Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
iambe
Literatura
Peu compost de dues síl·labes, la primera breu i la segona llarga.
epigrama
Literatura
Composició poètica breu, de to satíric i contingut moral, social o polític.
La seva forma habitual és el dístic, però pot adoptar altres metres En la lírica grega inicialment era una inscripció poètica sepulcral posteriorment esdevingué una composició poètica de temàtica i to diversos Callímac en fou el conreador més important Els epigrames llatins ja adoptaren un caire satíric es destaquen els de Varró i Marcial Durant el Renaixement, aquest gènere fou molt apreciat i és considerat l’antecedent de la sàtira conceptista barroca Posteriorment, el conrearen Góngora, Quevedo, Voltaire, Goethe, Alfieri i Verlaine, entre altres Als Països Catalans, utilitzat com a mitjà…
regest
Diplomàtica i altres branques
Resum, més o menys breu, anteposat a la transcripció d’un document.
El regest pot ésser directe, o sia començat per l’actor del document, seguit de l’acció narrada, o bé indirecte, és a dir, començat per l’acció feta per l’actor
antibaqui
Literatura
Peu de tres síl·labes, dues de llargues seguides d’una de breu.
Hom l’anomena també palimbaqui o baqui invertit
canzone
Música
Al Renaixement italià, breu composició vocal de caràcter profà i arrel popular.
Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca flexibilitzà a…
motto
Música
Idea musical, generalment breu, que torna en el curs de l’obra.
Aquest terme s’aplica al motiu que iniciava els diferents moviments d’una missa com per exemple la Missa Se la face ay pale , de G Dufay i que es considera un dels recursos unificadors de les misses cícliques forma cíclica dels segles XV i XVI També es denomina amb aquest terme el motiu inicial d’una frase del solista vocal d’una ària barroca que precedeix el ritornello instrumental, motiu que el solista repeteix completant la resta de la frase després d’aquest Aquest tipus d’ària rep el nom d' aria motto o devisenarie , terme, aquest últim, creat per H Riemann En determinats contextos,…
La filla de l’emperador Contastí
Literatura catalana
Novel·la breu, qualificada per R. Aramon, en editar-la, com a exemplar.
Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia
Pere Galvany
Literatura catalana
Poeta.
És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editat el 1896
Bernat Mas
Metge.
Residí a Barcelona Publicà Pronòstic natural i discurs del cometa 1618 i Ordre breu i regiment per a preservar i curar de pesta 1625
oportunista
Ecologia
Dit de l’espècie amb una taxa de multiplicació elevada, capaç d’aprofitar ràpidament un espai deixat en l’ecosistema, i adaptada a condicions canviants en el temps i en l’espai.
El seu poder de competència es basa en la seva gran capacitat de multiplicació, la qual acostuma a anar lligada a una vida breu