Resultats de la cerca
Es mostren 3099 resultats
treva de Déu
Història
Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més…
Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València
Historiografia catalana
Institució creada per un decret del Consell de Castella, el 5 de març de 1776.
Desenvolupament enciclopèdic Aviat, però, sorgí un conflicte entre la Societat i el Consell per l’àmbit d’actuació, que aquest volia restringir a la ciutat de València, en contra de la proposta de la Societat Finalment, el Consell imposà uns estatuts calcats de la Societat Econòmica de Madrid, que es convertí en el model oficial, aprovats el 18 de novembre de 1784 Nombrosos membres es donaren de baixa de la institució, entre els quals Gregori Maians Les principals preocupacions foren clarament econòmiques i polítiques La historiografia tingué un interès secundari, tot i que entre…
Escola de Belles Arts de Barcelona
Taller d’escultura de l’Escola de Belles Arts de Barcelona els anys vint
© Fototeca.cat
Art
Educació
Institució per a l’ensenyament d’art, de Barcelona; és la principal entitat de formació artística catalana.
L’embrió fou l’Escola Gratuïta de Disseny, aviat dita de Nobles Arts, establerta per la Junta de Comerç el 1775 a l’edifici de Llotja el 1789 ja tenia filials a Olot, Mallorca, Tàrrega i Girona, així com a Saragossa i Jaca Del 1809 al 1814, durant la invasió francesa, en fou director Josep Flaugier El 1817 s’hi inaugurà la classe d’arquitectura Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , i l’any 1834 s’establí la d’ornamentació per fornir la indústria tèxtil de models de dibuixos El 1850 l’escola passà a la jurisdicció de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts Reial…
millora
Dret
Institució típica del dret civil castellà que permet de desigualar els fills legitimaris mitjançant l’atribució a qualsevol d’ells o als seus descendents, o la distribució entre ells de la manera que es vulgui, d’un terç dels dos terços de llegítima que la llei atribueix als descendents legítims.
És una institució d’interpretació restrictiva
Col·legi de Cirurgia de Barcelona
Institució docent per a l’ensenyament de la cirurgia fundada a Barcelona per ordre reial el 1760, sota l’impuls i la direcció de Pere Virgili, segons el model del de Cadis.
Tingué el títol de reial Era destinat a la formació de cirurgians militars i també civils per al Principat Virgili redactà els estatuts del 1764, any que fou inaugurat oficialment des del 1761 ja funcionava en un edifici propi, d’estil neoclàssic, construït dins els terrenys de l’Hospital dela Santa Creu segons projecte de l’arquitecte Ventura Rodríguez N'era president el primer cirurgià de cambra de Madrid, que delegava les funcions en el director Una part dels títols que…
Generalitat Valenciana
Institució d’autogovern del País Valencià, integrada per les Corts Valencianes, el president i el Govern Valencià o Consell.
Rep el nom de la institució de govern d'origen medieval i suprimida pels decrets de Nova Planta 1707 coneguda també per diputació del regne Creada per l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982 , la potestat legislativa correspon a les Corts Valencianes El Govern Valencià és l’òrgan collegiat amb funcions executives i administratives El president de la Generalitat, que també ho és del Consell, dirigeix l’acció de govern, coordina les funcions d’aquest i deté la més alta representació de la comunitat autònoma és elegit per les corts entre els membres d’aquesta Joan Lerma…
Associació de Mestres Rosa Sensat
Educació
Institució dedicada a la formació de mestres fundada el 1965 amb el nom d’Escola de Mestres Rosa Sensat.
Els seus objectius són la consecució d’una escola democràtica i l’expressió d’opinions i criteris sobre la política i la realitat educatives, juntament amb el foment de la llengua catalana, a través de la formació, la millora i l’actualització pedagògiques dels professionals de l’educació De la metodologia destaca el treball en equip i, de les activitats de l’associació, els cursos de formació continuada especialment les Escoles d’Estiu, la publicació i l’edició de materials per a la difusió de pràctiques i teories pedagògiques, l’assessorament i la collaboració amb organitzacions i…
Acció Cultural del País Valencià
Institució creada el 1978 a València per a l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià.
Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors En fou el primer president Joan Fuster , que el 1992 fou substituït per Joan Francesc Mira , el qual, al seu torn, deixà el càrrec el 1999 a Eliseu Climent L’any 2012 Joan Francesc Mira ocupà de nou la presidència fins el març del 2020, que el rellevà Anna Oliver Des de l’any 2012 Eliseu Climent, és el president fundador d’ACPV La seva activitat està orientada bàsicament a donar suport a altres…
condició captatòria
Dret civil català
Condició que s’aplica tant a la institució d’hereu com als llegats, consistent en la realització d’una disposició testamentària, feta per l’hereu o el legatari, a favor del testador o d’una altra persona.
És una condició contrària a la llei i la moral, ja que és atemptatòria de la llibertat de testar La sanció de les condicions captatòries és la declaració de nullitat de la institució d’hereu o del llegat, en el sentit que es treu al possible captador el propòsit de fer la disposició, i al possible captat, l’incentiu d’atorgar-la Pel que fa a l’eficàcia de la disposició captada, serà vàlida llevat que es provi que el captat no l’hauria atorgat si hagués sabut que aquella era nulla
Patronat d’Estudis Osonencs
Historiografia catalana
Institució cultural fundada el 29 de març de 1952 a la Casa Prat de Vic per un grup d’amics interessats per la cultura (grup Montrodon), molt influïts per la diòcesi de Vic i liderats per Eduard Junyent i Subirà, que en fou el director (1952-78) fins a la seva mort.
Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina