Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
estearina
Química
Substància que és present en alguns greixos animals i vegetals.
Hom l’obté per reacció de l’àcid esteàric amb glicerol en presència de Al 2 O 3 Es fon a 55°C és insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprada en la fabricació d’espelmes i com a empesa en la indústria tèxtil
sarcoma
Patologia humana
Nom genèric dels tumors malignes del teixit conjuntiu i de sosteniment.
Microscòpicament tenen un color blanquinós i una consistència tova la superfície de secció és homogènia Segons l’estructura hom en pot distingir diferents tipus fibrosarcoma , d’estructura fibrosa, mixosarcoma , d’estructura mucosa, hiposarcoma , caracteritzat per l’emmagatzematge de greixos en les seves cèllules miosarcoma , d’estructura muscular, i reticulosarcoma , d’estructura limforeticular La clínica és variable segons l’òrgan afectat mamella, os, intestí, úter, teixit adipós, etc i l’evolució és la dels tumors malignes
acetilació
Química
acilació
en la qual és fixat el grup acetil.
Els agents d’acetilació més importants són a la cèllula viva, l' acetilcoenzim A al laboratori i a la indústria, el clorur d’acetil, l’anhídrid acètic i, en menor proporció, l' àcid acètic L’acetilació és utilitzada sobretot amb finalitats preparatives, però també analíticament per a determinar grups hidroxil índex d' acetil dels greixos i per a obtenir, a partir d’amines i alcohols, derivats cristallitzables de fàcil purificació i identificació
indústria alimentària
Economia
Sector industrial que opera sobre productes del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) i els transforma en aliments per a l’home o per al bestiar.
La importància de la indústria alimentària és donada en la mesura que progressivament els aliments són consumits mitjançant un procés productiu, tendència que s’afermà durant el s XIX Aleshores s’inicià el pas de l’estadi artesanal a l’industrial en el terreny de l’alimentació hom racionalitzà la indústria farinera, la sucrera, l’alcohòlica, la de greixos i la d’olis, i nasqueren pròpiament la conservera i la de begudes no alcohòliques Al s XX ha tingut lloc l’extensió a gran escala de tota una sèrie de processos d’obtenció de nous aliments, i de racionalització dels obtinguts tradicionalment…
safrole
Química
Èter aromàtic que ocorre en els olis de càmfora i de sassafràs i que constitueix llur principi odorífer.
És un líquid incolor que bull a 235 °C, es congela a 11,2 °C i té una densitat de 1,1000 És soluble en els solvents orgànics comuns i insoluble en l’aigua Hom l’obté de les seves fonts naturals i és emprat en perfumeria, en la manufactura del piperonal i d’insecticides i com a agent desnaturalitzant de greixos en la manufactura del sabó Per la seva toxicitat, no pot ésser emprat en la indústria alimentària
oli de sèsam
Alimentació
Oli que s’obté de les llavors de sèsam prèviament purificades.
És groc i de tast agradable Els àcids grassos més abundants són l’oleic, el linoleic, el palmític i l’esteàric Conté una substància òpticament activa sesamina, un fenol antioxidant sesamol i una substància resinosa responsable de la reacció de Badouin, que hom empra per a identificar-lo si es barreja amb altres olis o greixos És comestible i emollient El tortó residual, després d’obtenir aquest oli, és una font de proteïnes d’interès nutritiu
alvocat

Alvocat
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de l’alvocater, d’aspecte piriforme o arrodonit, generalment de pela verda o marronosa, llisa o rugosa.
La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres
nitropropà
Química
Derivat nitrat del propà.
Segons la posició del grup nitro, hi ha l’1-nitropropà, CH 3 CH 2 CH 2 NO 2 , o el 2-nitropropà, CH 3 CHNO 2 CH 3 El primer és obtingut en fase vapor per nitració del propà, bull a 131,6°C i es fon a -108°C és emprat com a solvent de la cellulosa, de resines viníliques, laques, cautxú sintètic, olis i greixos El 2-nitropropà es fon a -93°C, bull a 120°C i és soluble en alguns solvents orgànics
piridoxina
Bioquímica
Compost heterocíclic trihidroxilat derivat de la piridina
, constituent del complex vitamínic B₆, que es troba a la clofolla de l’arròs i al llevat.
És un sòlid cristallí que es fon a 160°C, soluble en l’aigua i l’alcohol Hom l’obté principalment de fonts naturals Sintèticament pot ésser preparat a partir de la isoquinoleïna i és comercialitzat en forma d’hidroclorur La piridoxina té una gran importància en el metabolisme dels aminoàcids, particularment del triptòfan, i és relacionada amb el dels greixos És un nutrient indispensable per a totes les espècies animals És anomenada també adermina i, sovint, vitamina B 6 Té la fórmula
Dijous Gras
Folklore
Dijous anterior al diumenge de carnestoltes, amb què s’iniciaven a moltes poblacions les festes del carnestoltes.
Era costum de berenar de cassola i coques de llardons, i també, si hom sortia al camp, de truita de botifarra A molts pobles hom feia també balls tradicionals així, la cascavellada o entrelliçada, al Vallespir, o el ball de la post , a Manlleu El sentit de la tradicional ingestió de menjars abundants en greixos i proteïnes, prové de la contraposició amb la quaresma , període que començava immediatament després del dimarts de carnestoltes i durant el qual aquestes menges eren sotmeses a restriccions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina