Resultats de la cerca
Es mostren 340 resultats
Hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme
Patologia humana
És anomenat hipofunció hipofisial o hipopituïtarisme un trastorn poc freqüent i greu que es caracteritza per una fallada de l’activitat de la hipòfisi o glàndula pituïtària Quan es tracta d’una fallada global de la hipòfisi, l’alteració és anomenada panhipopituïtarisme si es produeix un dèficit en la producció d’algunes de les hormones hipofisials es parla d’ hipofunció hipofisial parcial i si es tracta solament de la fallada aïllada en l’elaboració d’una de les hormones hipofisials hom parla d’ hipopituïtarisme selectiu o monohipopituïtarisime L’origen de l’alteració pot…
la Granja d’Escarp

La Granja d’Escarp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, està situat a la riba esquerra del Segre, que forma el límit nord-occidental a l’indret on aquest rep el Cinca i poc abans de l’aiguabarreig amb l’Ebre Per la banda de ponent limita amb els municipis de Torrent de Cinca i Mequinensa, del Baix Cinca, per la de migdia i llevant amb el de Seròs, que l’envolta com una mitja lluna, i per la de tramuntana amb el de Massalcoreig El sector septentrional comprèn les terres alluvials fèrtils vora el Segre, mentre que el meridional forma part de les plataformes…
acord
Música
Combinació de dues o més notes simultànies que és percebuda com una unitat.
Comporta una idea de fusió, d’unitat, de concordança que exclou la mera coincidència accidental o agregació No obstant això, per extensió, sovint s’anomena acord qualsevol simultaneïtat sonora L’harmonia harmonia2 és la disciplina que n’estudia l’estructura morfologia i les relacions que s’estableixen entre els acords d’una frase musical sintaxi Tradicionalment, l’acord s’ha identificat com un dels elements bàsics de la tonalitat Descripció tècnica Tot i que sovint apareixen combinacions simultànies de dues notes -díades-, els teòrics encara no han establert si s’han de considerar acords…
Demografia 2010
Demografia
Els vincles entre les diferents ciències socials són ben presents quan s’analitzen els principals indicadors demogràfics de Catalunya el darrer any Així, la conjuntura econòmica, política i, fins i tot, sociocultural va incidir en l’evolució de la població catalana, en particular, i en l’espanyola, en general En primer lloc, l’efecte de la crisi econòmica i financera es va notar, i molt, en la dinàmica migratòria del país, en tant que la majoria d’immigrants vinguts recentment ho havia fet per motius econòmics i laborals, atrets pels anys de bonança econòmica Així, tal com es va apuntar l’any…
Les necessitats plàstiques o estructurals en l’alimentació
Hom anomena necessitats plàstiques o estructurals els requeriments de matèria que l’organisme ha d’incorporar per tal que passi a formar part de les seves pròpies estructures Si bé alguns glúcids i lípids són emprats amb aquest fi, a la pràctica, les necessitats plàstiques es determinen bàsicament en relació a la quantitat i qualitat de les proteïnes que s’ingereixen amb els aliments, ja que la major part d’aquestes, a diferència del que succeeix amb els altres nutrients, després de sofrir transformacions en el procés digestiu, passen efectivament a formar part de les pròpies estructures de l…
Pira
Pira
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació El terme municipal de Pira té forma de triangle invertit Limita amb Solivella al N, amb Blancafort al NW, amb Montblanc a l’W i al S i amb Barberà a l’E i al NE És situat a la part central de la comarca, a la dreta del riu d’Anguera, que travessa el terme engorjat i forma en una bona part el seu límit oriental Relativament pla per la banda de migdia, és més accidentat pel N a causa dels últims contraforts de la serra del Tallat 515 m a Roques Blanques Provinents del N, del terme de Solivella, travessen dos barrancs el del Xano i el del Molí, que prenen la direcció SW i…
Sant Serni de Cerbi (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església molt transformada que conserva únicament d’època romànica el sector central de la nau ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Serni és a la part alta del poble de Cerbi, que es troba a uns 6 km d’Unarre JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH485235 Història El lloc de Cervo és esmentat l’any 1090, quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un “ excusatum ” a les persones de Ramon Dat i la seva muller Ginta, d’aquest lloc Cerbi formava part de la Vall d’Àneu, i, per tant, era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica A part la menció del lloc de…
Ullals i cornamentes
La dimensió de la caça furtiva i el comerç illegal d’animals salvatges és enorme Moltes d’aquestes espècies viuen a l’àmbit de les sabanes I entre elles, els elefants i els rinoceronts ocupen un tràgic lloc d’honor En aquest cas, no és pròpiament l’animal l’objecte del comerç fraudulent, sinó les seves defenses l’ivori dels ullals dels elefants i les banyes pretesament afrodisíaques i remeieres dels rinoceronts Al començament dels anys setanta el preu de l’ivori pujà espectacularment, fet que causà una intensificació de la caça d’elefants amb l’única intenció d’arrabassar-los els ullals Els…
Anvers

Anvers
Dan (CC BY-SA 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Anvers, a Flandes (Bèlgica), situada al fons de l’estuari de l’Escalda.
La geografia Forma una autèntica conurbació amb Brusselles, amb una complexa aglomeració de prop de 4 milions d’habitants entre els 40 km que separen les dues ciutats El pla d’Anvers és radial, tallat per avingudes concèntriques El nucli antic és comprès dins un recinte emmurallat del segle XVI, limitat actualment per bulevards que formen semicercle respecte al riu La ciutat s’estén riu amunt, amb barris industrials al costat de l’Escalda, i barris residencials cap a l’est Aigües avall, s’estén el port, un dels més importants del món, tant pel seu tràfic com per les seves installacions Grans…
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina