Resultats de la cerca

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-est hi és visible l’absis, mig tapat i, sobretot, els quantiosos afegitons que ha sofert l’edifici al llarg de la seva història F Tur L’antic terme de Taravaus, agregat al de Navata l’any 1969, s’estén per la vall mitjana del Manol, 5 km al nord-est de l’actual cap de terme Un conjunt reduït de masies formen l’únic nucli una mica consolidat de població a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí Aquest terme també comprèn masies disperses Mapa 258M781 Situació 31TDG910772 A la carretera de Besalú a Olot, venint de la de…

Situació Una vista de l’interior de l’església i la capçalera, amb un absis cobert per un quart d’esfera que arrenca de damunt una cornisa E Pablo L’església de Sant Julià és el temple parroquial de Verges, municipi situat prop de la riba esquerra del Ter, damunt una petita elevació de 23 m d’altitud El temple és emplaçat al bell mig del nucli medieval de la vila Mapa 296M781 Situació 31TEG038568 La vila de Verges es troba a la cruïlla de les carreteres comarcals de la N-II a Torroella de Montgrí i l’Estartit i de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou JBH-JVV Història A la “ villa…

El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…

L’edifici Actualment l’església té planta de creu llatina Consta d’una nau amb un transsepte on s’obren els tres absis semicirculars situats tots a l’est A l’encreuament de la nau amb el transsepte, és a dir, al creuer, s’aixeca el cimbori coronat pel cos del campanar L’absis i les absidioles no tenen decoració i mostren, ben centrada, una finestra de doble esqueixada El cimbori, de planta octogonal, és ornamentat per un fris de dents de serra coronant un registre de finestres cegues que tenen els arcs i la cornisa de pedra rogenca El monumental campanar de torre té tres pisos Al primer hi ha…

Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, ben aparellat, de diàmetre un xic més petit que l’amplada de la nau F Tur El terme municipal de Cabanelles, situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector anomenat la Garrotxa d’Empordà, comprèn els poblats d’Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres, Vilademires i els petits veïnats de Casamor, la Cirera i la Palma Tot el terme té un poblament bàsicament dispers, format per un gran escampall de masies en una extensa rodalia actualment hi ha molts sectors, els més endinsats a la muntanya, completament…

Inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els…

Situació L’antic mas de Can Massalleres es troba situat al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, on ara hi ha els carrers de Mallorca i del Molí Vell Vora aquest indret hi havia hagut la capella de Sant Pere, d’origen romànic, enderrocada el 1837 Mapa 36-16420 Situació 31TDF202776 Necròpoli Planta aixecada el 1984 amb indicació de les sitges excavades Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya Al novembre de l’any 1984 el Servei d’Arqueologia de la Generalitat féu una excavació de salvament dirigida per A Biosca i losep M Puig al barri de Sant Pere de Sant Boi de Llobregat, a…

Fou la capital de l’estat cartaginès fins a l’any 146 aC, i després ciutat romana important Originàriament fou una colònia fenícia fenici, fundada, segons la tradició, l’any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir Deixant de banda la llegenda, no hi ha cap dubte que Cartago fou filla de Tir Entre el 1972 i el 1992 s’hi desenvolupà, sota el patrocini de la UNESCO, una campanya internacional Alemanya, Canadà, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Itàlia, EUA, Suècia, Tunísia d’excavació de la ciutat púnica i romana, seriosament amenaçada per l’expansió de la ciutat de Tunis…

Situació Vista de l’interior vers la capçalera, amb l’obertura de l’absis central i una de les fornícules obertes prop de l’arc presbiteral ECSA – JA Adell L’església parroquial de Sant Andreu és situada al costat sud del nucli urbà d’Aristot, que és en una posició eminent sobre el curs del Segre s’hi arriba per una carretera de 7 km que surt dels Banys de Sant Vicenç JAA Mapa 35–10216 Situació 31TCG867930 Història La vila d’ Arestuate és citada, en una permuta de terres, l’any 898 A partir d’aquesta data els esments relatius al lloc o a la vila, que també és citada en l’acta de consagració…

Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn amb l’extrem de llevant i l’absis tapats per una capella tardana i la casa rectoral J Recarens Aquesta església, centre d’un veïnat amb el mateix nom, es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal d’Arbúcies Mapa L37-13332 Situació 31TDG529327 A la carretera GE-543 d’Arbúcies a Coll de Ravell, uns metres abans d’arribar a la gasolinera, al cim del coll, surt una carretera particular que en uns 2,5 km mena a l’església JRR Història D’ençà del 878 es coneixen algunes referències al lloc de Cerdans, gràcies als…