Resultats de la cerca

Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al segle XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al segle XVI…

La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…

Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda de Castellbò filla d’Arnau…

Inicià la seva formació a Dresden amb CF Abel Durant gran part de la seva vida s’ocupà de tasques vinculades a la seva vocació com a monjo cistercenc a Eberbach im Rheingau En aquest monestir exercí funcions de director musical i compongué la major part de la seva producció religiosa, que consta de misses, un rèquiem i un tedèum El 1771, la direcció del monestir decidí reduir despeses en l’apartat musical i, en veure disminuïdes les seves possibilitats, Schmitt deixà la vida monàstica i anà a Amsterdam, on esdevingué un personatge polifacètic que treballà indistintament en la…

Collegial de la Sapiència a partir del 1726, el 1727 —ja doctor en filosofia— anà a Magúncia, on seguí les lliçons del lullista Ivo Salzinger —mort al cap de mig any— i d’altres mestres, fins el 1729 El 1731 ingressà al monestir cistercenc de la Real, prop de Palma Mallorca, on acabà els estudis Fou durant més de cinquanta anys catedràtic de filosofia i de teologia lulliana a la Universitat de Mallorca El 1750, la Universitat l’envià a Madrid per informar sobre els obstacles posats pels dominicans al culte i a la doctrina de Ramon Llull El 1756 i el 1768 fou elegit abat de la…

Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que…

Situació Vista de les ruïnes del poble de Tragó amb el penyal on es drecen els minsos vestigis d’aquesta fortificació ECSA - J Bolòs És situat al damunt del poble de Tragó, que es troba abandonat i mig colgat per l’aigua, sobre l’embassament de Santa Anna Des del seu turó es controlava el poble que hi havia dessota i també el pas de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Des d’Os s’ha d’anar a Alberola Un cop a Alberola, cal seguir cap a ponent una pista que porta fins a tocar de les primeres cases del poble abandonat Saltant per entremig de les runes i els enderrocs es pot…

Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià…

Cavaller descendent d’una família de repobladors del Camp de Tarragona, fou assessor de la cúria arquebisbal de Tarragona Després d’una malaltia greu 1213, es féu monjo cistercenc de Santes Creus, on professà el 1215 Vers el 1220 en fou designat prior, i posteriorment abat El seu prestigi atragué molts personatges importants a Santes Creus Impulsà la reforma de monestirs — fundació de Valldonzella, redreç de la canongia d’Àger — , i en l’expedició de conquesta de Mallorca fou conseller d’alguns dels barons que acompanyaren el rei Jaume I molts d’ells foren enterrats al monestir A causa de la…

S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats, faltades de…