Resultats de la cerca

Les diferents accepcions en aquestes dues classificacions comporten sovint confusions quant a la seva definició Segons la classificació tradicional, inclou aquells instruments que es caracteritzen per tenir el pla de les cordes parallel a la taula de ressonància o taula harmònica La seva estructura bàsica consisteix en una taula harmònica, generalment fixada a un suport rígid i resistent en forma de peu o caixa, sobre la qual s’estenen les cordes La separació entre el cordam i la taula es manté gràcies a un o més ponts pont 1, molts d’individuals -un per a cada corda- o un de continu que…

Principals neumes de la notació de Sankt Gallen © Fototecacat/ Jesús Alises Existeixen diverses hipòtesis sobre el seu origen, a causa de les diferències que s’observen entre les primeres escriptures neumàtiques aquestes coincideixen de manera aproximada amb les diferents ètnies que constituïen les Gàllies a l’època de l’imperi Romà, convertides a l’Alta Edat Mitjana en províncies eclesiàstiques La hipòtesi que actualment està més en voga és la que sosté que els neumes deriven dels accents gramaticals De neumes n’hi ha de senzills i de compostos Els senzills representen una, dues…

Les cèllules fúngiques , és a dir, les cèllules dels fongs, són constituïdes, de dins enfora, pel nucli cellular la membrana nuclear, que delimita el nucli el citoplasma la membrana citoplasmàtica, i la paret cellular El nucli de la cèllula fúngica, com el dels protozous i el de les cèllules dels organismes superiors, conté ADN, on es troba la dotació genètica del microorganisme, a més d’ARN i diverses proteïnes La membrana nuclear és una estructura proteica que protegeix i delimita el nucli cellular impedeix que diversos elements del citoplasma hi penetrin El citoplasma de la cèllula fúngica…

Són intervals que només poden ésser justs, augmentats i disminuïts, però no poden ser majors ni menors Els intervals que tenen un semitò cromàtic més que els seus corresponents intervals justos són intervals augmentats per exemple, do-sol♯ és una 5a aug i els que tenen un semitò cromàtic menys són intervals disminuïts do-sol♭ és una 5a dis D’altra banda, els acords que tenen la 5a J independentment que la seva 3a sigui major o menor s’anomenen acords perfectes acord perfecte major, acord perfecte menor

El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament…

Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més àtoms de carboni Tanmateix, els únics que…

El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…

Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina…

Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que és una placa anomenada…