Resultats de la cerca

El 1935, els violinistes Conrad Cardús i Joaquim Ragon, el viola Òscar Almer i el violoncellista Joan Palet s’uniren per formar un quartet de corda, que, amb la incorporació de nous instruments, constituí aquesta orquestra de cambra Els membres són majoritàriament músics no professionals o estudiants de música L’objectiu prioritari de la formació és donar suport als músics novells amb l’estrena d’obres de compositors poc coneguts i la promoció de joves intèrprets L’associació ha procurat fer arribar la música a un públic majoritari, per la qual cosa, des del 1955, realitza concerts matinals…

Reuneix, conserva i difon el patrimoni bibliogràfic valencià, i tota la producció impresa, sonora i visual realitzada al País Valencià o que hi està relacionada Fundada inicialment amb fons de la Biblioteca Pública de València la seu de la qual compartí fins el 2000, especialment el de la Biblioteca Nicolau Primitiu, acull les donacions de MSanchis i Guarner, SPallarés, APizcueta, LGuarner, LGarcíia Ejarque FBàdenes, ÀBelda, ELópez-Chávarri, JEspasa i FAlmela el fons antic i valuós format pels manuscrits, els impresos dels s XV-XVIII i altres documents rars posteriors al 1801, els dibuixos…

Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Ll Millet, A Nicolau i E Vázquez, amb la qual s’especialità en la tècnica del cant El 1915 guanyà les oposicions per a ocupar una plaça de professora de cant Especialitzada en lied i cançó catalana, fou collaboradora habitual dels concerts de l’Orfeó Català, formació en què actuava com a solista El 1921 participà en la primera interpretació a l’Estat espanyol de la Passió segons sant Mateu de JS Bach, estrena realitzada al Palau de la Música Catalana de Barcelona sota la direcció de Lluís Millet Collaborà amb el Quartet Renaixement…

Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza para el pronto conocimiento…

Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el qual, havent…

Vida Es formà musicalment a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, a partir del 1933, fou un dels impulsors de l’Associació d’Estudiants d’aquesta entitat Al principi exercí com a violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona i fou professor de violí del Conservatori de Música Parallelament desenvolupà una intensa tasca com a director de cor Després de la Guerra Civil Espanyola, combinà la docència i la direcció de l’Orfeó de Sants, tot alternant-se en el càrrec amb A Pérez i Moya Dirigí, entre d’altres, la Capella Clàssica Polifònica del FAD Foment d’Arts Decoratives i el Cor…

Vida Estudià piano amb R Villegas i composició amb E Morera i J Pahissa Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Catalònia 1904, dirigí la Coral Catalunya Nova i fou sotsdirector de l’Orfeó Barcelonès També es dedicà a l’ensenyament i a la direcció d’espectacles lírics D’entre les seves obres destaca el preludi simfònic Corpus 1919, compost segons la teoria intertonal de J Pahissa, i les impressions simfòniques Canigó , composició que l’Orquestra Pau Casals estrenà el 1929 També té obres per a cant i piano Melodies curtes , Euridiça , Cançó de la rosa i obres per a cor…

Vida És un dels capdavanters del moviment de música popular a Catalunya des dels anys seixanta, en què participà en formacions com ara el Grup de Folk 1967-69, Els Sapastres, la Cobla Cotó fluix o l’Orquestrina Galana Va actuar formant grup amb Rafael Sala, i des del 1987 proposa en solitari un gènere singular com a creador i cantador de romanços Ha participat en nombroses formacions i en l’enregistrament d’una quarantena de discos Cançons de Vi i Taverna , Eròtica monàstica , La raó i el desig L’any 1991 rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya en qualitat d’intèrpret de…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta Bibliografia…

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid, 1764,…