Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
Els tardígrads
Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment se’n coneixen…
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
Literatura catalana
Diàleg renaixentista pluritemàtic, obra de Cristòfor Despuig escrita el 1557.
Estructura de l'obra És considerat el text més clarament renaixentista de la literatura catalana, tant per l’ús d’una forma literària clàssica com per l’esperit del seu autor historiografia humanística Dedicat al comte d’Aitona, Francesc de Montcada i de Cardona, està escrit en forma de diàleg i dividit en sis colloquis pluritemàtics coherentment articulats gràcies a la unitat i consistència de la trama de ficció Molt més enllà del que sembla oferir el títol, el marc d’aquesta obra, ultrapassa l’àmbit local i tracta d’aspectes dels Països Catalans, de la Corona d’Aragó, de la…
música de l’Índia
Música
Música desenvolupada a l’Índia.
L’Índia és un dels països més grans i més poblats del món, amb gairebé mil milions d’habitants La diversitat cultural de les regions, l’estructura social -caracteritzada per la presència de les castes- i el desenvolupament econòmic han afavorit la creació de moltes pràctiques musical diferents, amb una clara separació entre les músiques tradicionals de caràcter popular i la de les elits culturals índies Aquesta música, anomenada música clàssica índia, ha aconseguit conservar-se força separada de la música culta occidental Coneguda i valorada fora del país, ha despertat l’interès de nombrosos…
L’arbre de la vida dels artròpodes
Esquema consensuat de les relacions externes dels artròpodes, amb especial atenció als fílums més estretament relacionats, els quals constitueixen, juntament amb els artròpodes, el gran clade protostomat dels ecdisozous Els protòstoms inclouen també els lofotrocozous anomenats per alguns autors espirals i els quetognats, un fílum de posició encara incerta Els deuteròstoms i els protòstoms constitueixen un llinatge evolutiu que hom anomena nefrozous , per la presència en aquests grups dòrgans excretors Dos petits grups, els acelomorfs, antigament inclosos en els platihelmints, i els mesozous…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
Els parartròpodes
Les diferents línies evolutives Els parartròpodes constitueixen un grup artificial i, per tant, mancat de valor sistemàtic Això no obstant, sota aquesta denominació hom reuneix tres grups d’animals molt peculiars els onicòfors, els tardígrads i els pentastòmids pel fet que presenten simultàniament caràcters d’anèllid i d’artròpodes malgrat tot, una anàlisi crítica i la valoració dels caràcters esmentats obliga a pensar en una relació més estreta d’aquests organismes amb els artròpodes Segons el criteri monofilètic que hom ha adoptat en aquesta obra per a la classificació dels grups dels…
buldòzer
buldòzer
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Esplanadora constituïda per un tractor d’erugues proveït a la part anterior d’una fulla recta o lleugerament còncava disposada perpendicularment a l’eix longitudinal del vehicle i dotada, mitjançant dos braços articulats, d’un moviment de pujada i baixada i eventualment d’un d’inclinació respecte a l’horitzontal, que li permet d’arrencar la terra i d’estendre-la en capes de gruix diferent segons la separació entre el seu caire inferior i el sòl.
El buldòzer és l’esplanadora més adient per a l’excavació i el moviment de terres a distàncies curtes, i és utilitzat en feines de desmunt, d’un primer anivellament i de consolidació de terres, per emplenar barrancs, etc per a poder treballar en terrenys durs cal d’antuvi una escarificació del sòl
El marc geogràfic del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Baix Cinca 960,86 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
El marc geogràfic del romànic de la Llitera
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
Fons d’art romànic del Museu l’Enrajolada - Santacana (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de secció quadrangular,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina