Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
gangli
Anatomia animal
Engruiximent de forma i de grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.
Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…
La sargantana pirinenca
Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…
panartròpodes
Zoologia
Grup que conté els artròpodes (quelicerats, miriàpodes i pancrustacis), els tardígrads i els oncicòfors.
quelícer
Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats
.
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades antènules…
crustacis

Cranc, crustaci decàpode
Xevi Varela
Carcinologia
Classe d’artròpodes mandibulats, amb representants aquàtics, d’aigua dolça o salada, i terrestres.
Descripció Generalment el cos és format per dues regions el cefalotòrax i l’abdomen el nombre de segments que les integren és molt variat Tant el tòrax com l’abdomen són dotats d’apèndixs, però, així com els toràcics són típicament locomotors, els abdominals poden acomplir diverses funcions Els apèndixs del penúltim segment abdominal reben el nom d’uropodis, i a l’últim anell o tèlson n'hi ha, a molts grups, dos, que constitueixen la furca En general els apèndixs són constituïts per tres peces el protopodi, o peça basal, i, articulats sobre ell, l’endopodi, o peça interna, i l’…
cuc
Zoologia
Nom amb què hom designa un gran nombre d’animals invertebrats, celomats no artròpodes.
Inclosos d’antuvi en l’antic tàxon dels verms i que actualment són són repartits en diversos tàxons com a anèllids, platihelmints, priapuloïdeus, cinorrincs, nemertins, rotífers, acantocèfals, gastròtics, endoproctes, nematodes, quetògnats, equiroïdeus, sipunculoïdeus, onicòfors, tardígrads
ou

Ous de granota de dues cèl·lules
Carolina Biological Supply Company (CC BY-NC-ND 2.0)
Biologia
Cèl·lula que resulta de la fecundació d’un gàmeta femení per un de masculí, totipotent per a desenvolupar un nou organisme que reprodueix els caràcters genètics dels seus progenitors.
L’ou presenta una polaritat, puix és capaç d’orientar-se el pol que resta a la part superior és el pol animal , a la zona del qual el citoplasma presenta menys inclusions que a la zona del pol vegetatiu que, un cop l’ou s’ha orientat, resta a la part inferior Aquest pol té un important contingent de reserves, constituïdes pel vitel, que és utilitzat com a primera matèria per a dur a terme les síntesis necessàries per al desenvolupament embrionari L’eventual abundància de vitel és responsable del ritme i del tipus de la segmentació i de l’embriogènesi Així, l' ou alecític o oligolecític és…
Carbonífer
Individu sencer de Drevermannia pruvosti procedent del Carbonífer inferior de Cànoves
© Fototeca.cat
Geologia
Cinquè període geològic del Paleozoic (o Era Primària), comprès entre el Devonià i el Permià, d’edat compresa entre els -360 i els -286 milions d’anys.
És un dels períodes decisius de la història de la Terra Es caracteritza pel desenvolupament de l’orogènia herciniana i pel gran increment de la flora terrestre, que tingué com a conseqüència la formació de grans dipòsits de carbó La fauna es caracteritza per l’aparició dels primers éssers de respiració pulmonar, representats per amfibis estegocèfals Hi abunden els cefalòpodes Goniatites, Nautilus i els braquiòpodes Spicifer els artròpodes escorpins, aràcnids, miriàpodes, insectes es desenvoluparen en terra ferma afavorits pel clima càlid i l’exuberant vegetació Els vegetals prengueren…
Control biològic de plagues
Mates de caps blancs Lobularia maritima plantades al marge d’un camp d’enciams Els marges de plantes insectàries contribueixen a l’atracció i alimentació de depredadors i a millorar el control biològic dins el conreu IRTA / Òscar Alomar De totes les poblacions d’artròpodes que es poden trobar als conreus, només una minoria augmenta de densitat amb certa freqüència fins a arribar a quantitats indesitjables les plagues, que repercuteixen en el rendiment de la planta si no es prenen mesures de control Els danys que les plagues causen en els conreus són d’índole diversa, però, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina