Resultats de la cerca
Es mostren 1757 resultats
Torre de Darnac o de Coma Darns (Brullà)
Art romànic
Torre integrada al Mas Tardiu, antigament anomenat mas de Darnac, que és situat a la punta nord-oest del territori de Brullà, limítrof amb els de Sant Joan de la Cella, Vilamulaca i Bages L’indret és esmentat des del 967 “locum quem dicunt Darnago” , i l’any 973 l’església d’Elna rebé en aquest lloc una donació de terres Segons un precepte del rei Lotari del 981 a favor de Sant Genís de Fontanes, hi havia en aquell moment al lloc un santuari o capella sacellum de Darnago , esmentada com a “afrontado nord-est de Sant Joan la Cella” La coma de Darnac cumba de Darnach , 1145, 1188 és…
Casa forta d’Olives (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Antic casal medieval, esdevingut masia, habitada fins fa pocs anys ECSA - V Roca Restes d’una casa forta situada a la serra que hi ha a la riba dreta del Rialb Resta envoltada de camps i havia estat una casa de pagès habitada fins fa pocs anys Mapa 34-12291 Situació 31TCG491543 De la carretera que va de Gualter cap a Folquer, a 19 km, surt a mà dreta una carretera que porta fins al Molí Nou Després de fer 1 km i abans d’arribar al mas Perdiguers, hi ha a mà dreta una masia abandonada, el mas Olives Casa Part del mur nord de la masia d’Olives, actualment abandonada, havia estat…
Berenguer de Vilademuls
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc 1185 També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili…
Colomer d’Estamariu
Art romànic
Situació Edifici molt arruïnat en el qual destaca la porta d’arc de mig punt J Tous Aquest colomer es troba situat en un camp a l’altra banda del torrent que hi ha a ponent del poble d’Estamariu Mapa 35-10216 Situació 31TGC783928 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de la font que hi ha abans d’entrar a Estamariu, que travessa el torrent El colomer es troba a l’extrem d’un camp, enfront del mateix poble AVB Colomer Es tracta d’un típic colomer que destaca, però, per l’arc de mig punt de la porta Les seves dimensions són 4 m de llarg × 5,30 m d’alt L’aparell dels murs —de 65 cm de gruix…
Pont de Peramola (Peramola)
Art romànic
Situació Detall de l’arrencada de l’arc, únic vestigi del que fou el pont romànic ECSA – V Roca Les restes de l’antic pont romànic de Peramola o d’Oliana es troben al costat del Segre, al Grau d’Oliana, davant la presa de l’embassament d’Oliana, i formen part del pont nou bastit entre les dues ribes després de la guerra civil Mapa 34–12291 Situació 31TCG589613 Pont L’antic pont d’Oliana o de Peramola, construït segurament cap al segle XII, servia per a travessar el riu Segre, al Grau d’Oliana Era una via de comunicació molt important per a enllaçar els Pirineus i el bisbat d’Urgell amb la…
Sarcòfag de Sant Climent de Peralta (Vulpellac)
Art romànic
Situació Vista del sarcòfag J A Adell Sarcòfag situat actualment al costat d’un mur, entre l’església de Sant Climent de Peralta i la casa de pagès que hi ha al seu costat Inicialment, era situat al cementiri de l’església En època moderna sembla que fou canviat de lloc i utilitzat, segons ens han dit, per a posar-hi calç Mapa 334M781 Situació 31TEG080420 Anant del mas a l’església de Sant Climent, passant per la banda de baix, veurem al costat de migjorn d’un mur, força proper a la casa, un sarcòfag exempt de pedra JBH Sarcòfag Planta i secció J Bolòs Aquest sarcòfag exempt té en planta una…
Sant Felix de Pasiòls
Situació Porta de l’església que s’obre a l’extrem de ponent del mur de tramuntana, formada per dues arquivoltes d’arc de mig punt ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és situada a la part alta del poble de Pasiòls, a la riba dreta del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hom no té cap referència històrica sobre aquesta església a l’edat mitjana L’indret és conegut, així mateix, molt tardanament L’any 1208 és documentada la força de Pasiòls, que Rixovenda de…
Sarcòfag amb pans i peixos de Tarragona
Sarcòfag amb una cartella central anepigràfica que es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, núm d’inv P 50 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Es localitzà a la necròpoli paleocristiana l’any 1928 i en l’actualitat es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 50 És de pedra calcària local “llisós”, i les seves mides són 2,1 × 0,63 × 0,6 m Es pot datar entre la darreria del segle III i la primera meitat del segle IV Aquest sarcòfag té la part frontal dividida en tres sectors el del mig…
Pseudoclementines
Cristianisme
Terme convencional per a designar alguns dels molts escrits apòcrifs que circulaven en la primitiva Església amb el nom de Climent de Roma, concretament les Homilies, els Reconeixements i els dos Epítoms, escrits que hom sol datar del segle III.
Els problemes literaris i teològics són encara debatuts De tendència judeognòstica gnosticisme , presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès Hom hi veu també influències arianes Contenen altres elements ascètics Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia Rebutja el celibat marca jueva L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva
Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum
Literatura catalana
Crònica de la qual es conserven diverses redaccions, totes fetes al monestir de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic La redacció primitiva, en llatí, té un nucli inicial que comprèn des de la llegenda de Guifré el Pelós procedent probablement d’un text de Cuixà poc posterior al 1127 fins a la mort de Ramon Berenguer IV fou escrit pel mateix autor en tres represes i completat en el període de 1162-84 conté també una primera addició, corresponent al regnat d’Alfons I, que degué ser escrita entre el 1200 i el 1208 una segona addició, amb el regnat de Pere I i la minoritat de Jaume I, que cal datar en 1214-18 i un acabament, que comprèn quasi tot el regnat del Conqueridor i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina