Resultats de la cerca

Sacerdot 1860, es doctorà en teologia a València 1867 Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el collegi de Sant Josep de Tortosa 1873 per a seminaristes, i uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc Fundà la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans del Cor de Jesús 1883-84, dedicada sobretot a la direcció de seminaris diocesans operari diocesà El 1892 inaugurà el Colegio Español de Roma, per a la formació del clericat espanyol El 1987 fou beatificat per Joan Pau II

Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la…

El nunci del Vaticà a Espanya, Lajos Kada, emet un decret que obliga el bisbat de Lleida a lliurar totes les obres d’art dels seus museus originàries de les parròquies de la Franja de Ponent a la diòcesi de Barbastre-Montsó, en virtut del canvi de diòcesi de 111 parròquies de la Franja El decret afecta unes 120 obres d’art, la majoria dipositades al Museu Diocesà de Lleida El bisbe de Lleida, Ramon Malla, fa saber que recorrerà el decret del nunci Kada

Bisbe d’Urgell 1572-76 i de Barcelona 1576-98 A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina protegí les fundacions d’ordes religiosos carmelitans descalços, mínims, caputxins, introduí el missal i el breviari romans, i fundà el seminari diocesà 1593 Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort És autor d’un tractat sobre la confessió, el Memorial de manaments i advertències per als sacerdots Barcelona 1598 Sembla que encarregà a M A Camós la reforma de les comèdies a la diòcesi barcelonina

Deriva, possiblement, de Síria es caracteritza per la manca de dramatisme, i sovint va coronada Els exemples més interessants són dels s XI i XII, mentre que els posteriors solen ésser només la perduració del motlle Se'n conserven una quarantena a Catalunya, i sobresurten la majestat Batlló s XI, Museu d’Art de Catalunya, i les de Caldes de Montbui s XI, de Beget s XII i de Sant Miquel de Cruïlles s XII-XIII, Museu Diocesà de Girona Es confon sovint amb les representacions de santa Lliberada

El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891

Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el…