- L’otitis és una inflamació de l’orella, generalment de causa infecciosa, les manifestacions més habituals de la qual —dolor, supuració i sordesa— varien segons la natura de l’alteració i la part de l’orella que n’és afectada.
- L’otitis externa que afecta de manera difusa tot el conducte auditiu sol ésser conseqüència d’una infecció afavorida per l’entrada d’aigua quan hom es banya. Així, és freqüent en l’època estiuenca i rep el nom d’otitis del bany o del nedador. Hom la pot prevenir amb la instil·lació d’unes gotes d’alcohol bòric en els conductes auditius externs després del bany, sobretot si es té una predisposició a les otitis. Al contrari, l’ús de taps en les orelles durant el bany no és un bon mètode preventiu, perquè no impedeix l’entrada d’aigua al conducte auditiu extern i, en canvi, n’afavoreix la maceració.
- Per a netejar l’orella no s’han d’utilitzar sabons massa detergents ni emprar instruments agressius tallants, perquè aquests procediments disminueixen les defenses de l’orella i afavoreixen l’aparició d’una otitis. D’altra banda, tampoc no convé emprar bastonets de cotó per a treure la cera de l’orella, perquè el cerumen és protector i extreure’l és contraproduent, i perquè el mateix instrument sol provocar irritació i lesions del conducte auditiu.
- Les otitis que afecten l’orella mitjana són molt freqüents, sobretot en infants. Habitualment, l’otitis mitjana aguda s’origina a partir d’una infecció de les vies respiratòries altes i es descobreix perquè es manifesta un dolor intens i supuració.
- Per tal d’atenuar el dolor intens que l’otitis sol provocar convé d’aplicar escalfor sobre el pavelló auricular, bé amb una estoreta elèctrica o compreses.
- Si bé l’otitis mitjana aguda sol evolucionar favorablement, sempre és molt important de seguir al peu de la lletra el tractament indicat pel metge. Mai no s’ha de suspendre el tractament amb antibiòtics abans del que s’ha prescrit encara que les molèsties s’hagin atenuat, perquè així es podrien afavorir les seqüeles i les recaigudes.
- Les manifestacions de les otitis varien segons els casos, i la intensitat que presenten no es relaciona directament amb la gravetat de l’afecció. Així, és possible que una otitis que provoca dolor intens o una supuració abundant segueixi una evolució molt favorable i se solucioni fàcilment amb el tractament indicat. Això no obstant, hi ha otitis que poden evolucionar desfavorablement encara que no causin molèsties importants —sensació de pressió en l’orella, una lleu disminució de l’audició o una supuració escassa. Així, doncs, convé de consultar el metge davant qualsevol molèstia persistent en l’orella i l’audició.
- L’otitis mitjana crònica colesteatomatosa és el tipus d’otitis més greu perquè evoluciona indefinidament i provoca la destrucció de les estructures de l’orella. Per a tractar-la cal efectuar una intervenció quirúrgica en què s’extirpen totes les estructures que n’han estat lesionades. Si bé aquesta extracció pot repercutir en la capacitat auditiva, és possible de reemplaçar les estructures extirpades i millorar l’audició.