Resultats de la cerca
Es mostren 1312 resultats
lepra
Fitopatologia
Nom atorgat a algunes malalties dels fruiters produïdes per fongs ascomicets del gènere Taphrina.
En el presseguer l’agent responsable és Tdeformans , que penetra les fulles a la primavera i produeix un creixement hipertròfic dels llimbs deformant-lo totalment el color verd esdevé primer groc i després roig intens i també ataca els brots, les flors i els fruits En la prunera l’agent responsable és Tpruni , que ataca les branques joves estimulant el creixement al llarg d’una generatriu, i provoca una deformació helicoidal, els fruits s’allarguen i corben en forma de banyes i seguidament cauen
Melbourne
Ciutat
Capital de l’estat de Victòria, Austràlia, segona ciutat del país.
És situada a la riba nord de la badia de Port Phillip, en una zona subtropical Fundada el 1835, del 1901 al 1927 fou la capital del país Gran nucli urbà, agrupa més del 71,1% de la població total de l’estat Hi ha universitat El seu port és el segon del país, gràcies a l’intens tràfic comercial Hi ha moltes indústries als voltants de la ciutat químiques, aeronàutiques, elèctriques, del paper, conserveres i de teixits És un nus de comunicacions, i té aeroport Essedon
crocoïta
Mineralogia i petrografia
Cromat de plom, PbCrO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània
erisipela
Patologia humana
Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococcus pyogenes, d’assentament inicial subcutani, que es presenta amb caràcters d’inflamació i enrogiment de la zona afectada, sobre la qual poden aparèixer lesions vesiculars, hemorràgiques o necròtiques.
Habitualment l’erisipela és precedida d’un pròdrom de malestar general amb calfreds, febre alta, anorèxia i, a vegades, vòmits, depressió general i mal de cap El primer símptoma visible és una petita placa inflamatòria, de límits molt nets i de color rosat o vermell intens, elevada i amb la pell tibant i lluent Les localitzacions de preferència són a qualsevol indret de la cara, però poden aparèixer a tot el cos, especialment sobre una ferida, cop o picada, o en el transcurs d’una malaltia
Torsió testicular
Patologia humana
La torsió testicular és un trastorn caracteritzat per la rotació del testicle sobre el seu eix vertical, que origina una rotació del cordó espermàtic sobre si mateix, a conseqüència de la qual s’obstrueixen els vasos sanguinis que irriguen el testicle Aquesta alteració es produeix generalment per una contracció sobtada del múscul cremàster que envolta el cordó espermàtic, és a dir, el conducte cilíndric constituït pel conducte deferent, els nervis i els vasos sanguinis del testicle, que travessen units el conducte inguinal Aquesta contracció muscular es pot produir de manera espontània, per…
dieta

Evolució del valor calòric total de la dieta diària en funció de l’edat i l’activitat
Dietètica
Alimentació
Règim alimentari planificat amb finalitats terapèutiques, consistent en el control dels aliments ingerits diàriament o setmanalment, amb especial consideració de llurs qualitats i defectes vers una situació de nutrició determinada, amb ponderació dels components nutricis (proteïnes, greixos, hidrats de carboni, vitamines, sals minerals i aigua).
Cal considerar dues classes de dieta la que ajusta els principis de nutrició a una situació determinada no patològica gestació, alletament, esport sostingut, treball específic intens —muscular o intellectual—, edat, sexe, etc i la que, per prescripció mèdica, té finalitats terapèutiques com a coadjuvant a un tractament mèdic determinat a causa d’una situació patològica de l’individu dietes hiperclorurades, hipoclorurades, glucídiques, proteiques, greixoses, hídriques, absolutes, líquides, semisòlides, toves, astringents, hipocalòriques, hipercalòriques, etc L’estudi i el…
Santa Faç
Representació del llenç de la Verònica, amb el rostre de Jesús, que, segons la llegenda, hi restà gravat.
Com a tema iconogràfic ha estat conreat, a l’Orient cristià, especialment en el món grec i eslau a l’Occident ha estat un tema especialment difós durant les èpoques gòtica, renaixentista i barroca Als Països Catalans, on hom en venera una pretesa relíquia al monestir de la Santa Faç , cal destacar-ne la representació en el díptic gòtic de Miquel Alcanyís, atribuït abans a Bernat Martorell, i la pintura de Joan Gascó Museu Episcopal de Vic, d’un intens dramatisme, que havia estat atribuïda a Bartolomé Bermejo
Regularitat, moderació i progressió per a la pràctica de l’exercici físic
La regularitat és inexorable, ja que si no els diferents sistemes de l’organisme, particularment els aparells cardiovascular, respiratori i musculoesquelètic, no experimenten les modificacions estructurals i funcionals perseguides La periodicitat amb què es realitzin els entrenaments pot ésser variable segons que siguin els objectius concrets que es desitgin Així, per exemple, en els esportistes professionals les sessions d’entrenament es realitzen, en general, de 3 a 6 vegades per setmana Tanmateix, en els individus corrents, que volen millorar llur estat físic, incrementar llur resistència…
sinergisme
Farmàcia
Efecte terapèutic augmentat que es produeix, de vegades, en administrar simultàniament dos productes o fàrmacs d’acció similar.
En el cas d’administració simultània dos antibiòtics, dos analgèsics, dos hipnòtics, etc, es poden presentar tres casos en primer lloc, que l’efecte sigui la suma dels efectes individuals hom diu, aleshores, que hi ha addició en segon lloc, que l’efecte sigui més intens que la suma dels efectes individuals hom diu que hi ha, pròpiament, sinergisme i, en tercer lloc, que l’efecte sigui inferior a la suma dels efectes individuals i en aquest cas hom diu que hi ha antagonisme Un cas de sinergisme es dóna en l’associació de la penicillina amb l’estreptomicina
estil epigramàtic
Música
A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.
Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions o fragments de composicions breus i de contingut molt intens Determinades obres d’A Schönberg o A Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F Mompou, poden ser considerades epigramàtiques La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina