Castell de Tragó (Os de Balaguer)

Situació

Vista de les ruïnes del poble de Tragó amb el penyal on es drecen els minsos vestigis d’aquesta fortificació.

ECSA - J. Bolòs

És situat al damunt del poble de Tragó, que es troba abandonat i mig colgat per l’aigua, sobre l’embassament de Santa Anna. Des del seu turó es controlava el poble que hi havia dessota i també el pas de la Noguera Ribagorçana.

Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG020468.

Des d’Os s’ha d’anar a Alberola. Un cop a Alberola, cal seguir cap a ponent una pista que porta fins a tocar de les primeres cases del poble abandonat. Saltant per entremig de les runes i els enderrocs es pot arribar al cim del turó del castell.

Història

El castell de Tragó, esmentat en la documentació medieval des de mitjan segle XI, quan encara era en poder dels musulmans, fou conquerit a aquests abans del 1091, any en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira, dita també Mala-signada, feren donació a Sant Pere d’Àger d’“omnes ecclesiis... in castrum Dracone” i del delme de la seva dominicatura. Aquesta zona, això no obstant, caigué novament en poder àrab, segons es desprèn del testament datat el 1093 de Galceran Erimany, castlà del castell d’Àger, el qual deixà al seu fill Pere els drets que tenia sobre el castell de Trochone, en el cas que fos reconquerit pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera. Segons aquest document, cal suposar que l’esmentat cavaller ajudà el vescomte a conquerir aquest castell, cosa que s’aconseguí l’any següent. Així, l’any 1094 els senyors d’Àger confirmaven a l’abadia de Sant Pere la deixa ja efectuada en el testament de l’any 1093.

El castell fou infeudat als Àger, segons el testament de Ramon Berenguer d’Àger de l’any 1158, pel qual deixava a la seva muller Maria meam porcionem de castrum Tragon com a propi alou.

El lloc de Tragó fou comprat pel monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al segle XIII; venut l’any 1351 per l’abadessa Elisenda a Ramon Riambau pel preu de 27 000 sous jaquesos, tornà a ser comprat per Vallverd l’any 1372. Posteriorment, quan el monestir cistercenc de Vallverd fou unit al de Santa Maria de les Franqueses l’any 1452, la senyoria de Tragó, junt amb altres dominis que posseïa Vallverd, passà a formar part de les Franqueses. Poc temps després, el 1474, el monestir de les Franqueses fou, al seu torn, unit al de Santa Maria de Poblet i en conseqüència totes les propietats que tenia passaren a formar part del domini d’aquest darrer, on romangueren fins a la desamortització del segle XIX.

Castell

Del castell de Tragó, només en resten algunes estructures dels fonaments del recinte perimetral. Al cim del turó gairebé només es conserva un mur del castell. Hom encara pot veure un marge amb 4 o 5 filades de carreus rectangulars, amb una alçada de poc més d’1 m. Correspon a un pany de paret recte i força llarg (fa més de 10 m). Sense una excavació del lloc no podem aclarir les característiques d’aquesta fortificació que degué ser un castell roquer com, per exemple, el de Tartareu.

Bibliografia

  • Miquel, 1945-47, vol. I, doc. 39, pàgs. 55-56
  • Sanahuja, 1961, doc. 29, pàg. 350
  • Els castells catalans, 1979, vol. VI(I), pàgs. 450-453
  • Fité, 1985, pàg. 209