Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Romà Comamala i Valls
Romà Comamala i Valls
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg, poeta i assagista.
Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, així com el Museu del Camp S'inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en cinc volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-95, a més de Rumb a Paititi i altres peces 1983 i Teatre 1988 Els reculls Peces breus 1981-82, Peces mínimes 1990 i Peces mínimes II 1995…
Josep Sabater i Sust
Música
Pianista i director d’orquestra.
Feu estudis musicals primer amb el seu pare Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de trenta anys en…
,
Esteve Miralles i Torner
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Professor d’art a la Universitat Ramon Llull Guanyà el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998 amb la novella Núvolscom 2001, una radical aposta estilística, el premi Marian Vayreda 2012 de prosa narrativa amb el dietari Retrobar l’ànima 2013 i el premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 2023 per El meu amic 2022 Ha publicat també poesia Com si tinguessis temps 2014, Ulls al bosc 2019 i L’Estrany 2024, que reuneix els dos llibres anteriors de poesia i l’inèdit i Ara li és igual ser qui és 2024 En collaboració amb altres autors, ha escrit els guions televisius Dones d’…
Otakar Zich
Música
Compositor i musicòleg txec.
Estudià estètica i teoria musical a la Universitat de Praga parallelament a la carrera de matemàtiques, matèria que després ensenyà a l’escola de Domažlice, ciutat on recollí molt material folklòric de la contrada Aquesta experiència enriquí les seves composicions Quan s’inaugurà la Universitat de Brno, hi impartí classes de filosofia 1919 i el 1924 tornà a Praga a ensenyar estètica Format a l’escola musical txeca del segle XIX i en la línia postromàntica de G Mahler, incorporà elements folklòrics al marge de les innovacions del segle XX Tot i això, sabé combinar les càrregues dramàtiques i…
Aleksandr Aleksandrovic Al’abjev
Música
Compositor rus, fill d’una família destacada de l’oest siberià.
L’any 1815 compongué un seguit d’obres cambrístiques, entre elles un quartet per a cordes, en les quals mostrà destresa melòdica D’ençà del 1820 va escriure diverses obres dramàtiques, com l' opéra comique Lunnaja noc' 'La nit del clar de lluna', i vaudevilles , algun d’ells molt famós Excellí en la composició de cançons, entre les quals destaca El rossinyol 1823, amb text d’Anton Del’vig Aquesta romança va esdevenir molt coneguda, fins al punt que diverses cantants del segle XIX, com Paulina Viardot o Adelina Patti, la incorporaren en l’escena corresponent a la lliçó de cant de…
Agostino Agazzari
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Fou mestre de capella al Collegio Germanico de Roma 1602-03 i al seminari jesuïta de la mateixa ciutat 1606 A partir del 1607 actuà, com a organista primer i com a mestre de capella després, a la catedral de Siena, on restà fins a la seva mort Fou un dels primers a utilitzar i divulgar les noves tècniques del baix continu i el primer que publicà un tractat sobre el tema Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel conserto 1607, on donà instruccions concretes de caràcter interpretatiu i tractà en profunditat les funcions dels diversos instruments L’obra tingué una…
Pietro Torri
Música
Compositor italià.
El 1667 s’incorporà com a organista a la cort del marcgravi de Bayreuth, on el 1672 succeí a Johann Philipp Krieger com a mestre de capella Del 1684 al 1689 viatjà per Itàlia, i aquest darrer any feu d’organista a la cort de l’elector de Baviera Durant els anys següents treballà en diverses ciutats d’Europa, fins que el 1715 tornà a Munic, on romangué fins a la seva mort Compongué una vintena d’òperes, diversos oratoris i algunes obres dramàtiques, en què s’aprecia la influència de l’escola veneciana, però especialment d’Alessandro Scarlatti Durant la seva estada a Brusselles fou…
Giovanni Andrea Fioroni
Música
Compositor italià.
Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i Leopold el…
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars en la seva…
Centro Andaluz de Teatro
Teatre
Companyia teatral andalusa.
Fundada el 1988, és subvencionada íntegrament per la Junta d’Andalusia Malgrat els problemes econòmics i institucionals que l’afectaren sensiblement els primers anys, ha esdevingut la màxima productora teatral de la comunitat andalusa, ja que no solament programa muntatges, sinó que també ofereix subvencions per a la investigació i la creació dramàtiques, i recopila fons documentals i assagístics sobre les arts escèniques Els seus muntatges teatrals es distingeixen per l’òptica contemporània i social amb què s’enfoquen Un exemple clar fou Fuenteovejuna 1997, en collaboració amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina