Resultats de la cerca
Es mostren 170 resultats
Antoni Trias i Pujol

Antoni Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A Ley i l’angiocirurgia amb A…
Àlvar Maduell i Sancho
Àlvar Maduell
Literatura
Cristianisme
Sacerdot, periodista i historiador, que signa Àlvar Maduell.
Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou…
Jerónimo López Mozo
Teatre
Dramaturg, narrador i assagista.
Fill d’un telegrafista desterrat per la seva fidelitat a la II República, passà la seva infantesa en diverses localitats fins que la seva família s’establí a Madrid quan tenia vuit anys Enginyer de professió, alternà la seva carrera tècnica amb la vocació teatral i escriví més de vuitanta obres El 1965 estrenà la seva primera obra, Los novios o la teoría de los números combinatorios , amb el Teatre Universitari de Sevilla, i el 1968 fou guardonat amb el Premi Nacional de Teatre Universitari Durant els anys seixanta i setanta, collaborà amb companyies com la de la Universitat de Múrcia, el…
Castell de Sobreporta (Girona)
Art romànic
Aquest castell apareix ja en la documentació de mitjan segle XI clarament diferenciat de la resta de fortificacions de la ciutat de Girona Entre les dades extremes de 1035 i 1076 trobem un reconeixement d’un “Arnallus, filius qui sum de Garsendis, femina” al comte Ramon Berenguer I, on declara que “ego Arnallus suprascriptus podestativum farei per quantas vices mihi mandaverit Remundum, comitem prescriptum, de ipso castro de Superporta de Gerunda vel de ipsas turres et de castro de Stela sive de ipsas fortedas que in prescriptos castros sunt aut in antea ibi erunt” Un segle més tard, trobem l…
Albert Guinovart i Mingacho

Albert Guinovart i Mingacho
© David Ruano
Música
Pianista i compositor.
Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Gual
Filosofia
Literatura catalana
Humanista i cronista.
Vida i obra No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià humanitats i grec a Alcalá de Henares 1546-47 S’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat Joan, Frederic Furió, Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou…
,
Leonard Bernstein
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà.
Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…
,
Hondures 2009
Estat
Des que va encetar el seu mandat ara fa tres anys, el president Zelaya va afavorir un acostament al Govern d'Hugo Chávez, que li va proporcionar ajuda petroliera, i el 2008 Hondures es va incorporar a l'Alternativa Bolivariana para las Américas ALBA, formada per Veneçuela, Bolívia, Cuba i Nicaragua Amb l'augment dels recursos a mans del Govern, Zelaya va decretar un increment del salari mínim del 60% per guanyar-se una base popular Aquest moviment en política exterior i el canvi en les aliances tradicionals, fins ara mantingudes amb els EUA, així com les polítiques populistes del Govern, van…
Énguera
Vista general d' Énguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme ocupa tot el sector meridional de la comarca, a l’àrea sud i est del Caroig La major part del territori és molt trencat, amb un relleu complicat format per moles, planells i serres tallats per nombrosos barrancs que han format unes grans gorges al terreny calcari el riu d’Escalona travessa el terme en direcció SW-NE, vers el Xúquer, i en la mateixa direcció hi ha barrancs afluents del riu de Sallent, mentre que d’altres es dirigeixen perpendicularment NW-SE al riu Cànyoles Al nord-est, el relleu…
concili de Trento
Dinovè concili ecumènic, que celebrà 25 sessions durant els anys 1545-47, 1551- 52 i 1562-63, sota els pontificats de Pau III, Juli III i Pius IV.
Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina