Resultats de la cerca

Es formà musicalment al Conservatori de Colònia i al Königliches Institut für Kirchenmusik de Berlín El 1887 començà la seva carrera com a director coral, i el 1907 arribà a ser director musical de la Universitat de Tübingen, càrrec que abandonà el 1918 per impartir classes a la Universitat de Münster, al mateix temps que assumia la direcció de l’orquestra d’aquesta ciutat Si bé mai no abandonà del tot la composició, no s’hi dedicà intensament fins que el 1930 es retirà a Wiesbaden Com a director destacà sobretot en el gran repertori coral, especialment de les obres de GF Händel, a més de ser…

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín amb E Humperdinck Escriví música de revista, vaudevilles i nombroses cançons de cabaret Des del 1929 compongué més de cent cinquanta bandes sonores per al cinema Les obres més conegudes són les partitures per a films protagonitzats per Marlene Dietrich, com Der blaue Engel 'L’àngel blau', J von Sternberg 1930 De família jueva, hagué de fugir d’Alemanya a causa del règim nazi i s’establí a Hollywood, on es consolidà com a compositor cinematogràfic El 1956 tornà a Alemanya i prosseguí la seva producció de musicals, cançons i altres obres vocals…

Estudià música a la Hochschule für Musik de la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Leonhardt en la disciplina de direcció orquestral i estudià composició Alumne de CH Krauss, W Furtwängler i H Abendroth, en 1941-43 dirigí l’Orquestra Simfònica de Hannover Després de la Segona Guerra Mundial creà l’Orquestra de Cambra de Stuttgart, formació amb la qual s’especialitzà en l’obra per a conjunt instrumental de JS Bach i que dirigí fins el 1987 El 1966 fundà l’orquestra Klassische Philharmonic Stuttgart amb l’objectiu de donar a conèixer obres del Classicisme alemany Ha realitzat diverses gires…

Antiga ciutat universitària i residencial, adquirí un caràcter més industrial després de la Segona Guerra Mundial Un famós castell s XIV, en un contrafort boscós del Königstuhl, centra la funció turística de la ciutat, actualment la més important activitat econòmica de Heidelberg Hi ha restes també d’un campament romà i d’un monestir carolingi Cal esmentar, així mateix, el palau d’Otto Heinrich s XVI i el Kurpfälzisches Museum, que posseeix obres de les escoles alemanyes, holandeses i italianes A més de la Ruprescht-Karl-Universität Heidelberg, fundada el 1386, té altres entitats, com la…

A París freqüentà els medis simbolistes Tornà a Alemanya i s’uní al grup antinaturista format entorn de Hofmannsthal, que publicava a Berlín la revista “Blätter für die Kunst” 1892-1919 Les seves primeres obres són influïdes pel simbolisme Hymnen 1890, Pilgerfahrten ‘Pelegrinatges’, 1891, Algabal 1892 i Die Bücher der Hirten- und Preisgedichte, der Sagen und hängenden Gärten ‘Els llibres de poemes pastorals i justes poètiques, de llegendes i jardins penjats’, 1894 La seva poesia posterior s’humanitzà sensiblement Das Jahr der Seele ‘L’any de l’ànima’, 1897, Der siebente Ring ‘El setè anell’,…

Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg zur neuen…

Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en diversos parlars…

Estudià a la Universitat de Dorpat i fou professor a Riga 1881 i a Leipzig 1887 Amb les seves investigacions a Leipzig i amb la fundació de la revista Zeitschrift für physikalische Chemie 1887 posà les bases d’una nova ciència, la química física, a la qual aportà les seves teories sobre la dissociació electrolítica, el mecanisme dels indicadors, la cristallització, etc Establí 1888 la llei de dilució que porta el seu nom, estudià la catàlisi i desenvolupà una nova teoria del color Com a filòsof de la ciència, hom el recorda per la seva obra Vorlesungen über Naturphilosophie ‘Lliçons sobre…

El seu treball inclou l’accionisme i la realització de films experimentals, i també desenvolupa una tasca com a teòric d’art i curador d’exposicions La seva formació inclogué estudis de literatura, medicina, lògica matemàtica i filosofia Proper a l’accionisme vienès, realitzà accions especialment al final dels seixanta i durant els setanta Al principi dels vuitanta exercí com a professor, primer a Kassel, després a Halifax i en 1985-89 a la Universitat de Buffalo Entre el 1989 i el 1994 fou director d’estudis a la Städelschule de Frankfurt Assessor artístic en diversos centres, dirigí el ZKM…

Feu els primers estudis musicals a la Thomasschule de Leipzig i els continuà a la Hochschule für Musik de la mateixa ciutat Fou deixeble de l’organista Günther Ramin El 1953 fou nomenat organista titular de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria artística, amb aparicions esporàdiques com a concertista internacional Des del 1960 fou també professor de la Hochschule de Leipzig El 1984 abandonà la seva plaça a l’església de Sant Tomàs, després de trenta-cinc anys d’activitat ininterrompuda Fou considerat un dels grans intèrprets alemanys de l’…