Resultats de la cerca

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit…

Estudià piano amb J Lefeld i direcció orquestral amb B Madey a l’Escola Superior Estatal de Música de Varsòvia Obtingué alguns guardons i aviat fou contractat per a dirigir diverses formacions orquestrals a Polònia, especialment orquestres radiofòniques En 1970-72 dirigí diversos espectacles al Gran Teatre d’Òpera de la capital polonesa Del 1975 al 1977 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió Polonesa de Katowice El 1972 fundà l’Orquestra de Cambra Polonesa i del 1983 al 1993 fou director de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC Especialment preocupat per la…

Fou una de les pianistes més importants que sorgiren a Polònia després de la Segona Guerra Mundial Es formà íntegrament al seu país, on fou deixebla de Csezlaw Aniolkiewicz i Maria Glinska Wasowa, i amplià els estudis al Conservatori de Varsòvia, amb Margarita Kazuro-Trombini, i posteriorment a l’Escola Superior de Música de la capital polonesa L’any 1949 aconseguí el segon premi del Concurs Internacional de Piano F Chopin de Varsòvia, el 1953 fou guardonada en el Concurs Marguerite Long i el 1963 li fou concedida la British Medal, de la Fundació Harriet Cohen És considerada una gran…

Nascut en una família humil, dedicà tota la seva vida al flamenc, gènere en què destacà com a cantaor i també com a investigador i divulgador Sense ell, molts tipus de cant flamenc s’haurien perdut Quan començà a cantar es feia anomenar "Niño de Rafael", però posteriorment es canvià el nom pel de "Niño de Mairena" i finalment es quedà amb Antonio Mairena Proclamà que els seus principals mestres havien estat Manuel Torre i Joaquín de la Paula Entre els diversos premis lloant la seva tasca de divulgador i cantaor destaca la prestigiosa Llave de Oro del Cante, que li fou concedida l…

Estudià al Conservatori de Mont-real, on obtingué el primer premi de cant Gràcies a una beca concedida pel Consell de les Arts del Canadà, es traslladà a París, on amplià la seva formació amb el baríton P Bernac Posteriorment estudià a Munic i, de retorn al Canadà, amb L Narducci Participà en diverses gravacions radiofòniques i televisives i el 1977 guanyà un premi de l’Acadèmia del Disc Francès pels seus enregistraments d’obres de R Hahn, J Massenet i Ch Gounod Participà, a Frankfurt, en l’estrena de La chute de la maison Usher , de C Debussy, i el 1979 inicià la seva…

Sorgit del Club Natació Barcelona, accedí a la presidència de la federació catalana el 1950, amb la voluntat de recuperar el paper preeminent de la natació catalana dins l’Estat Amb aquest objectiu, formà una nova junta directiva composta per representants genuïns dels clubs amb més pes a Catalunya, i aquell mateix any la federació recuperà el títol de campió d’Espanya masculí, perdut feia deu anys El 1954 instituí un trofeu amb el seu nom per premiar els campions de Catalunya infantils de fons a la travessia del port de Barcelona El 1955 rebé la placa d’honor de la federació espanyola i el…

Estudià a la Llotja de Barcelona i, des del 1860, amb Fèlix Cagé, amb qui treballà cinc anys al Liceu Treballà a Lleida 1865, on fou escenògraf del Teatre dels Camps Elisis A Igualada pintà el retaule figurat destruït el 1936 de la Mare de Déu de la Cinta a l’església del Roser Amplià estudis a Madrid 1868, on fou escenògraf del Teatro Príncipe Alfonso Satanella, Ellionor i s’hi installà Treballà després al Teatro Real Il re di Lahore , 1880 Des d’allà féu decoracions per al Teatre de l’Ateneu d’Igualada 1881 i per a diferents teatres de València, Sevilla, Còrdova, Bilbao, etc…

El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla, i el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles

El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat

Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…