Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Joan Bonet i Baltà
Historiografia
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic, historiador, escriptor i traductor.
Vida i obra Nascut en el si d’una família molt religiosa, el seu oncle era Albert Bonet i Marrugat, creador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i de la seva revista, Flama Ell collaborà en la revista i, juntament amb Vicenç Salvà, coordinà La paraula Butlletí dels Dirigents Utilitzà els pseudònims d’ Anton Blajó , en un text emotiu de remembrança materna aparegut en el Calendari d’en Patufet 1925 Joan de Puigdalba , en uns escrits a la revista Acció de Vilafranca, on mostrà inquietuds literàries, amb traduccions de Francis Jammes, Paul Claudel o Georges Bernanos, entre d’altres…
, ,
Contrareforma
Història
Moviment reformador catòlic del segle XVI enfront de la Reforma protestant.
L’Església catòlica emprà tots els mitjans polítics, teològics, espirituals i pràctics que tenia a l’abast, sense excloure la coerció, caracteritzada per la institució de la inquisició romana 1542, i absorbí i integrà tots els moviments de reforma que en el decurs del segle anterior havien aparegut dins els ordes religiosos, l’episcopat i altres sectors, i sorgí una etapa de fe vigorosa, dinàmica i expansiva, bé que intolerant L’aplicació dels decrets del concili de Trento 1545-63, aprovats per Pius IV amb la butlla Benedictus Deus 28 de gener de 1564, significà l’inici d’aquesta represa…
Antoni Roig i Rexart
Historiografia catalana
Eclesiàstic il·lustrat, escriptor i erudit.
Vida i obra Fou membre de la primera generació del grup illustrat menorquí, exponent destacat del corrent europeu del cristianisme illustrat, caracteritzat, segons Paul Hazard, per la síntesi entre tradició i esperit racionalista Fill de l’assessor del Jutjat eclesiàstic i nebot del vicari general de Menorca, cursà els primers estudis al jesuïta Collegi Monti-sion de Palma i, a Tarragona, sota tutela de l’arquebisbe Llorenç Despuig Mestre d’arts i doctor en filosofia per la Universitat Literària de Mallorca 1767, es doctorà 1770 en teologia i en ambdós drets a la Universitat Pontifícia d’…
L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres
En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà que tres…
Joan Pau II

Joan Pau II i Paulo Coelho
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Karol Wojtyła en ésser elegit papa (1978).
Estudiant a Cracòvia i aficionat al teatre i a l’esport, treballà en la indústria química per evitar la deportació a Alemanya durant l’ocupació nazi Entrà al seminari clandestí del cardenal Sapieha i rebé el presbiterat el 1946 Dos anys d’estudis a l’Angelicum de Roma i a la Universitat de Cracòvia l’endinsaren en el pensament de sant Joan de la Creu i de Max Scheler i el prepararen per a la docència a Cracòvia i a Lublín Durant aquests anys publicà diversos estudis sobre ètica i personalisme Bisbe auxiliar de Cracòvia 1958, arquebisbe 1964 i cardenal 1967, fou conegut dels seus collegues…
alguerès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del català, parlat a l’Alguer, ciutat de Sardenya.
Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle…
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a representant al concili d’…
Santa Maria d’Escales (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció El santuari de Santa Maria d’Escales és situat en un lloc feréstec, a l’esquerra de la riera de Llierca, poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que en aquest indret forma el profund engorjat del grau d’Escales, anomenat el Salt dels Liberals per tal com, durant la tercera guerra Carlina 1872-1876, els carlins hi estimbaren un escamot de voluntaris liberals presoners Mapa 257M781 Situació 31TDG643881 Per arribar-hi cal seguir per la carretera de Castellfollit de la…
L’ensenyament i la renovació científica
L’ensenyament de primeres lletres Durant el segle XVIII s’estengué i es consolidà l’ensenyament de primeres lletres centrat en l’aprenentatge de la lectura, de l’escriptura i dels comptes —limitats a les quatre operacions bàsiques i coneguts popularment com “la nombra”—, juntament amb l’ensenyament del catecisme, de la religió catòlica i dels bons costums Eren moltes les viles i poblacions que disposaven d’un mestre de primeres lletres al principi del segle i que al final del segle XVIII en tenien dos o mes Els mestres havien d’ensenyar a molts —massa— nens de cop, molts més dels que calia…