Resultats de la cerca
Es mostren 633 resultats
zona
Construcció i obres públiques
En la legislació de carreteres, cada una de les franges de terreny que, formant part o no de la infraestructura, tenen limitades les condicions d’ús del domini privat.
Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per…
Castelló (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Amb aquest nom es conegué una fortalesa prop de Noves, en un enclavament de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó El topònim apareix al final del segle X Fou propietat d’Arnau Mir de Tost, i és esmentat en un document del 1041 com a “castro de Castellet ” Posteriorment es troba en documentació dels Caboet, on figura com una de les seves propietats Hi havia una església consagrada a Sant Joan No es coneixen restes del castell ni el lloc on era situat Fou una de les fortificacions ofertes per Arnau de Castellbò a Ermengol VIII d’Urgell com a contrapartida per obtenir l’autorització…
Otó IV
Història
Emperador romanogermànic (1209-18).
Rei de Romans i de Germània 1198 Fill d’EnricXII de Baviera i de Matilde d’Anglaterra Fou educat a la cort del seu oncle Ricard Cor de Lleó Derrotat per Felip de Suàbia 1206, es refugià a la cort de Joan I d’Anglaterra Mort Felip, recuperà el tron germànic, i fou coronat emperador per InnocenciIII Havent emprès el 1210 una expedició a la Pulla sense autorització del papa i no havent complert el que havia promès a aquest quan el coronà, fou excomunicat Això suscità revoltes contra ell a Alemanya i, mentrestant, s’enemistà també amb el rei de França Felip August, que el derrotà a…
papers
Documents que proven la identitat de la persona, la validesa d’una cosa, una autorització, etc..
emissora pirata
Emissora que funciona sense autorització i, per tant, sense que la seva freqüència hagi estat atribuïda.
vot de confiança
Política
Dret
Autorització o facultat que es dóna a algú perquè actuï o decideixi lliurement en un afer.
La resolució d’una qüestió de confiança o d’una moció de censura per mitjà del vot és anomenada votació de confiança
dispensa
Autorització que la mateixa llei atorga per a deixar de complir-la en uns casos determinats.
Santa Clara de Mallorca
Convent
Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a Palma (Mallorca), a llevant del recinte de l’Almudaina i prop del barri de Calatrava.
Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses, l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excellència Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50,…
Castellroig
Illa
Illa de la regió d’illes de la mar Egea, al nomós del Dodecanès, Grècia.
Pertangué a l’orde de Sant Joan de l’Hospital 1306 fins a l’any 1450, que, per ordre del rei Alfons IV de Catalunya-Aragó i amb autorització del pontífex Nicolau V, fou ocupada per l’almirall Bernat de Vilamarí, el qual la convertí en una important base naval d’operacions hi construí el Castell Alfonsí, on fou collocat un escut de pedra amb les barres catalanes en senyal de sobirania el 1456 almenys des del 1458, el succeí com a almirall Pere Martorell Fou la més oriental de les possessions catalanes Durant el regnat de Joan II, àdhuc durant la guerra civil catalana…
comiat
Economia
Dret del treball
Forma d’extinció de la relació laboral per la voluntat unilateral de l’empresari, hi hagi o no causa justificada.
L’ordenament jurídic enpanyol vigent exigeix el requisit formal de la comunicació per escrit o la instrucció d’expedient si es tracta d’un acomiadament collectiu per causa de crisi, cal primer la corresponent autorització En els casos de manca de compliment per l’empresari d’aquests requisits, el comiat és nul i produeix l’obligació de readmetre la persona acomiadada i abonar-li el sou que li correspongui quan el comiat no té causa justificada, té la consideració d’improcedent i obliga a indemnitzar-la Quan és produït per causa justificada, no dóna dret a cap indemnització En són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina