Resultats de la cerca
Es mostren 239 resultats
Elena Sanz i Martínez de Arizala
Música
Mezzosoprano valenciana.
Passà la seva infantesa a Sevilla, i a onze anys es traslladà a Madrid amb la seva família Ingressà a la famosa escola coneguda com Las Niñas de Leganés, sota el patronatge del marquès de Leganés Estudià amb Aspa, i tot seguit fou alumna de B Saldoni El tenor E Tamberlick quedà sorprès per l’encant de la seva veu, però també per la seva bellesa personal El 1868 debutà al Teatre de Chambery a París Aviat guanyà anomenada, cantà a Itàlia i, segons algunes fonts, a l’Amèrica del Sud, i debutà a la Scala amb La favorita , al costat de J Gayarre B Pérez Galdós diu que era " elegantísima, guapetona…
Vicenç Coma i Soley
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a Vida Nova , El Matí , La Veu de Catalunya , En Patufet , Esplai , Xarleston Literari , Diario de Barcelona i El Correo Catalán Escriví novella rosa — Les noies de moda 1923, La noia lliure 1925, La Totó flirteja 1930, El primer amor 1932 i Amor i turisme 1933— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu , entre d’altres També escriví diverses peces teatrals breus — Amors d’ara 1918, L’autor 1928, Els sis corders de Blanes 1931, El recién llegado o l’americano nou 1943, bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i…
,
Lo cant de les veritats
Literatura catalana
Narració anònima en vers i en prosa publicada a Barcelona el 1857.
És subtitulada Escrit pòstumo, jocós, donat a llum per un patrici i verdader català que aprecia son idioma El prologuista, que signa RCA i a qui cal atribuir l’obra, fingeix que es tracta del relat autobiogràfic d’un jove condeixeble i amic mort el 1840, que es decideix a publicar gràcies als elogis que en fa un altre amic La ficció es reforça amb una sèrie de notes atribuïdes a l’autor o a l’editor L’acció se situa al final de la primera guerra Carlina i mescla el model novellístic sentimental, a través de la narració dels amors contrariats dels protagonistes, Nabor i Enriqueta, el del…
Enric de Fuentes i Lloselles
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova A partir del 1900 collaborà regularment a La Illustració Catalana , La Veu de Catalunya , Els Quatre Gats , Pèl & Ploma i Joventut , on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908 És autor de tres novelles psicològiques de tema amorós Tristors 1904 segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç…
,
Domènec Mascó
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista.
Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…
La Celestina
Nom amb què és coneguda l’obra castellana Tragicomedia de Calisto y Melibea
.
Una versió en 16 actes, titulada Comedia , s’ha conservat en una edició que hom suposa feta a Burgos el 1499, i en dues més Toledo, 1500, i Sevilla, 1501, en les quals una carta inicial indica que l’autor trobà fet el primer acte, i un acròstic final diu que l’obra fou acabada per Fernando de Rojas Les edicions posteriors afegeixen que el primer autor fou Juan de Mena o Rodrigo de Cota, duen un pròleg plagiat de De remediis utriusque fortuna de Petrarca, introdueixen el mot Tragicomedia i amplien el final fins a un total de 21 actes Basada en el vell tema dels amors irregulars…
Konstandinos Kavafis
Literatura
Poeta grec.
De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora…
Jaume Creus i del Castillo
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià filologia catalana i llengües Interessat pel món de l’edició, la música i el cinema, ha collaborat en múltiples activitats culturals i empreses, des de la revista universitària Tarotdequinze fins a la collecció “Cristalls”, que dirigí conjuntament amb V Altaió De la seva poesia destaquen els reculls La poesia, és a dir la follia 1975, amb V Altaió, Terres interiors, platges extenses 1983, El lent creixement dels coralls 1989, Calotips i instantànies 1993, Eros d’encesa fletxa 1994, premi V Andrés Estellés i Poemari de Bòsnia 1995, llibre sobre el qual feu el seu muntatge teatral Per…
,
Plaerdemavida
Literatura catalana
Personatge de la novel·la Tirant lo Blanc de Joa-not Martorell, impresa per primer cop a València el 1490.
Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria…
La vida de cada dia
El ritme de la vida diària, tant al camp com a les viles, tenia grans variacions estacionals Entre els camperols la vida quotidiana anava lligada a les hores de sol i a les tasques agràries A les ciutats el pas del temps era diferent a la darreria del segle XIV es van installar els primers rellotges públics amb campanes que tocaven les hores dia i nit El primer rellotge s’installà al palau de Perpinyà i poc després foren els ciutadans de València, Barcelona i Lleida els qui van sentir tocar les hores i, fins i tot, al segle XV, els quarts Les campanades marcaven el ritme del treball, dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina