Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953 Posteriorment dirigí…

Entre el 1929 i el 1935 estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Riga, on estudià direcció orquestral i composició 1940-44 Compaginà els estudis amb la plaça de violinista que ocupà a l’Orquestra de l’Òpera de Riga, que acabà dirigint del 1944 al 1952 El 1946 guanyà el segon premi del Concurs Nacional de directors soviètics, i dos anys més tard passà a ser director associat de l’Orquestra Simfònica de Leningrad, de la qual fou titular a partir del 1952 Després d’haver realitzat nombroses gires per l’Extrem Orient i…

Professor a Greifswald 1872, les polèmiques suscitades per la seva exegesi veterotestamentària li feren abandonar la càtedra 1882 Ensenyà llengües semítiques a Halle 1882, a Marburg 1885 i a Göttingen 1892 Seguint la línia d’EReuss, estudià l’evolució religiosa d’Israel a través de l’anàlisi literària i establí les quatre fonts del Pentateuc Quant al Nou Testament, insistí en un primitiu text arameu de Marc i preparà les bases de la posterior Formgeschichte Escriptor prolífic, és autor de Die Geschichte Israels ‘La història d’Israel’, 1878, Die Komposition des Hexateuchs und…

Estudià cant a la Royal Academy of Music de Londres i debutà amb la Händel Opera Society el 1958 Especialitzada en el repertori barroc, en particular de GF Händel, es presentà amb èxit en diversos teatres i festivals anglesos El 1961 actuà a Halle i Berlín A més d’òpera barroca, també cantà òperes de B Britten amb l’English Opera Group en diverses gires Entre el 1965 i el 1971 cantà al Covent Garden de Londres un repertori variat, i aquest darrer any presentà Mitridate, re di Ponto al Festival de Salzburg Fou membre de l’Òpera Nacional Gallesa 1969-83 i de l’Òpera Escocesa 1973…

Després d’haver estudiat música a Escòcia i Anglaterra, treballà al costat de Peter Maag a Bonn Posteriorment prosseguí la seva formació a Amsterdam i a Milà El 1961 fou guardonat amb el primer premi del Concurs d’Orquestra Philarmonia de Londres, cosa que li permeté debutar a la capital anglesa amb aquesta formació Un any més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i en 1964-65 en fou director associat El 1964 debutà al Sadler’s Wells Opera amb La Traviata Del 1965 al 1970 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i entre el 1971 i el 1983 substituí…

Debutà el 1915 a Halle i el 1923 passà a formar part de la companyia de la Staatsoper de Berlín, on fins el 1938 fou la primera soprano Tot i que estava especialitzada en el repertori germànic, sobretot en WA Mozart, R Wagner i R Strauss, també interpretà papers per a soprano dramàtica de G Verdi Desenvolupà una reeixida carrera internacional, i fou especialment apreciada als Estats Units El 1924 es presentà en els papers d’Isolda i Brunilde al Covent Garden de Londres, i fins el 1938 fou una de les intèrprets wagnerianes més destacades d’aquesta institució Entre el 1928 i el…

Estudià cant a Munic, Leipzig i Milà Debutà el 1925 a Halle i un any després entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Brunsvic Establert posteriorment a Berlín, entre el 1929 i el 1944 formà part de la seva Staatsoper, on destacà en diversos papers, sobretot d’òperes de WA Mozart El 1931 debutà amb Die Fledermaus al Covent Garden de Londres i sis anys més tard interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Òpera de París com a Narraboth Salome A partir de llavors centrà la seva carrera a Alemanya,…

Estudià música i cant al Royal College of Music de Londres i al Conservatori de la Haia El 1978 cantà Hippolyte et Aricie JPh Rameau, amb direcció de JC Malgoire, al Covent Garden de Londres i a Versalles S’ha especialitzat en òpera barroca i en autors com C Monteverdi, GF Händel o JPh Rameau El 1984 actuà al Festival de Göttingen en la versió escenificada de Solomon GF Händel i el 1992 participà en les funcions d' Alcina a Halle També ha cantat òperes d’autors com WA Mozart Idomeneo, re di Creta , Les noces de Fígaro , ChW Gluck Orfeo ed Euridice o G Rossini La Cenerentola…

Deixeble de Hegel, fou professor a Halle 1831-33 i Königsberg 1833-79 Intentà de superar el dualisme del temporal i l’intemporal mostrant el que hi ha d’intemporal en el temporal i viceversa Dividí la ciència de les idees lògiques en metafísica que abraça l’ontologia i l’etiologia, lògica que estudia la relació entre l’ésser i el pensar i ideologia que tracta del mètode S'ocupà també de qüestions teològiques i estètiques Entre les seves nombroses obres, cal citar Asthetische und poetische Mitteilungen ‘Comunicacions estètiques i poètiques’, 1827, Encyklopädie der theologischen…

Cursà estudis a la Royal Academy of Music de Londres, després d’haver-los iniciat al Trinity College Ingressà com a violoncellista a l’Orquestra del Queen’s Hall i el 1924 fundà la Barbirolli Chamber Orchestra Dos anys més tard creà la British National Opera Company, amb la qual dirigí òpera italiana Entre el 1936 i el 1943 visqué a Nova York, i succeí Arturo Toscanini com a director de l’Orquestra Filharmònica de l’esmentada ciutat 1937 Abans del final de la guerra tornà a Anglaterra, on dirigí l’Orquestra Hallé fins l’any 1968 També dirigí les orquestres del Festival d’Edimburg i del Covent…