Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
jubileu
Religió
En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
Hom havia d’alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs L’Església catòlica instituí també un jubileu, anomenat també any sant o any jubilar , durant el qual tots els fidels que, satisfetes certes condicions, visiten les basíliques romanes obtenen indulgència plenària L’inaugura el dia de Nadal L’any següent, la indulgència sol ésser atorgada universalment a favor de diverses esglésies de les diverses diòcesis Fou instituït pel papa Bonifaci VIII, el qual impulsà el primer jubileu el 1300 Celebrat un cop cada segle, el 1475…
Innovacions mèdiques i socialització de la medicina. 1936-1939-1955
Els reptes de tota mena, també sanitaris, que va suscitar la guerra d’Espanya 1936-39 es troben en l’origen d’innovacions mèdiques importants que responien a les grans necessitats de guariment d’unes societats assolades per la violència i la guerra Fins a l’estiu del 1936, les transfusions de sang es feien de braç a braç del braç de la persona que era donant al braç de la que rebia la sang Les limitacions d’aquest procediment són òbvies, sobretot si la demanda de transfusions és massiva i es localitza lluny dels hospitals Frederic Duran-Jordà Barcelona, 1905 – Manchester, 1957, metge i químic…
Magúncia
Ciutat
Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront del punt d’aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de…
espiritual
Cristianisme
Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.
Sorgida al voltant de Peìre Olieu , Ubertino da Casale , Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins , dissolta molt aviat per Bonifaci VIII Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes de Gioacchino da Fiore, i foren condemnats per Roma el 1317 Resistiren molt a la província d’Ancona Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals…
Tots Sants
Festa popular del calendari cristià, que se celebra l’1 de novembre, per commemorar tots els justs, canonitzats o no, que es troben al cel.
Celebrada, a l’Orient, en altres moments els siríacs, durant el temps pasqual els bizantins, el diumenge després de la Pentecosta, a Roma té com a origen la dedicació del Panteó, per Bonifaci IV 610, a la Mare de Déu i a tots els màrtirs Sancta Maria ad martyres Aquesta festa fou propagada per tot l’Occident sota Gregori IV 827-844 Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als…
Vigili
Cristianisme
Papa (537-555).
Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la…
gal·licanisme
Cristianisme
Doctrina sostinguda pel clericat francès tocant al poder eclesiàstic.
En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…
Unam sanctam
Primers mots amb què és coneguda la butlla publicada el 1302 per Bonifaci VIII durant les disputes amb Felip IV de França
.
Marca el punt àlgid de la política papal medieval A partir de l’afirmació que “fora de l’Església no hi ha salvació” i de subratllar la posició del papa com a cap de l’Església, sosté que tot aquell que en rebutja l’autoritat i no se sotmet al seu poder temporal derivat del poder espiritual deixa de pertànyer a l’Església i no pot atènyer la salvació
Eubea
Illa
Illa de la mar Egea, Grècia, davant la costa oriental de la península Balcànica (3 654 km2).
Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…
Sant Martí d’Urús (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’ Uruz Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci la Guàrdia de Montserrat, els quals afrontaven amb el terme de Pierola L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina