Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Ian Rankin
Literatura
Escriptor escocès.
Graduat a la Universitat d’Edimburg, visqué uns anys a Londres i a França abans de retornar a Edimburg, on ha ambientat tota la seva obra, sempre dins el gènere policíac És conegut sobretot per la sèrie de disset novelles protagonitzades per l’inspector John Rebus, que s’inicià amb Knots & Crosses 1996, si bé no assolí l’èxit fins Black and Blue 1997, premi Gold Dagger Posteriorment aparegueren, entre d’altres, The Falls 2001, Resurrection Man 2002, premi Edgar 2004 Fleshmarket Close 2004 o The Namig of the Dead 2006, i el 2007 clogué la sèrie en jubilar Rebus a Exit Music Sense deixar…
José Alcántara
Cinematografia
Actor.
Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler…
Cuauhtemoc Cárdenas
Política
Polític mexicà.
Enginyer civil i fill de l’antic president de Mèxic Lázaro Cárdenas Fins l’any 1987 fou militant del PRI Partido Revolucionario Institucional, però posteriorment fundà el Frente Democrático Nacional FDN, una formació política més orientada a l’esquerra, amb la finalitat d’oferir una alternativa de govern Des d’aleshores esdevingué el màxim opositor del PRI i del govern L’FDN evolucionà fins a anomenar-se Partido de la Revolución Democrática PRD, del qual Cárdenas fou elegit president el 1990 Candidat d’aquest partit a la presidència de Mèxic el 1988 i posteriorment el 1994, en les dues…
Joan Verdaguer i Mota
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Representant de la casa Éclair des del 1907, el primer títol que posà en circulació fou Innocència robada Al cap de dos anys ja fundà la distribuïdora Verdaguer, el mateix any que participà en la creació de l’Iris Films amb el seu cunyat Andreu Cabot Dissolta la productora el 1911, s’installà en solitari representant en exclusiva per a l’Estat espanyol i Portugal les firmes italianes Aquila Films i Milano Films Després amplià la seva empresa amb una petita sala de projeccions, fins que el 1913 reestructurà la casa, que passà a dir-se Agencia General Cinematográfica J Verdaguer L’any…
Francesc Gratacós i Matamala
Cinematografia
Distribuïdor.
Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana…
Ejército Zapatista de Liberación Nacional
Guerrilla de l’estat de Chiapas (Mèxic).
Creada el 1969 segons els ideals revolucionaris d’ Emiliano Zapata i sota la reivindicació tierra, pan y libertad , saltà a l’escena internacional per la revolta iniciada l’1 de gener de 1994 per demanar més drets per als indígenes, més democràcia, llibertat i justícia La situació bèllica es mantingué fins el 16 de febrer de 1996, data en què representants de l’EZLN signaren els acords de San Andrés amb el govern de Mèxic sobre els drets dels indígenes Es creà la Comissió de Concòrdia i Pacificació Cocapa, encarregada de reflectir aquests acords en un projecte de llei, però el text no fou…
Felipe Calderón Hinojosa

Felipe Calderón Hinojosa
© Presidencia de la República de México
Política
Polític mexicà.
Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional PAN, pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991 Nomenat secretari general del partit 1993, fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els comicis interns del…
Irwin Allan Rose
Bioquímica
Químic nord-americà.
Es doctorà en medicina a la Universitat de Chicago l’any 1952 Del 1954 al 1963 treballà al departament de bioquímica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Yale Aquesta darrer any passà al Fox Chase Center de Filadèlfia, on desenvolupà la resta de la seva trajectòria científica Dos anys després de jubilar-se 1995, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Califòrnia, Irvine Entre la fi de la dècada de 1970 i el principi de la de 1980, conjuntament amb Aaron Ciechanover i Avram Hershko descobrí el paper clau del polipèptid de 76 aminoàcids anomenat ubiqüitina …
actualitats
Cinematografia
Reproducció cinematogràfica de realitats pròximes en el temps.
Originat a França, amb els films dels Lumière, assolí un ràpid èxit popular que determinà l’aparició de les actualitats reconstituïdes , com el Xoc de dos transatlàntics de Fructuós Gelabert, que donaven una versió trucada de fets autèntics Baltasar Abadal, Segon de Chomón, Francesc Tramullas, Josep Gaspar i l’empresa Cuesta foren els iniciadors del gènere als Països Catalans Vers el 1910 les cases productores franceses Pathé i Gaumont fixaren la fórmula de les revistes d’actualitats muntatge de fragments de temes diversos —fets polítics, bèllics, esportius, artístics modes, etc—, amb una…
Santiago Riera i Tuèbols
Historiografia
Enginyer industrial i historiador.
Estudià enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es doctorà el 1962 i on impartí, en 1965-80, l’assignatura de termodinàmica teòrica i aplicada Posteriorment, estudià història a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 1981, any en què es convertí en professor ajudant del Departament d’Història Contemporània UB i, des del 1986, fou professor titular Fou membre de l’Institut de Tecnoètica de Barcelona, institució que analitza les implicacions ètiques dels avenços tecnocientífics moderns de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, de la qual fou president de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina