Situació
L’església s’erigeix a l’entrada del poble, en un indret un xic desconnectat del nucli habitat, constituït per l’agregat de Mont, petit poble enfilat als vessants de la muntanya d’Es Cròdos (1 237 m), que perfilen la riba dreta de la Garona, a la banda sud-oriental de l’antic terme.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH197331.
L’accés al poble es fa a través de la carretera que uneix la N-230 amb Vilac. Poc abans d’arribar a aquesta població, caldrà desviar-se a mà esquerra, on neix un trencall que posteriorment es bifurca en dos brancals, dels quals el de mà dreta porta a Mont, mentre que el de l’esquerra es dirigeix a Montcorbau. (FJM-AMB)
Església
Antiga porta romànica d’accés al temple, actualment inutilitzada.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Es tracta d’una església d’origen romànic, transformada posteriorment per un seguit de remodelatges que l’han desfigurada totalment: supressió de l’absis, reestructuració de la nau, adossament de capelles modernes, reobriment d’un nou portal, etc.
Del primitiu edifici es conserven alguns fragments de la nau, coberta amb volta de canó, i la porta original, emparedada, situada al costat del portal actual, modern, obert al capdavall del mur de migdia.
El portal romànic, tot i que és escapçat per una capella lateral, encara mostra, d’una manera evident, la seva estructura, consistent en un arc adovellat de mig punt, extradossat amb dues filades de lloses, l’exterior de les quals, que ocupa una posició més avançada, es converteix en una arquivolta i retorna en imposta, bo i donant suport als tres arcs.
Exteriorment l’edifici és arrebossat, bé que en algun fragment, on el guix s’ha desencastat, aflora un aparell format per carreuons de mides mitjanes, més aviat petites, els quals han estat ben escantonats, però sense polir, i disposats en filades horitzontals.
L’edifici es troba en força bon estat de conservació. (FJM-AMB)
Pica beneitera
Pica beneitera que es conserva a l’interior de l’església, bellament ornamentada.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Calc dels dibuixos que ornamenten la pica beneitera que es conserva a l’interior de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A l’interior de l’església, just a mà esquerra de Laporta, hi ha, encastada a la paret, una pica beneitera romànica de forma cilíndrica que es tanca inferiorment amb una base troncocònica poc desenvolupada.
L’alçada total del vas és de 26 cm, dels quals 21 corresponen al cos cilíndric i els 5 restants al cos troncocònic que el delimita inferiorment. D’altra banda, el perímetre circular es desenrotlla a partir d’un diàmetre extern d’uns 52 cm i d’un altre d’intern d’uns 36 cm.
La composició ornamental es desdobla en dues parelles d’arquets, sostinguts per uns curts pilars (només falta el de l’extrem dret) que arrenquen d’una estreta faixa, delimitadora del conjunt per la part inferior. Dins cadascun dels compartiments, assenyalats pels arcs i les columnes (quatre en total), s’allotja una flor de lis molt estilitzada.
Entre els dos conjunts d’arquets s’interposa un motiu floral, consistent en una flor de quatre pètals, amb un botó central, inscrita dins un cercle. Aquest motiu es repeteix a l’extrem dret de la peça, sense que retornin els arquets, atès que, just en aquest indret, la pica és embeguda per la paret, cosa que, a l’altra banda, es dona en la darrera galeria d’arcs, que ja no pot ésser flanquejada pel motiu floral que li correspondria.
Aquest tema decoratiu es desenrotlla entre dos filets soguejats que rivetegen el cos cilíndric, amb l’additament d’un segon filet llis, el qual ressegueix a la part de baix el soguejat superior, més estret que l’inferior. (FJM-AMB)
La utilització del soguejat com a motiu ornamental de les piques, i concretament per delimitar una franja central, és molt freqüent en aquesta regió; podem esmentar com a exemples la pica beneitera de Sant Pèir d’Escunhau i la de Sant Martin de Gausac. El tema de la rosassa de quatre pètals també apareix en altres piques araneses, com, per exemple, ala de Santa Eulària d’Unha. La flor de lis comporta una influència francesa i la trobem en molts elements escultòrics aranesos: a la pica anteriorment citada de Santa Eulària d’Unha, a la pica baptismal de Sant Martin de Gausac, en un bloc de pedra esculpit conservat a Casarilh, etc.
La qualitat tècnica d’aquesta peça és molt dolenta i manifesta un arcaisme profund. Tanmateix, la presència de la flor de lis com a motiu ornamental ens dóna una cronologia força tardana: final del segle XII o, més probablement, primera meitat del XIII. (EBC)
Pica baptismal
Dins aquesta mateixa església es conserva una pica baptismal de considerables proporcions, però, contràriament a la pica beneitera, sense cap element decoratiu. El peu que la sosté, tanmateix, mostra un anell soguejat, motiu ornamental que es repeteix sovint en les piques romàniques (baptismals i beneiteres) i en d’altres peces esculturades sobre pedra. (FJM-AMB)
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Mig-Aran, Lleida 1975.