Resultats de la cerca

L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís Aquesta església fou una de les primeres celles monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir després, d’Arles és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns entre les propietats que es citen en el precepte consta l…

Sotsdirector del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València 1950-82, que dirigí en 1982-88 Estudià dret i es formà com a prehistoriador al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador de la institució citada Especialista del País Valencià, hi realitzà nombroses excavacions en jaciments del Paleolític fins a l’època romana Bona part de la seva abundant obra escrita són memòries d’excavacions, com Cova de les Meravelles, Gandía 1946, La coveta del Barranc de Castellet de Carricola 1951, La covacha de Ribera Cullera 1958, Los Villares Caudete de las Fuentes,…

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Cirera, dins el mas de can Maçana Fou gairebé sempre una capella rural, si bé durant menys d’un segle fou un priorat femení de donades L’església apareix citada el 1275, quan el bisbe de Vic concedí la regla de Sant Agustí a un grup de donades que vivien a l’església dirigides per Na Cirera Aquesta comunitat es fusionà amb la que, pel mateix temps, sorgia a l’església de Santa Llúcia El 1278 la mateixa Na Cirera s’intitulava priora de Santa Llúcia de Rajadell Segurament que la unió dels dos petits priorats degué…

L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any 1279 és citada…

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs es documenta l’any 1069 Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri l’any 1164 Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del deganat de…

Típic de pujols i planes estepàries, el pioc va en davallada progressiva des del segle XIX i actualment als Països Catalans és molt rar, encara que probablement no fou mai abundós Apareix al país de la màquia continental de garric i arçot fronterer amb els nuclis de cria aragonesos i manxegos En concret, a les comarques occidentals se’l coneix del Baix Cinca on la darrera notícia amb una possible reproducció és del primer terç dels anys 60 i potser també de la Terra Alta Al País Valencià, a la Plana d’Utiel on Boscà, el 1916, deia que "se las suele ver alguna vez por los bordes occidentales…

Situada al cim del turó més alt del municipi 295 m, l’església apareix citada en documents del monestir d’Amer 949 L’edifici, probablement preromànic es conserven alguns fragments d’escultura i el cisellat dels carreus, és una reconstrucció del segle XII Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït, fou reformat en profunditat al segle XIX, i l’any 1990 es restaurà i remodelà l’interior Compta amb una sola nau, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal, i absis semicircular amb forma de ferradura La rectoria i la sagristia, comunicades amb l…

Rascletó Porzama parva Als Països Catalans és una espècie molt mal coneguda, citada com a migrador regular, però molt escàs a Mallorca i Catalunya S’ha observat també a Menorca i Formentera, i hi ha una observació a l’albufera de València Manca a la resta del territori La seva situació és, però, molt mal establerta, i fins i tot se l’ha mencionat com a possible nidificadora a Catalunya, el País Valencià i Mallorca Hivernant molt escàs o excepcional, citat només a Catalunya i Menorca Fins ara es disposa de poques dades 22 a les Balears, 11 a Catalunya i 1 al País Valencià, cosa…

És un terme completament en desús actualment, però al segle XIX i a la primera meitat del segle XX fou molt més emprat que el d’organologia En aquest sentit, Felip Pedrell Organografía musical antigua española , 1901 diu que " no tan usada como la voz organografía, aceptan otros musicógrafos la palabra organología " L’ús que Pedrell fa de la paraula musicógrafo mostra, a més, que el mateix dilema existent entre organografia i organologia es donava -simultàniament- entre altres termes de construcció similar, com musicologia i musicografia, musicòleg i mú sicògraf, etc no cal dir que, a l’…