Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Martin Luther King

Martin Luther King
CC
Història
Política
Activista nord-americà pels drets civils, de nom de naixement Michael King Jr.
El 1934, el seu pare, el pastor baptista Michael King, es canvià el nom i també el del seu fill en homenatge al reformador alemany Martí Luter Malgrat créixer en un ambient benestant, des d’infant experimentà els efectes de la segregació i els prejudicis racials contra els negres al sud dels Estats Units Graduat en sociologia al Morehouse College d’Atlanta 1948, posteriorment estudià teologia al Crozer Theological Seminary de Chester, Pennsilvània, on es graduà el 1951, i a la Universitat de Boston, on es graduà el 1955 Pastor baptista des del 1954, adoptà les idees de Gandhi sobre la…
Guillem Graell i Moles
Economia
Economista.
Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…
Eslovàquia 2015
Estat
La crisi de refugiats que va afectar Europa el 2015 va tenir un impacte menor a Eslovàquia, en comparació amb altres països europeus, especialment amb el país veí del sud, Hongria Així i tot, el Govern de Robert Fico va ser un dels més belligerants --juntament amb Txèquia, Hongria i Romania-- amb la Comissió Europea i el Consell Europeu respecte als plans per a la reubicació de 120000 refugiats arribats a Itàlia i Grècia entre tots els països membres de la UE A pesar que la xifra de refugiats que hauria d'acollir Eslovàquia seria molt petita, el Govern eslovac es va negar a acceptar aquest…
Bòsnia i Hercegovina 2013
Estat
Al mes d’octubre es va fer el primer cens de població des del 1991, malgrat que la metodologia que s’hi va emprar –seguint criteris ètnics, religiosos i lingüístics– va ser fortament qüestionada internament Els resultats oficials es faran públics el 2014, però unes dades preliminars van mostrar una reducció de la població en un 10% des de la dècada dels noranta La situació política va continuar sent molt convulsa davant el permanent bloqueig del Govern bosnià La complexa estructura política del país, sorgida arran dels acords de Dayton del 1995, obliga les tres comunitats que formen el Govern…
Degeneració macular
Patologia humana
És anomenada degeneració macular una alteració degenerativa del teixit de la retina corresponent a la màcula lútia, la zona de major visió responsable de la discriminació cromàtica, que comporta lentament una pèrdua de l’agudesa visual Hi ha dos tipus de degeneració macular, la congènita i la senil La degeneració macular congènita és una alteració d’origen hereditari La destrucció de la màcula es pot presentar en qualsevol època de la vida, segons la forma de la malaltia, que pot obeir a diverses alteracions genètiques En general, l’afecció es desenvolupa en la infància o la…
premi Carles Rahola
Premi d’assaig en llengua catalana que atorga anualment a Girona, des del 1980, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació de guardonats Any Obra i autor 1980 Entre la ploma i el fusell , de Miquel Berga 1981 desert 1982 Assaig d’ètica , de Josep Maria Terricabras 1983 desert 1984 Memòria d’un apassionat , de Joan Julià, i Martí Luter , de Joan Busquets 1985 desert 1986 L’evolució del pensament periodístic a Catalunya , de Josep Maria Casasús i Guri 1987 desert 1988 desert 1989 Els catalans de Churchill , de Daniel Arasa i Favà 1990 Ocèanides, una constant del pensament orsià , de Mercè Rius 1991 La raó moral de Joan Fuster Notes per a una lectura , d’Antoni…
efecte riquesa
Economia
Discriminació del tipus d’interès i augment de la demanda de béns i serveis per part dels empresaris i consumidors, a conseqüència d’un augment en la quantitat de diner.
Aquest efecte, descrit per l’economista Arthur Cecil Pigou, té grans conseqüències en la política monetària Les retallades de tipus d’interès provoquen expectatives d’augment dels rendiments d’altres actius com ara les accions o els immobles El resultat és que els propietaris se senten més rics i amb més capacitat de despesa i n'incrementen el consum Amb les pujades del preu del diner, l’efecte és el contrari
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Historiografia catalana
Medievalista.
Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…
Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Partit polític
Plataforma fundada al març de 1981 com un ampli moviment cívic nacionalista de resposta a l’anomenat Manifiesto de los 2.300, que afirmava l’existència d’una discriminació del castellà a Catalunya.
La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’un concert…
sufragi
Política
Dret constitucional
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.
Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la implantació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina