Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
Cabrera
les Balears Paisatge prop del castell de Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…
Sant Fabian o San Sebastian d’Arres de Jos o de Baish (Arres)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici F Junyent-A Mazcuñan Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus Mapa 148M781 Situació 31TCH128365 L’accés a Arres de Jos o de Baish es fa a través de la carretera N-230 Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta als nuclis d’…
Castell de Corbera d’Ebre
Art romànic
Situació Possible mur d’aquest castell, situat al cim del vessant on s’esglaona el poble actual ECSA - J Bolòs El castell de Corbera sembla que era situat al cim del vessant de l’actual poble, al costat de l’indret on s’alça l’església Darrere seu hi ha el poble vell Mapa 31-18 470 Situació 31TBF881506 Si seguim la carretera que va de Gandesa cap a Móra d’Ebre, passarem per Corbera d’Ebre Podem pujar al castell pels carrers del poble JBM Història El primer esment d’aquest castell és de l’any 1153, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV donà a l’orde del Temple el castell de Miravet,…
La Trinitat de la Tor (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Interior de la capçalera de l’església amb l’absis cobert amb un quart d’esfera i unit a la nau mitjançant un parell de peces R Viladés Aquesta església, difícilment localitzable per trobar-se amagada per la vegetació, es dreça al sector nord-occidental del terme, a la dreta de la carretera de Puig-reig a Merlès, prop de la masia de Can Tobella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,0 — y 49,2 31 TDG 140492 Per anar-hi cal agafar la carretera de Puig-reig a Prats de Lluçanès Just després de…
roda
Diplomàtica i altres branques
A l’edat mitjana (segles XI-XIV), signe rodó, derivat del signum crucis, constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, que representa la signatura del papa i dels reis de Castella i Lleó que autenticava els documents solemnes emanats de les cancelleries corresponents i els donava validesa.
catedral d’Urgell
Temple principal del bisbat d’Urgell, dedicat a Santa Maria, al qual la capital del bisbat deu alhora l’origen i el nom (villa Sedis o Sedes Urgelli).
Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars de sant…
De Poenitentia i Libri Synonimorum et Soliloquiorum, de sant Isidor
Art romànic
Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…
Sant Laurenç de Mont (Vielha)
Art romànic
Situació L’església s’erigeix a l’entrada del poble, en un indret un xic desconnectat del nucli habitat, constituït per l’agregat de Mont, petit poble enfilat als vessants de la muntanya d’Es Cròdos 1 237 m, que perfilen la riba dreta de la Garona, a la banda sud-oriental de l’antic terme Mapa 148M781 Situació 31TCH197331 L’accés al poble es fa a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac Poc abans d’arribar a aquesta població, caldrà desviar-se a mà esquerra, on neix un trencall que posteriorment es bifurca en dos brancals, dels quals el de mà dreta porta a Mont, mentre que el de l’…
Santa Maria de la Serra del Castellar (Oliola)
Art romànic
Situació Exterior de l’església on es pot admirar bé l’obra romànica, tot i algunes modificacions d’època posterior ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de la Serra del Castellar és situada a uns 200 m a llevant de la masia dita de la Serra del Castellar Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en parlar de la fortificació de la Serra del Castellar JAA Mapa 34-12329 Situació 31TCG531418 Història En aquesta església de Santa Maria contrasta el conjunt d’elements d’època medieval amb l’escassetat de notícies històriques El fet que el lloc fos conegut o estigués integrat en el sector…
Sant Miquel de Terrassa

Sant Miquel de Terrassa (al darrere, Santa Maria)
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Església
Església del barri de Sant Pere de Terrassa (Vallès Occidental); juntament amb Santa Maria i Sant Pere forma el conjunt de les tres esglésies episcopals que constituïren la matriu de l’antiga diòcesi d'Ègara
A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina