econòmiques Exiliat després de la Revolució Cubana, el 1960 passà a residir a Veneçuela i hi dissenyà el pla de la ciutat de Caricuao, i posteriorment passà a Puerto Rico i, finalment 1986, a Miami, on fou nomenat professor adjunt a l’Escola d’Arquitectura de…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i…

S’inicià en la música al Conservatori d’Amsterdam, on estudià violoncel i composició Mentre era violoncellista en l’Orquestra Municipal d’Utrecht, la seva Suite núm 3 guanyà el Premi de l’Orquestra del Concertgebouw, i fou l’obra amb la qual debutà com a director el 1932 al capdavant d’aquesta formació Més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Municipal d’Utrecht 1933 i adjunt de C Schuricht 1937 El 1949 assumí la titularitat de l’Orquestra Residència de la Haia, càrrec en el qual es mantingué fins l’any 1973 Admirat per la seva sensibilitat en la interpretació de…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National…

S’inicià al collegi Pare Manyanet de Barcelona, jugà al CP Voltregà i la UE Horta, i entrenà equips de base de la UE Horta i el CH Canet Dirigí el CE Arenys de Munt 1981-83 a divisió d’honor i primera divisió Com a periodista, collaborà en la revista Patín Sport i en el programa Radio Hockey , i fou redactor de Todo Hockey , Ràdio Sabadell i, des del 1984, del diari Mundo Deportivo Entre el 1989 i el 1991 dirigí la revista Stick i collaborà amb Ràdio 4 Treballà a la divisió d’operacions de premsa del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92, i fou director adjunt de premsa de l’…