Isidre Carné i Gabarrós va néixer a Cardona el 1852 i va estudiar a Manresa. La seva primera activitat no tenia res a veure amb el tèxtil, ja que acabada la guerra Carlina organitzà un servei de transport entre Manresa i Cardona.
El 1888 es va establir a la capital del Bages, i creà una empresa de filats i teixits de cotó que es va especialitzar en la fabricació de lona per a tendals i per a espardenyes. Fins aleshores havia actuat sol i sense capitals exteriors.
El 1896 va comprar l’empresa tèxtil que tenia Fermí Roca, també a Manresa, i creà la societat Isidre Carné i Companyia. Incorporà el seu fill Josep a la direcció de l’empresa, però l’aparició de la Companyia suggereix també l’aparició d’altres socis capitalistes. La fàbrica serà can Bonamossa per als manresans i es trobava situada a la vora del Cardener, al costat de la fàbrica de gas.
Isidre Carné ampliarà la producció de gèneres de cotó cap als llençols i els piqués, a més de les teles tradicionals, ja esmentades. Morirà l’any 1920, quan preparava l’expansió de la indústria mitjançant la compra d’altres fàbriques.
Joan Carné i Casahuga seguirà la trajectòria del pare i posarà en marxa els seus projectes, pensats segurament durant els bons anys proporcionats per les comandes extraordinàries que derivaren del conflicte bèl·lic de 1914-18. L’empresa, que és ara Fill d’Isidre Carné, comprarà la fàbrica Monteis, situada a Castellgalí, una empresa que s’havia recuperat del desastre que fou per a ella l’aiguat del 1907; una empresa existent ja el 1836 sota la denominació Barrera i Monteis. Allí, al costat del Llobregat, es desenvoluparà la fàbrica i una colònia industrial, que serà de fet un afegit de la població. Ocuparen també, durant uns anys, la fàbrica can Canals a Sant Martí de Torroella.
Joan Carné morirà jove, el 1924. El seu fill, Isidre Carné i Pujol, constituirà una societat anònima el 1925, Manufactures Isidre Carné SA. Tindrà un capital de 4 milions de pessetes, parcialment desemborsat. El 1934 iniciarà una modernització de la maquinària de la fàbrica de Castellgalí. El capital realment desemborsat era de 3 milions de pessetes.
Després de la guerra de 1936-39 l’empresa cedí la fàbrica de Manresa i es mantingué a Castellgalí. Isidre Carné i Pujol morí en un accident d’aviació el 1949 en el vol Madrid-Copenhaguen. Els seus fills continuaren l’activitat fins el tancament definitiu el 1963, i s’acolliren al primer pla de reconversió de la indústria tèxtil.
Al llarg de la seva existència, l'empresa haurà adoptat les denominacions següents:
- 1888-1895 - Isidre Carné
- 1896-1920 - Isidre Carné i Companyia
- 1921-1925 - Fill d’Isidre Carné
- 1925-1963 - Manufactures Isidre Carné SA