Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
trama
Indústria tèxtil
Filats a propòsit per a formar la trama d’un teixit o d’un gènere de punt.
Como
Como La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi…
Castellfort
Municipi
Municipi dels Ports, al sector meridional del massís dels ports de Morella, a l’interfluvi de la rambla de Sellumbres i de la canada d’Ares.
El bosc, principalment de pins, amb alguns roures i algunes alzines, en part de propietat comunal, ocupa 1300 ha n’hi ha 3650 més de garriga i terreny improductiu L’agricultura és gairebé totalment de secà 1650 ha hom conrea blat, farratge, llegums, patates i una mica de vinya Encara hi té una certa importància el bestiar de llana, base d’una indústria tradicional de filats i teixits que havia tingut un volum considerable, actualment gairebé desapareguda La vila 206 h agl 2006, castellfortins 1181 m alt és al camí d’Albocàsser a Morella, enlairada dalt una mola en posició defensiva, a l’…
Macià Vila i Mateu
Macià Vila i Mateu
© Fototeca.cat
Industrial.
A dotze anys es traslladà a Reus, i el 1830 es casà amb la filla d’un industrial d’aquesta localitat Fou íntim amic de Joan Prim Prengué part en l’alçament de Reus contra Espartero el 1843 El 1846 hi establí la societat Macià Vila, Subirà i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó, pur o amb mescla de seda, fil o llana Participaven en el capital el banquer madrileny Cerola, el comte de Retamoso i Pascual Madoz, s’havien posat en contacte amb ell per mitjà de Prim El 1852 l’empresa es transformà en l’anònima Fabril Cotonera, de deu milions de rals de billó, que…
Vicenç Fisas i Comella
Economia
Empresari.
El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam Després del tancament del negoci 1953, fou successivament director d’una entitat de crèdit 1957 i soci en el bufet d’advocats Castejón & Associats 1976-96, el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metallúrgica Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica Amb el seu gendre Oriol Guixà es feu càrrec de l’…
Mülhausen
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, al departament de l’Alt Rin, França.
Situada a la sortida de la Porta de Borgonya, prop del vessant septentrional del Sundgau, a 35 km de Basilea, al NW, és travessada pel riu Ill i pel canal Rin-Roine enllaça també amb el Gran Canal d’Alsàcia pel canal de Niffer Juntament amb Estrasburg i Colmar té un paper de centre regional, principalment de caràcter industrial Les properes mines potàssiques alimenten la indústria química, en fase d’expansió, juntament amb la metallúrgia de transformació ambdues es van imposant gradualment a la tradicional activitat tèxtil, encara important pel que fa a filats i teixits de cotó i…
La Igualadina Cotonera SA. 1857-1880
La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a Catalunya És…
Les indianes o teixits de cotó estampats
Tela estampada La España Industrial, 1847-1947 La indiana és el teixit de cotó estampat El nom li ve donat pels estampats procedents de l’Índia que arribaven a la Gran Bretanya com a producte colonial La indústria britànica aviat donà el tomb al sentit del comerç i substituí la importació per l’exportació d’aquest gènere, gràcies a la mecanització, que permetia produir més i amb menys cost El nom inicial que reberen aquests teixits a Catalunya era el de pintats o teixits pintats El sistema d’estampació era primari i consistia a aplicar a mà un motlle de fusta en el qual hi havia gravat un…
Josep Carroggio. El darrer del segle XIX
El 1883 Josep Carroggio i Avellí Trinxet constituïren la societat Carroggio i Trinxet, que es volia dedicar al comerç i a la indústria del cotó Però aviat l’activitat industrial serà l’única duta a terme per l’empresa S’installà una filatura a Sant Quirze de Besora —Can Trinxet—, moguda per força hidràulica, i una de teixits a Manresa La filatura a Sant Quirze de Besora Josep Carroggio farà primer el cicle complet del cotó amb l’empresa Carroggio, Codina i Sureda Josep Carroggio i Torelló, nascut a Capellades el 1832, havia treballat de jove a L’Espanya Industrial Primer com a escrivent a la…
Els Carné, a Castellgalí
Isidre Carné i Gabarrós Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 La família Carné tindrà fàbrica de filats i teixits de cotó a Manresa, primer, i després a Castellgalí Isidre Carné i Gabarrós va néixer a Cardona el 1852 i va estudiar a Manresa La seva primera activitat no tenia res a veure amb el tèxtil, ja que acabada la guerra Carlina organitzà un servei de transport entre Manresa i Cardona El 1888 es va establir a la capital del Bages, i creà una empresa de filats i teixits de cotó que es va especialitzar en la fabricació de lona per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina