Resultats de la cerca

Fou professor de filosofia de la Institución Libre de Enseñanza i durant els anys 1936-39 professà a l’Argentina En tornar, convertit al catolicisme, fou ordenat de sacerdot i continuà l’ensenyament a la Universitat de Madrid Format en el neokantisme i el bergsonisme, fou un dels introductors de la fenomenologia a la península Ibèrica entusiasta de Scheler i de Heidegger, rebé, finalment, les influències d’Ortega y Gasset Entre les seves obres cal destacar La filosofía de Kant 1917, La filosofía de Bergson 1917, Ensayos sobre el progreso 1932 i Lecciones preliminares de filosofía…

Treballà al Rockefeller Institute de Nova York, i és autor de treballs bàsics sobre fisiopatologia i cirurgia experimental, entre els quals cal esmentar els dedicats a les sutures i als empelts de les artèries, al cultiu de teixits in vitro , juntament amb Montrose Thomas Burrows, al trasplantament d’òrgans 1908 i a la desinfecció de les ferides de guerra mètode de Carrel-Dakin Li fou concedit el premi Nobel de medicina i fisiologia el 1912 És autor, entre altres obres, de L’homme, cet inconnu 1935, de gran difusió, i de Le voyage à Lourdes 1950, on descriu la seva conversió al …

A causa de les seves simpaties catòliques, fou empresonat per Eric XIV, germà seu 1563-67 Més tard, amb l’ajut de la noblesa, destronà Eric XIV, el succeí i finalment el féu executar, a la presó 1577 El 1570 signà el tractat de Stettin, pel qual finia la guerra amb Rússia, i pel tractat del 1583 s’annexà la Carèlia i Íngria El 1587 féu nomenar rei de Polònia el seu fill, Segimon Segimon III de Polònia Combaté el luteranisme i intentà el retorn de Suècia al catolicisme, però hagué d’afrontar una forta oposició per part de la noblesa

D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…

Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al català 1983

Collaborà des del 1900 fins al 1915 aproximadament en les revistes Lacerba , Leonardo i La Voce , fundada per Giuseppe Prezzolini, combativa revista cultural que representava la presa de consciència per part de la joventut de l’endarreriment de la cultura italiana i de la necessitat de renovar-la Durant aquest mateix període escriví els seus llibres més significatius de filosofia, poesia, literatura i crítica literària dels quals, sens dubte, el millor és l’autobiografia titulada Un uomo finito 1912 Convertit al catolicisme, compongué obres asceticomorals Storia di Cristo , 1921…

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb…

Elegit rei pels nobles, succeí Gundemar El seu general Rèquila dominà els asturians rebels, mentre Suíntila sotmetia els bascs Derrotà els bizantins del patrici Cesari en dues batalles amb la pau, aquells veieren llurs territoris reduïts a l’Algarve Per interessos polítics i econòmics obligà els jueus a la conversió al catolicisme o a l’exili, amb la pèrdua de béns 616, fet que li valgué la censura de sant Isidor i del concili III de Toledo Home culte, promogué colloquis amb savis és autor d’un poema, en llatí, Astronomicon , sobre la influència dels astres, i també de diverses…

Convertida al catolicisme, les seves novelles reflecteixen la influència, entre d’altres, de Dostojevskij, JP Jacobsen i dels escriptors catòlics francesos Casada amb l'escultor Ulf Trotzig, residiren a París entre el 1955 i el 1972 El tema central dels seus escrits és el sofriment de la humanitat De la seva obra cal destacar De utsatta ‘Els desemparats’, 1957 situada com altres novelles seves a Escània —a la Kristianstad del segle XVII tot just conquerida pels suecs— Levande och döda ‘Vius i morts’, 1964, Sveket ‘La traïció’, 1966 i Sjuckomen ‘La malaltia’, 1978 La seva novella…