Resultats de la cerca

És autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se’n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S’hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris “La Veu del Poble” i “El Motiló” 1912 i “Teatro Valencià” 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d’ Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana

Estudià als seminaris de Vitòria i Salamanca i fou ordenat de sacerdot el 1888 Format musicalment a la Schola Cantorum de París, al Conservatori de Brusselles i a Colònia, Azkue fou, a més de compositor, un dels màxims representants del renaixement cultural basc de la primera meitat del segle XX El seu caràcter polifacètic li permeté dedicar-se a aspectes tan allunyats de la creació musical com ara la filologia i escriví una Morfología vasca , l' Euskalerriaren Yakintza 'Literatura popular d’Euskalerria' i un Diccionario vasco-francés-español Fou el primer president de l’Euskalzaindia…

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va publicar…

Tingué una activitat docent a Ucraïna, participà en l’edició de revistes a Ginebra i fou professor d’història a la Universitat de Sofia Idealista, demòcrata i federalista, la seva obra, principalment històrica, és extensa i contradictòria

Al segle VII, Saragossa era, com Sevilla i Toledo, un centre musical important, del qual hom coneix, gràcies a l’obra d’Ildefons, De Viris illustribus , els noms dels bisbes germans Joan mort el 631 i Brauli mort el 651, que treballaren el cant anomenat mossàrab De Sant Joan de la Penya han arribat catorze folis d’un llibre de cor del segle X amb antífones de la litúrgia hispànica En aquest monestir fou introduïda la litúrgia romana l’any 1071, i des d’aleshores es difongué a Aragó el cant gregorià i es perdé el mossàrab A la catedral d’Osca són conservats dos llibres d’aquest temps ja amb…

Deixeble de Bonaventura Frigola i Fajula a l’Escola del Monestir de Banyoles, fundà l’Orquestra Nova juntament amb altres joves condeixebles, i en fou destre intèrpret de flabiol, tible i violí Posteriorment dirigí la cobla Els Juncans durant trenta anys Excellí com a pedagog i esdevingué un compositor autodidacte de reconegut prestigi local Deixà escrites sarsueles, cançons i peces líriques, música religiosa i un centenar de sardanes Entre els diversos guardons que rebé destaca el Premi Banyoles 1931 per La filla del marxant Dugué a terme una important tasca com a folklorista…

Al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet se celebra la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia Novament es torna a reivindicar la llibertat del president d’Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora, i la resta dels presos polítics independentistes El premi Sant Jordi és per a David Nello per la novella Les amistats traïdes El Carles Riba correspon a Lluís Calvo pel poemari L’espai profund , el Mercè Rodoreda a Carlota Gurt per les narracions Cavalcarem tota la nit , el Folch i Torres de narrativa per a nois i noies a Lluís Prats per la novella Estimat monstre i el Joaquim Ruyra de narrativa…

S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de Sant Jaume,…

Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n'obtingué el títol Amic de Valentí Almirall —del qual traduí al castellà Lo catalanisme 1902—, el 1868 prengué part activa en la Revolució de Setembre i collaborà en els periòdics republicans Després d’un accident que li costà l’amputació del braç esquerre 1909, es dedicà només a activitats de tipus editorial És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants —en castellà—, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà 1890-1906 i d' Aubades i capvespres 1913,…

Vida i obra Membre d’una família sense gaires recursos econòmics, a tretze anys hagué de posar-se a treballar al despatx d’una fàbrica a causa de la mort del seu pare El 1916 guanyà una plaça de funcionari a l’Ajuntament de València, lloc de treball que conservà fins que es jubilà abans d’hora per una hemiplegia Després de patir diverses malalties, morí a seixanta-quatre anys d’una embòlia cerebral Amb una capacitat memorística extraordinària, participà de manera destacada en la València festiva i cultural del seu temps Fou soci de Lo Rat-Penat des del 1917, arxiver honorari del Gremi de…