Resultats de la cerca
Es mostren 564 resultats
Orquestra de la Suisse Romande
Música
Orquestra creada a Ginebra el 1918 per Ernest Ansermet, que en fou a més el primer director.
Ansermet recollí la idea que des del 1891 s’havia anat formant a l’àrea francòfona de Suïssa, que creia en la necessitat de tenir una orquestra pròpia Gràcies a la seva tenacitat i a la cooperació d’altres prohoms de la societat suïssa, el 30 de novembre de 1918 l’Orquestra de la Suisse Romande debutà al Victoria Hall de Ginebra, en un concert que oferí obres de GF Händel, WA Mozart, A Benner, E Jaques-Dalcroze i N Rimskij-Korsakov Tant des de l’inici com posteriorment, amb els directors que hi han estat al capdavant -entre d’altres, Paul Klecki 1967-70, Wolfgang Sawallisch 1970-80, Horts…
La Gente Joven del Cine Amateur
Cinematografia
Col·lectiu de cineastes amateurs constituït a Barcelona el 1952 per un grup de joves encapçalats per Jordi Juyol i format per Jordi Feliu, Pere Balañà i Sergi Schaaff (més tard professionals) i Joan Buxó, Salvador Tort, Joan Benedicto, Josep Casajuana i Francesc Ibáñez.
Aquest grup creia que l’amateurisme era un camí per a accedir al professionalisme i els seus membres vindicaven un cinema més lliure i creatiu que el que es practicava des de la Secció de Cinema Amateur del CEC El 1953 realitzaren set curts collectius i dos més fins el 1957, que mostraren arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol i aconseguiren diversos guardons El 1955 realitzaren el film d’episodis Variación , format per "La huella" de J Feliu, "Sincopada al ritmo del dibujo animado" de J Juyol i "La aventura de papel" de P Balañà, conjunt que el collectiu considerà el seu "manifest…
la Victòria
Ermita
Santuari i antiga ermita del municipi d’Alcúdia de Mallorca, al vessant septentrional de la talaia d’Alcúdia, a la part nord-oriental de la península des Pinar (dita també península de la Victòria), en la qual consta ja el 1395 l’existència de vida eremítica.
Hom ha volgut identificar, equivocadament, aquest santuari amb l’església de Santa Maria de la Torre d’Alcúdia que surt esmentada des del 1252 Però no fou fins el 1403 que el bisbe de Mallorca autoritzà a l’ermità fra Diego García a transformar en públic l’oratori de la seva cella, on es venerà una imatge de la Marede Déu, dita fins a les Germanies Nostra Dona de fra Diego Aquest ermità, juntament amb altres, hi practicava l’alquímia, i els seus medicaments foren sollicitats fins i tot per Alfons IV de catalunya-Aragó en morir fra Diego el 1426, l’ermita fou saquejada a fi de cercar el…
Frédéric Passy
Economia
Política
Polític i economista francès.
Es llicencià en dret a la Universitat de París i entrà a treballar com a auditor del Consell d’Estat 1846 Tres anys més tard ho deixà per dedicar-se als estudis econòmics i socials, gràcies als quals esdevingué un economista de prestigi que li valgué l’ingrés a l’Académie des Sciences Morales et Politiques 1877 Com a economista defensà el lliure comerç perquè creia que portaria les nacions a unir esforços en pro de la desaparició dels conflictes armats Seguint aquest principi fundà el 1870 la Lliga Internacional i Permanent de la Pau per tal d’evitar la guerra entre França i Prússia en la…
El que cal saber de la lepra
Patologia humana
La lepra, o malaltia de Hansen, és un trastorn crònic infectivocontagiós provocat pel Mycobacterium leprae, que afecta primordialment els nervis perifèrics, la pell i les mucoses Al contrari del que es creia antigament, el contagi de la lepra és molt difícil, ja que requereix un contacte estret i prolongat amb malalts de lepra lepromatosa, l’únic tipus de lepra les lesions o les secrecions nasals de la qual contenen bacils a més es considera que, perquè una determinada persona se’n contagiï, ha de tenir una predisposició especial Si bé històricament la lepra se sol associar a grans…
veracreu

Veracreu de la cripta imperial de l’Església dels Caputxins de Viena
Cristianisme
Relíquia de la creu en què morí Crist, consistent normalment en dues estelles formant creu, muntada dins un reliquiari, al centre d’una creu d’argent o d’altres metalls.
De Jerusalem, on l’Església tenia consciència de posseir la creu de Crist, la devoció a aquest instrument de la passió s’escampà arreu del món cristià, ja d’ençà del segle IV, gràcies als pelegrins que acudien a la ciutat santa Ciril de Jerusalem i Egèria en donen testimoni Roma, on fou bastida també una basílica en honor de la santa creu l’actual Santa Croce in Gerusalemme, una de les set principals basíliques romanes i que es creia possessora d’un tros important de la creu de Crist, fou el principal centre difusor de relíquies de la veracreu a Occident És famosa la veracreu o important…
Dalmau de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar
Història
Vescomte de Rocabertí (Dalmau VIII).
Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…
Manuel Barba i Roca
Agronomia
Dret
Advocat i agrònom.
De família de metges i terratinents, es doctorà en dret a Cervera i fou un representant típic de la moderada i pràctica illustració catalana Resident habitual a Vilafranca, actuà a l’audiència barcelonina Ingressà el 1781 a l’Acadèmia de Jurisprudència amb un Discurso sobre los Pleitos , editat posteriorment, on remarcava que la illustració i un govern moderat abreujarien la durada dels plets El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts, on, amb Josep Albert Navarro-Mas i Marià Oliveres, formà un corrent d’opinió agrarista d’importància Hi llegí set memòries, de les quals destaquen Sobre…
saprèmia
Patologia humana
Nom donat a certes septicèmies, que hom creia que eren degudes a una intoxicació produïda pel pas a la sang de productes tòxics procedents de teixits gangrenosos.
dinàmica atmosfèrica

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)
Meteorologia
Geografia
Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.
Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina