Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Santa Maria de Toluges
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera, centrada per una finestra de doble esqueixada emmarcada per un arc fet de dovelles petites ECSA - JL Valls Aquesta església es troba al centre de la població de Toluges Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 49’ 54” E Toluges és 2 km a ponent de Perpinyà, per la carretera D-612 Història Santa Maria de Toluges fou una de les esglésies rosselloneses subjectes al monestir llenguadocià de Santa Maria de la Grassa L’any 908, un privilegi de Carles el Simple a favor de la Grassa confirmava a aquest monestir, entre altres possessions rosselloneses, “…
Torroella de Fluvià

Ajuntament de Torroella de Fluvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…
Anatomia de l’orella
Anatomia humana
Situació de l’orella Hom considera que l’ orella és un òrgan doble perquè n’hi ha dues de formades per estructures similars, situades simètricament a ambdues bandes del cap Cada orella es troba situada a la part lateral del crani, als costats del rostre Les diverses estructures de l’orella s’organitzen en tres parts ben diferenciades Així, hom hi diferencia tres sectors l’orella externa, l’orella mitjana i l’orella interna Des de l’exterior només es pot veure una part reduïda de les estructures que componen l’orella externa el pavelló auricular i l’entrada del conducte auditiu extern La resta…
l’Horta
Sector del País Valencià, situat a la costa, de N a S del golf de València.
Centrat per la ciutat de València, inclou les comarques de l’Horta del Nord , l’Horta del Sud i València , i fins l’1 de gener de 2023, també l’Horta de l’Oest , quan aquesta comarca fou dissolta i els seus municipis integrats en les comarques de l’Horta del Nord i de l’Horta del Sud La subdivisió comarcal inicial fou establerta el 1988 per l’Institut Valencià d’Estadística seguint únicament criteris demogràfics Llevat d’aquest aspecte, a efectes geogràfics hom pot considerar el sector com una comarca Comprèn l’estreta plana quaternària fins als primers turons miocènics de serra Calderona pel…
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
2022. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a l’engròs o majorista o al major o en gros adj COMERÇ Relatiu a l’adquisició en grans quantitats de mercaderies o drets de servei als productors o prestadors per a revendre’ls als minoristes a la segona o à la seconde fr adv DANSA Manera d’executar una posició o un moviment amb la cama o el braç al costat del cos a terra o à terre fr adv DANSA Manera d’executar un pas o un moviment mantenint la punta dels dits de la cama de treball en contacte amb el terra adagi o adagio it n m DANSA Combinació de passos i moviments executats a velocitat lenta, que cal dur a terme amb control de l’equilibri…
Dels asteroides als meteorits
Consideracions generals La superfície dels asteroides és plena de cràters originats pel xoc amb altres asteroides o amb meteoroides La forma sol ser molt irregular i n’hi ha que mostren proves d’haver estat fragmentats i posteriorment ajuntats per efecte de la gravetat L’ asteroide 951 Gaspra 1 fa uns 17 km de llarg no és gaire més petit que les llunes de Mart, Deimos 2 i Fobos 3 La imatge de Gaspra es va obtenir el 1991 per la sonda Galileo i les imatges de Fobos i Deimos, el 1977, pel Viking Orbiter NASA Al sistema solar, a més del Sol, dels planetes i els seus satèllits, també hi ha…
Els relleus glacials dels Països Catalans
Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…
Càncer de pell
Patologia humana
Definició El càncer o tumor maligne de pell és una formació de cèllules provinents de les estructures cutànies que es desenvolupen anormalment i adopten característiques que les diferencien de les cèllules normals Si les cèllules malignes no són eliminades amb un tractament, tendeixen a envair i destruir els teixits sans més propers Igualment, gràcies a la circulació sanguínia o limfàtica, es poden disseminar a d’altres sectors del cos i reproduir-hi el tumor Freqüència El càncer de pell és un dels tipus de càncer més freqüents de tots els que poden afectar l’organisme Es el segon tipus de…
Els comitents
Art gòtic
Les referències que tenim a l’època del gòtic sobre les impressions i les reaccions dels comitents, dels que consumien art i, en general, de tothom qui tenia l’oportunitat de contemplar per primer cop una nova portalada o un timpà acabat d’esculpir, o bé un retaule arribat del taller del pintor i installat a l’absis major o a les capelles d’una església catedral o parroquial, són escassíssimes i poc rellevants Es pot deduir, no obstant això, el fort impacte que una determinada obra pictòrica, escultòrica o d’argenteria acabada de fer devia provocar en els comitents i ambients artístics per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina