Resultats de la cerca
Es mostren 284 resultats
Jordi Amorós i Ballester
Cinematografia
Director d’animació i humorista gràfic.
Vida S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm Cómics , 1971 i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats 1974, després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame Amb aquesta firma dirigí dos llargs Historias de amor y masacre 1975-78 estrenat el 1980 i Despertaferro El crit del foc 1987-88, i els curts El pájaro 1969 Gugú 1981, amb dibuixos de l’humorista…
Homero Alsina Thevenet
Cinematografia
Periodista, crític i historiador.
Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…
Gustau Hernández
Cinematografia
Guionista.
Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema 1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder…
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…
xarxa digital de serveis integrats
Electrònica i informàtica
Primera norma internacional de xarxa telefònica pública digital que integra els serveis de veu, dades, text i d’imatge.
Actualment estan definits dos estàndards, la XDSI de banda estreta XDSI-BE, ja operativa, i la XDSI de banda ampla XDSI-BA, que disposa d’una capacitat superior per a la transferència de dades i que permetrà integrar serveis multimèdia i videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a la TV comercial Els senyals són digitals en tots els punts de la xarxa i tots els terminals disposen d’una mateixa metodologia de connexió i de protocols comuns Dóna suport a diferents serveis de telecomunicació que cobreixen la transmissió de dades, telefonia, teletex, facsímil, transferència…
ball de gitanes

Ball de gitanes
© Fototeca.cat
Dansa i ball
Dansa tradicional de parelles, de moviment viu, que es balla pels volts de Carnaval.
La conformen diverses danses que es ballen l’una darrere l’altra i formen conjunts d’entre vint i trenta minuts Cadascuna té un nom —pavana, jota, pasdoble, catxuta, xotis, etc—, una música i una coreografia pròpia i diferent Els balls de gitanes acostumen a començar amb un pasdoble o galop, que serveix per a entrar a la plaça i presentar les parelles, amb el qual les parelles fan diferents evolucions passen de la filera de parelles a dividir-se en dues files, una d’homes i l’altra de dones, fileres de quatre, etc Quan el pasdoble acaba comencen els diversos balls el xotis, la catxutxa, els…
Hans Magnus Enzensberger
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Estudià literatura, filosofia i teatre 1949-54 Conreà gairebé tots els gèneres, amb un comú denominador de la sàtira moralitzant i la crítica política des d’una òptica influïda per l’esperit de la Illustració i una certa afinitat amb el pensament llibertari Formà part del Grup 47 De la seva poesia cal esmentar Verteidigung der Wölfe ‘Defensa dels llops’, 1957, Blindenschrift ‘Escriptura per a cecs’, 1964, Die Furie des Verschwindens ‘La fúria de la desaparició’, 1980, Der Fliegende Robert ‘Robert el fugitiu’, 1989, Zukunftmusik ‘Música del futur’, 1991 i Kiosk 1995 L’obra teatral inclou Das…
Eduard Valentí i Fiol
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista, historiador de la literatura i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…
,
de mans lliures
Dit de l’accessori que mitjançant un altaveu i un micròfon situats en l’aparell telefònic permet mantenir una conversa sense necessitat d’agafar l’auricular.
Antoni Pons i Pastor
Historiografia catalana
Cristianisme
Historiador i prevere.
Vida i obra Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, des del 1903 i fou ordenat de prevere el 1913 Professor en diverses acadèmies particulars, es dedicà de manera autodidàctica a l’estudi històric de l’Edat Mitjana a Mallorca S’interessà especialment per la història institucional i per la vida quotidiana Collaborà amb Antoni Maria Alcover en el setmanari L’Aurora i publicà nombrosos articles en la premsa de Palma, sobretot en La Almudaina També collaborà en Sa Marjal , Sóller i la Illustració Catalana D’ideologia regionalista, al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina