Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
Agronomia
Poderosa associació de cooperatives agrícoles fundada a Barcelona el 12 de juliol de 1931.
Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans propietaris,…
Jean-Jacques Lebel
Art
Artista francès.
L’any 1955 publicà el seu primer recull d’art, poesia i política, primer com a pòster i després com a volum illustrat El 1960 organitzà el primer happening europeu, L’Enterrement de la Chose Parallelament als diversos happenings , performances i accions que realitzà, pintà, escriví poesia i estigué involucrat en activitats polítiques, fins a integrar-se activament en el grup anarquista Noir et Rouge Organitzà diversos esdeveniments culturals i exposicions, com L’Anti-procés 1960-61 contra la guerra d’Algèria L’any 1964 creà el Festival de la Libre Expression, un fòrum per a…
Castell de Rocaespana (Abella de la Conca)
Art romànic
En la venda que l’any 1055 el comte Ramon V de Pallars feu a Arnau Mir de Tost de quatre dels castells més emblemàtics de la Conca de Tremp, es fa referència al castell de Rocha Espana com a afrontació septentrional dels territoris dels castells d’Orcau i de Basturs, “ quia ambo collaterantur et sociantur ” No tornem a trobar aquesta denominació en cap document posterior, però en els fogatjaments generals del 1365-70 i 1381 figura el lloc de Rocaespana al costat del de Carreu en mans d’un mateix feudatari i amb un còmput unitari de focs, per la qual cosa el castell homònim, si no fou el…
dotació fundacional
Dret civil català
Patrimoni inicial d’una fundació privada que es constitueix en virtut d’un negoci dispositiu, a conseqüència del qual una determinada massa patrimonial es transmet del patrimoni dels fundadors a la fundació.
La dotació és una cessió gratuïta, perquè els fundadors disposin de la totalitat o d’una part del seu patrimoni sense percebre'n cap contraprestació L’acte de dotació es produeix en el moment de la inscripció en el Registre de Fundacions, però els seus efectes es retrotreuen a la data de l’atorgament de la carta fundacional o, si escau, al dia de la mort del fundador A part el patrimoni inicial que la fundació adquireix amb la dotació, ja constituïda pot adquirir altres béns amb la finalitat d’integrar-los al seu patrimoni Els béns de la dotació poden ser destinats amb caràcter…
Vincent Persichetti
Música
Compositor, director i pedagog nord-americà.
Estudià piano, orgue i contrabaix Treballà com a professor de composició al Conservatori de Filadèlfia 1941-47 i a la Juilliard School des del 1947 La seva producció és vasta i variada, cosa que en fa difícil la classificaciö Feu aportacions importants a molts gèneres, però l’obra per a piano és potser la més destacable Tanmateix, també són remarcables les peces per a instruments o conjunts de vent La seva Simfonia número 6 1956, per a banda de vent, és una obra encara de repertori Maldà per integrar llenguatges diversos a les seves creacions, des de l’harmonia diatònica més…
Plataforma Nueva Europa
Partit polític
Entitat impulsada al març de 1988 inicialment per l’Entitat Potencialista (que després se’n desvinculà) i el Movimiento Voluntad, a les quals s’afegí Nuevo Socialismo.
Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’extrema…
Josep Puig i Castelló
Música
Intèrpret de fiscorn català.
Fill d’hotelers, fou deixeble de JM Soler i Magne Bosch S’inicià professionalment l’any 1927 en l’orquestra de ball Els Roviras de Bordils després ingressà en la Unió Cassanenca 1928 i fou membre de la Unió Artística de Vidreres 1932-35 i 1939-40 El 1937 fou seleccionat per la Generalitat per a formar part de la cobla que efectuà una gira per Europa Posteriorment actuà amb Els Fatxendes 1944-53 i en la Cobla Selvatana 1954, fins que l’any 1955 fou sollicitat per La Principal de La Bisbal, formació amb la qual, amb una remarcable tècnica i un so personal i característic que el feren molt…
Leidrat de Lió
Cristianisme
Arquebisbe de Lió.
Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800…
Castell de Saüquedell (les Valls d’Aguilar)
Aquest castell, avui desaparegut, però antigament situat prop de Taús i Castells, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que en va donar la meitat a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Aquest castell i els de Saüquet, Taús i de Castells van ser motiu de lluita l’any 1194 entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarrascó i Bernat de Taus, amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es féu un acord pel qual Pere d’Orcau era autoritzat a tenir vuit homes en aquests castells i en concret es va deixar a Pere Miró el castell de Saüquedell Com…
Francesc Fayos i Antoni

Eloqüencia catalana (1891), de Francesc Fayos i Antoni
© David Montón
Literatura catalana
Escriptor.
Autodidacte, de molt jove exercí de pintor decorador El 1871 passà a residir a Barcelona, des d’on, després d’integrar-se activament al renaixement literari, actuà d’enllaç cultural amb València fou soci corresponsal de Lo Rat-Penat i als Jocs Florals de l’entitat del mateix nom fou premiat per la llegenda La bala d’argent , 1879 Formà part de la redacció de la segona època de Lo Gai Saber Collaborà també en La Renaixença , La Ilustració Catalana , La Federació , El Obrero , La Solidaridad i d’altres periòdics Publicà assaigs La dona, estudi crític-filosòfic , 1880, divulgà…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina