Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
transformada en ondeta contínua
Transformació lineal que proporciona una localització en el domini del temps dels diferents components freqüencials presents en el senyal.
Des del punt de vista del processament de senyal, es defineixen les ondetes com a filtres que formen una família general que compleix una sèrie de propietats Això implica la possibilitat de realitzar codificacions per subbandes amb l’aplicació d’ondetes La transformada de Fourier amb finestra STFT aconsegueix parcialment la identificació freqüència-temps, però l’amplada fixa de la finestra limita considerablement la resolució que se'n pot obtenir En el cas de la transformada en ondeta, les funcions d’anàlisi realitzen la correlació temps-freqüència de tal manera que…
ciclotró

Esquema del disc central intercalat entre els dos pols magnètics
© Fototeca.cat
Física
Accelerador de partícules circular de ressonància, en què una partícula emesa per una font central és corbada per efecte d’un camp magnètic constant.
Fou ideat per E O Lawrence i MS Livingston el 1932 Consisteix en dos elèctrodes buits, de forma semicilíndrica per la qual cosa hom els anomena des , que creen un camp elèctric E d’alta freqüència entre ells, tot el conjunt essent travessat perpendicularment per un camp magnètic constant Al centre del cilindre que formen els dos elèctrodes des , hi ha una font de partícules o ions que són accelerats linealment pel camp elèctric cap a l’interior de les des , i un cop aquí descriuen una trajectòria espiral a causa del camp magnètic transversal A cada mitja volta les…
rellotge de quars

Esquema d’un rellotge de quars analògic, amb el mecanisme de correcció de l’hora embragat (a dalt) i d’un rellotge digital (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge electrònic que utilitza un oscil·lador de cristall de quars.
El nucli d’un rellotge de quars comercial és un barreta de cristall de quars tallada de manera convenient habitualment en forma de diapasó per tal que, en aplicar-li un corrent altern, vibri amb una freqüència de 32 768 oscillacions per segon 2 1 5 Un circuit integrat és capaç de generar una freqüència similar a fi de provocar l’oscillació de quars i estabilitzar-la amb la freqüència pròpia del cristall a través d’un mecanisme de retroalimentació La freqüència estabilitzada és desmultiplicada pel mateix circuit, el qual, en el cas d’un…
radiofreqüència
Electrònica i informàtica
Freqüència de les ones electromagnètiques emprades en radiocomunicacions.
Normalment són compreses entre 3 kHz i 300 000 MHz, i aquest interval ha estat distribuït en bandes segons un conveni internacional
cadència
Freqüència regular de repetició de sons, imatges, moviments.
televisor

televisor
Electrònica i informàtica
Comunicació
Receptor de televisió.
Un televisor consta dels elements següents un selector de canals VHF o sintonitzador UHF, un oscillador local, un mesclador, un amplificador de freqüència intermèdia, un detector-separador d’àudio i de vídeo, els amplificadors corresponents d’aquests senyals i el detector de so amb l’amplificador de baixa freqüència Hi ha, a més, l’alimentació i tot el sistema per a l’exploració de la pantalla oscilladors de línia i de trama, compensador de fase-freqüència, separador de sincronismes, etc, juntament amb els controls d’ajust corresponents
repetidor
Repetidor de comunicacions instal·lat al cim del Montcaro
© Fototeca.cat
Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també…
freqüencímetre

Esquema d’un freqüencímetre de Weston; les dues bobines fixes 1 i 2 creen dos camps magnètics, la resultant dels quals fa girar la peça T solidària a l’agulla
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar freqüències de magnituds elèctriques alternes.
Poden ésser de diversos tipus els de làmines vibrants , emprats en corrent altern industrial de 50 o 60 Hz, que consten d’una sèrie de làmines de diferent longitud que són excitables magnèticament, de manera que la làmina que té una freqüència pròpia igual a la que hom mesura entra en vibració, els de bobina mòbil , els de relació , etc Per a radiofreqüències són emprats els freqüencímetres heterodins , els ondòmetres i aparells com el pont de Wien Els freqüencímetres digitals efectuen la mesura mitjançant circuits comptadors digitals, els quals calculen el nombre de cicles del…
lleis de Kirchhoff
Física
Lleis relatives a la radiació tèrmica dels cossos.
Segons la primera llei , la raó entre el poder emissiu total i el poder absorbent total d’un cos, bé que depèn de la seva temperatura i del medi exterior al cos, és independent de la natura del cos La segona llei estableix que la intensitat específica d’una radiació de freqüència f en un medi donat, és directament proporcional al quadrat de l’índex de refracció del medi, per a la mateixa freqüència f , i que la constant de proporcionalitat és la intensitat específica de la radiació, de freqüència f , a igual temperatura, en el buit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina