Situació
Absis de l’església amb la clàssica decoració de motius llombards.
E. Pablo
Aquesta església es troba al petit poble de Vall-llebrerola, situat a la riba esquerra del torrent de Segues, aigua amunt de Vall-llebrera.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG412454.
S’arriba a Vall-llebrerola per una curta pista que arrenca de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, al costat d’un parador que hi ha a 1 km de Vall-llebrera. (JAA)
Història
Aquesta església fou una sufragània tradicional de la parròquia de Sant Ponç de Vall-llebrera. A través d’aquesta parròquia va dependre del priorat canonical de Sant Miquel de Montmagastre i, per tant, formà part de l’abadiat d’Àger.
La primera notícia sobre la seva existència data de l’any 1086, quan l’abat Fruia i els canonges de Sant Miquel de Montmagastre establiren a Guillem Bonfill i a la seva esposa Sadònia un alou que tenien a Sant Serni [de Vall-llebrerola], amb el fi de cultivar-lo. A l’inici del segle XII, l’any 1106 hi ha notícia que el prior i els canonges de Montmagastre tingueren un plet amb Berenguer Bernat de Vall-llebrera, que s’havia apropiat de l’església de Sant Serni de Vall-llebrerola. La sentència del plet fou favorable al priorat. L’església de Vall-llebrerola fou confirmada a Àger en la butlla del papa Alexandre III del 1179. Posteriors relacions de les esglésies de l’abadiat i arxiprestat d’Àger confirmen aquesta subjecció. És consignat que pertanyia a l’arxiprestat encara els anys 1783-84. (CPO-ABC)
Església
Planta de l’església.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, suportada per dos arcs formers per banda adossats als murs respectius, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral, actualment tancat per un envà que converteix l’espai absidal en sagristia.
La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull. En aquesta mateixa façana de ponent hi ha una finestra de doble esqueixada, del mateix tipus que una altra que es desclou en la façana de llevant de la nau, per sobre de l’arc d’obertura absidal, ara paredada. També ho són les dues finestres que s’obren a la façana nord, simètriques de les situades a la façana sud, totes de doble esqueixada, com la que hi ha al centre de l’absis.
L’interior és totalment arrebossat, fet que impedeix veure’n l’aparell, però, en canvi, evoca l’aspecte probable que devia tenir l’edifici en la seva època. A l’exterior, el parament és format per carreuons simplement escairats, disposats molt ordenadament en filades irregulars, amb la peculiaritat que l’arc de la porta és monolític, retallat per l’intradós i per l’extradós.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat de l’absis, on es desenvolupen els clàssics motius llombards d’arcuacions sota un ràfec bisellat, en sèries de dues entre lesenes molt amples i de gran relleu. Cal assenyalar que dues de les cartel·les intermèdies de suport de les arcuacions presenten decoració escultòrica de tipus geomètric, molt simple.
Les característiques formals i constructives situen l’església de Sant Serni de Vall-llebrerola com una obra característica de les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda de la fi del segle XI. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1821, vol. IX, ap. XIX, pàgs. 265-266
- Kehr, 1926, vol. I, doc. 185, pàgs. 479-484
- Sanahuja, 1961, pàgs. 170-171
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 417-418