Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
jutge d’apel·lacions
Dret
Història del dret català
Jutge que entenia en grau d’apel·lació de les apel·lacions que hom interposava contra les sentències dels jutges ordinaris.
El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula , en tot Catalunya hi havia dos jutges,…
mercat de treball
Sociologia
Àmbit en el qual coincideixen les demandes de treball (ofertes d’ocupació) que fan les empreses i les ofertes de treball (demanda d’ocupació) de les persones que aspiren a un lloc de treball.
L’equilibri de mercat determina el nivell d’ocupació i el preu del treball el salari Però el mercat de treball no es pot entendre només com un mecanisme econòmic, és també una institució social que determina la posició que hom ocupa en la societat En el capitalisme, les relacions entre treballadors i empresaris responen a una lògica mercantil, tanmateix des del punt de vista del treballador la situació és molt particular El treballador ven la seva força de treball per un temps determinat i es veu obligat a posar-hi part de la seva vida Per això, són tan importants, més enllà del sou, les…
aliança
Antropologia
Terme que s’aplica generalment al matrimoni dins el marc teòric conegut com a teoria de l’aliança.
Associada als treballs de Claude Lévi-Strauss, aquesta teoria postula que el matrimoni és l’element central de les relacions de parentiu i que s’ha d’entendre com una relació d’intercanvi Segons aquest plantejament, la prohibició de l’incest seria una regla de comportament eminentment social, i no biològica o psicològica com se solia adduir La prohibició de l’incest obliga els individus a sortir dels seus nuclis de parentiu i a prendre en matrimoni individus d’altres unitats socials Hom distingeix entre els sistemes d’aliança matrimonial elementals , que permeten el matrimoni entre cosins…
Walter Graf
Música
Musicòleg austríac.
Estudià musicologia amb R Lach, G Adler i E Wellesz, a més de folklore, antropologia, filosofia, psicologia i fonètica a la Universitat de Viena El 1958 fou nomenat mestre de conferències i el 1962, professor assistent a la Universitat de Berlín Entre el 1957 i el 1963 prengué la direcció dels arxius d’enregistraments de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que feu créixer i expandir substancialment La seva recerca es basà en un concepte antropològic de la música, seguint la línia de R Lach Igualment, intentà definir les característiques del so mitjançant el mètode espectrogràfic, que considerà…
Ceres: un antic món oceànic
Astronomia
Ceres , el planeta nan més gran del cinturó d’asteroides, podria haver estat un antic món oceànic La missió Dawn de la NASA ha revelat que sembla que va albergar un oceà subsuperficial, amb condicions que podrien haver estat favorables per a la vida microbiana Un estudi recent apunta que Ceres podria haver estat habitat per quimiòtrofs , organismes que viuen en entorns extrems com les xemeneies hidrotermals Descobreix com aquest cos planetari ens ajuda a entendre millor l’origen de la vida tot llegint a Divulcat l’article “ Ceres un antic món oceànic ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, …
micropolifonia
Música
Terme utilitzat per G. Ligeti per a designar un dens teixit polifònic compost per nombroses veus amb dissenys lineals molt semblants.
L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que es caracteritza pel seu…
L’edat preescolar (de 3 a 6 anys)
Després dels 3 anys, l’infant manifesta una gran curiositat per tot allò que l’envolta Fins aleshores es limitava a conèixer les coses mitjançant els òrgans dels sentits A partir d’ara, ja vol que se li expliqui el significat de les coses Per aquest motiu, es passa el dia fent preguntes, i utilitza repetidament el "per què" Convé no defraudar aquesta ànsia de coneixement, perquè s’inhibiria la seva motivació per conèixer el món Convé respondre les seves preguntes de manera que ell pugui entendre’n les respostes Si en respondre-li no s’aclareixen els dubtes o s’empra una expressió que l’infant…
Saul A. Kripke
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Fou professor a la Universitat de Princeton des del 1977 Elaborà una semàntica que portà a un nou examen de la noció d’essència Un concepte bàsic en la semàntica de Kripke és el de designador rígid i, contraposat a aquest, el de designador accidental Els noms, propis o no, són designadors rígids, i els descriptors són designadors accidentals Això el conduí a entendre de manera diferent conceptes com necessitat, identitat, propietat, etc Una de les conseqüències més destacables d’aquesta teoria és que no hi ha identitat psicofísica, ja que un cos sense vida persisteix sense esdeveniments…
Universitat Catòlica de València “Sant Vicent Màrtir”
Institució universitària creada per l’arquebisbe de València el 8 de desembre de 2003.
És fruit de les antigues Fundació Agrupació Edetània, l’Escola d’Infermeria Nuestra Señora de los Desamparados i la Facultat d’Estudis de l’Empresa Compta amb l’Institut Superior d’Investigació i Formació Socioeducativa Francisco Ferrer Luján, que té com a objectiu potenciar la formació permanent extracurricular i la recerca, i amb l’Institut de Ciències Sociològiques, que s’encarrega de la realització d’estudis i investigacions sobre aspectes relacionats amb l’ésser humà i la seva manera d’entendre's i relacionar-se amb l’entorn social Per al curs 2005-06 ofereix 28 titulacions, i durant el…
norma
Lingüística i sociolingüística
Aspecte del llenguatge introduït per alguns lingüistes moderns (Hjelmslev i Coseriu, amb alguns matisos de diferència) en la clàssica dicotomia llengua i parla de Saussure.
Esquemàticament, la norma és allò del sistema de la llengua que és sentit com a comú per tots els parlants És com la unió de l’aspecte abstracte de la llengua i l’aspecte concret de la parla, que no arriba, però, a presentar del tot cap de les dues Partint de la parla individual concreta, única experimentable, hom pot arribar a conèixer la norma més comunitària i, d’aquí, aspirar a conèixer el sistema de la llengua Dins el marge de llibertat que ofereix la parla, com a realització concreta de la llengua, té lloc l’aplicació “normal” del sistema lingüístic, que és considerada com la més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina