Resultats de la cerca

Hom desconeix el mecanisme pel qual la Terra —únic planeta del sistema solar amb grans masses d’aigua— pot retenir tanta aigua i, en canvi, amb prou feines conté gas neó, d’un pes molecular semblant, tan abundant al Sol i als estels del mateix sistema Una hipòtesi, no comprovada, explica que, mentre que hom no troba el neó formant composts —desaparegué, doncs, al moment de formar-se la primera acumulació de partícules en estat sòlid—, l’aigua pogué unir-se als silicats de les primitives partícules sòlides i, després, en un estadi evolutiu posterior, a causa de la gravetat se’n desprengué i…

Proposta de restitució de la planta de la villa L Marí i V Revilla La villa del Romeral és situada a la partida del mateix nom, a Albesa la Noguera, a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, damunt de la primera terrassa alluvial del riu, a uns 2 km aigües amunt d’Albesa i a uns 12 km de Lleida La seva situació li atorga una vista privilegiada sobre la zona, ja que la terrassa se situa uns 12 m sobre el llit del riu Des d’aquest lloc, el terreny s’eleva lentament en direcció nord-oest Les primeres notícies sobre l’existència d’un establiment rural romà són d’octubre del 1961, quan es…

Situació i presentació Es troba a l’extrem NE de la comarca, en contacte amb la Segarra i la Noguera Limita a l’W amb el terme de Puigverd d’Agramunt, al S amb el de Tàrrega, a l’E amb els Plans de Sió i Torrefeta Segarra, i al N amb el d’Oliola Noguera La vall del Sió ocupa una tercera part del terme, al seu sector septentrional, i el territori restant és format per un altiplà que fa de partió entre les valls del Sió i del riu d’Ondara El Sió travessa el terme en direcció E-N i en una petita part n’és el límit septentrional a la banda esquerra, i parallela al curs del riu, s’alça una petita…

No es coneix cap resta ni la ubicació del castell d’Espà, malgrat que la documentació sembla indicar que aquest va tenir una gran importància a l’edat mitjana El lloc de l’Espà surt ja esmentat documentalment el segle X, relacionat amb el monestir de Sant Llorenç prop Bagà El 961 els marmessors del difunt Ava donen al monestir diverses propietats a l’Espà “ hoc quod habeo in ipsas Spatas ” i a l’any 983, l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Llorenç esmenta que el monestir tenia quatre masos al lloc esmentat “ ipsas Spatas ” La primera referència sobre el castell la trobem…

Situació Capçalera de l’església on s’aprecia al mig de l’absis un canvi d’aparell, fet característic d’algunes edificacions del segle XII ECSA - E Pablo L’església parroquial de Santa Maria és al nucli urbà de la població de Coscó s’hi arriba per una carretera de 5 km que parteix d’Agramunt i passa per les Puelles JAA Mapa 34-14361 Situació 31TCG475317 Història L’església i el terme de Coscó, situats al vessant meridional de la serra de Montclar, apareixen força documentats des de mitjan segle XI, perquè el seu terme i l’església havien anat a parar a la canònica de Santa Maria de la Seu d’…

Situació Absis de l’església amb la clàssica decoració de motius llombards E Pablo Aquesta església es troba al petit poble de Vall-llebrerola, situat a la riba esquerra del torrent de Segues, aigua amunt de Vall-llebrera Mapa 33-13328 Situació 31TCG412454 S’arriba a Vall-llebrerola per una curta pista que arrenca de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, al costat d’un parador que hi ha a 1 km de Vall-llebrera JAA Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de la parròquia de Sant Ponç de Vall-llebrera A través d’aquesta parròquia va dependre del priorat canonical de Sant…

Situació Vista des del costat de ponent d’aquesta església, avui molt transformada ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un dels extrems del poble, que s’estén dalt d’un serrat proper a la carretera de Ponts, a la banda meridional del terme Mapa 35-14362 Situació 31TCG748224 S’hi arriba amb facilitat per la carretera de Jorba a Ponts A uns dos quilòmetres de Calaf, just després d’haver passat per unes explotacions de teuleria i gres, cal desviar-se a la dreta per tal d’iniciar la curta carretera que hi mena La clau, ens la pot facilitar el mossèn que té cura de l’església i…

El cabussó emplomallat Podiceps cristatus és fàcil de reconèixer pel plomall doble que duu al cap, ben visible en aquest exemplar fotografiat a s’albufera de Mallorca És el més gros dels cabussons ateny de 47 a 49 cm A l’època de cria, té dues taques, a banda i banda del cap, de plomes de color castany fosc Els joves no porten plomall i tenen el coll ratllat de blanc i negre Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Aquest magnífic ocell aquàtic és propi de les principals àrees humides de Catalunya i el País Valencià A l’hivern se l’observa, a més, escampat per determinats sectors del litoral Molt…

Situació Una vista exterior de l’església, des del costat sud-occidental M Anglada Aquesta petita capella es troba situada enmig d’uns camps, a uns 200 m del gran mas del Prat, vers el costat nord-oriental, prop del torrent del Gaiell, a uns 700 m d’altitud, a migjorn deSantaMariadeBesora, amb una distància d’1,50 km Mapa 294M781 Situació 31TDG384633 S’hi accedeix per un camí que comença al trencall que hi ha 10 m abans del punt quilomètric de la carretera BV-5227, de Sant Quirze …

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…