Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…
raó
Filosofia
Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
Expressió de l’intent de reduir l’univers a unitat coherent i intelligible, la proclama d’una raó del món es troba ja a l’inici mateix de la filosofia occidental, bé que aquesta raó és denominada diversament sigui com a logos, o com a noûs , o idea, etc, i passa així mateix al món cristià com a proclama del diví anomenat, en aquest sentit, intellecte arquetípic, providència, etc Amb la progressiva secularització que la modernitat comporta, l’afirmació de la raó esdevé com més va més explícita una raó, d’altra banda, que no és en el fons sinó hipòstasi —i, sovint, quasi personificació— de la…
mort de l’home
Filosofia
Expressió filosòfica que indica que l’home no és etern.
Per a alguns filòsofs representa un bon resum de l’estat del pensament del s XX, de la mateixa manera que la mort de Déu representa la idea fonamental de la filosofia del s XIX Hom pot trobar aquesta sentència en les obres de dos filòsofs ben diferents, Heidegger i Foucault El primer utilitza aquesta expressió en l’obra Sein und Zeit ‘L’ésser i el temps’, 1927, tot i que de manera indirecta en el transcurs de la seva exegesi de les cartes del comte York Heidegger vol fer palesa la caducitat de la noció d’un subjecte separat del món —com s’esdevé com a mínim des de Descartes— i reafirmar la…
10 + 2. El gran secret
Cinematografia
Pel·lícula del 2000–2001, Animació, 84 min., dirigida per Miquel Pujol.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Acció Hilari Pujol, Cerdanyola del Vallès AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Maite López Espí, amb Roser Valero i Rosa Maria Pérez MUNTATGE Xavier Cabrera MÚSICA Manuel Gil, Rudy Gnutti DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Joan Espinach, Valentí Domènech, Fernando Moro FONS RLópez Espí DIRECCIÓ 2D Ibán Roca ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 17082001 PREMIS Goya 2002 nominat al millor film d’animació Sinopsi Al País dels Nombres hi ha una escola dirigida pel professor Aristòtil i el seu ajudant el ratolí Infinit, uns alumnes molt especials els nombres Però aquesta plàcida vida es…
llenguatge
Antropologia social
Lingüística i sociolingüística
Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per ell.
Per això, el llenguatge suposa un aspecte individual i un aspecte social Atenent al sistema de signes a disposició de la capacitat comunicativa de l’home —els signes podent ésser de natura diversa, segons els sentits que els poden copsar—, hi pot haver moltes menes de llenguatges auditiu o, correlativament, parlat , visual, olfactiu, tàctil, etc Es dóna llenguatge sempre que dos individus, havent atribuït convencionalment un cert sentit a un acte determinat, l’executen amb finalitat de comunicar-se entre ells Però, entre els diversos llenguatges possibles, excelleix, com a tal, estrictament…
gramàtica generativa
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Tendència de la lingüística iniciada per N. Chomsky el 1957 (Syntactic Structures) i entesa com a reacció enfront de l’estructuralisme de l’escola de Bloomfield.
Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt…
funció de distribució
Matemàtiques
Funció associada a una variable aleatòria que dona les probabilitats que aquesta prengui uns certs valors determinats.
Per a cada nombre real x , la funció de distribució F X pren el valor F X x = P {ϖ| X ϖ ≤ x } = P X ≤ x format per tots els esdeveniments elementals tals que el valor X ϖ no ultrapassa x Les propietats més importants que compleix la funció de distribució són si X és una variable aleatòria i F X la seva funció de distribució, sempre que x 1 < x 2 hom tindrà que F X x 1 ≤ F X x 2 si F X és una funció de distribució d’una variable aleatòria X , i si F X és la funció de distribució d’una variable aleatòria X , Les principals funcions de distribució són la distribució binomial ,…
caixa acústica
Electroacústica
Caixa destinada a contenir un o més altaveu
, a reduir-ne la distorsió, a millorar la reproducció de l’extrem inferior de la banda de freqüències, i a evitar el curt circuit produït en un altaveu a l’aire.
A vegades hom munta en una caixa un altaveu d’aguts i un altaveu de greus, i encara, un o més altaveus de mitjans Entre els diversos tipus de caixes cal esmentar la caixa infinita , nom que ve del fet que muntant l’altaveu en un forat fet en una pantalla suficientment gran pantalla infinita, s’elimina el curt circuit acústic Però aquesta solució és molt poc pràctica i hom ha optat per plegar aquesta pantalla fins a formar una caixa hermètica on resta confinada la radiació posterior de la membrana Això, però, té l’inconvenient que l’aire tancat, també a dintre, modifica l’elasticitat de l’…
Arthur Schopenhauer
Arthur Schopenhauer
© Fototeca.cat
Filosofia
Filòsof alemany.
Pretenia d’ésser l’autèntic intèrpret de Kant, enfront dels idealistes, i sobretot de Hegel de l’èxit públic del qual restà sempre gelós Schopenhauer reprèn el concepte kantià de noümen , la situació del qual més enllà de la sensibilitat i l’enteniment no en demostra ni la inexistència ni l’accessibilitat per una altra via Per a Schopenhauer, aquest camí és el jo que, com a autopercepció i autorepresentació, és “voluntat de viure” i, tot i utilitzar les dues facultats esmentades, no hi és reductible Aquest principi és extensiu a tota la realitat que és, en ella mateixa, una espontània, cega i…
Sebastià Estradé i Rodoreda
Literatura
Advocat i escriptor.
Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol El derecho ante la conquista del espacio ,1964 Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions — Una guerra civil 1961, El planeta que podía ser santo 1967, El planeta que no quiso morir 1967, Formas diferentes 1972, Una ciudad en el infierno 1973, El planeta Siva 1982, Navidad en la luna 1982, Con buena educación 2003 i De tants colors 2006— novella juvenil — Alarma en 1965, 5…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina